La meitat dels alumnes espanyols de 15 i 16 anys té un nivell baix en ciències i només el 28 % arriba al nivell mínim de competències per afrontar la vida quotidiana i el seu futur laboral. Però a més, el deteriorament en lectura i matemàtiques s’ha intensificat en l’última dècada assolint el seu valor més baix.

L’informe PISA 2025 (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants) publicat aquest dimarts i que avalua cada tres anys (cada quatre a partir d’aquesta edició) les competències en ciències, lectura i matemàtiques de l’alumnat de 15 anys de 90 països, posa de manifest que s’accentua la caiguda registrada a Espanya en l’anterior edició i adverteix que les pantalles han deteriorat el rendiment acadèmic global, sobretot en la lectura.

«I és la porta d’entrada a la resta de matèries», assenyala l’analista sènior de l’OCDE i responsable de la coordinació de l’estudi PISA, Tue Halgreen, que veu un panorama molt canviant de l’aprenentatge mundial.

A Espanya, les proves fetes per 30.000 alumnes mostren una caiguda «considerable» en la competència lectora i matemàtica -de fins a 26 i 28 punts, respectivament- en els últims deu anys, cosa que significa més d’un curs escolar perdut.

També Portugal, França, Alemanya, mostren retrocessos importants en aquesta matèria. «Els alumnes no són capaços de comprendre textos llargs i fan una lectura apressada, és un desafiament global», alerta Halgreen, mentre que el secretari d’Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, reconeix que «no cal amagar» que les dades tampoc són bones en ciències, «i se’n pren nota».

El rendiment en lectura va empitjorar entre els joves espanyols d’entorns socioeconòmics baixos i mig-baixos en els últims tres anys, però també hi ha hagut un retrocés en matemàtiques entre l’alumnat d’un major nivell socioeconòmic.

No obstant això, algunes comunitats autònomes com Madrid, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria obtenen molt bons resultats tant en matemàtiques com en lectura i en ciències, fins i tot per sobre de la mitjana de l’OCDE i del total de la UE.

El secretari d’Estat s’ha compromès a analitzar els casos d’èxit a les comunitats amb millors dades per veure si els seus models poden ser extrapolats: «Aprenem de tot».

Ha negat que la implantació de la nova Llei educativa, LOMLOE, hagi incidit en l’empitjorament de les dades: «No és atribuïble per a res» i molt menys -assenyala- quan camina cap a un enfocament competencial. Recalca que hi ha altres factors com un context educatiu amb major diversitat, amb més incerteses i amb reptes digitals.

Les ciències, estancades en el nivell mínim

En aquesta edició de PISA s’ha considerat com a competència principal les ciències i, en aquest sentit, la pèrdua de rendiment d’Espanya en coneixement científic és de 16 punts des del 2015.

El rendiment mitjà d’Espanya en ciències es va situar en 477 punts, «significativament» inferior al promig OCDE (482) i de la UE (481). Està per sota de països com el Regne Unit (511), els EUA (502), Irlanda (500), Polònia (495), Bèlgica (490), Alemanya (486) o Eslovènia (484).

El Japó i Estònia registren els majors rendiments mitjans en competència científica (538 i 527 punts, respectivament).

El 50% de l’alumnat espanyol de 15 i 16 anys tenen un coneixement baix en ciències, el 28% presenta un nivell de competència mínim, el 16% assoleix el nivell mitjà i només el 5% té nivells excel·lents.

Precisament PISA ressalta que hi ha un dèficit notable en el tram de coneixement alt, que és la meitat de la mitjana assolida per l’OCDE i del total de la UE.

Catalunya, dades no comparables i Múrcia i Balears, amb biaix

L’OCDE ha considerat que les dades a Catalunya no es poden comparar amb la resta a causa de les altes taxes d’exclusió en la selecció d’alumnat participant en les proves (23 %), encara que l’informe espanyol les ha tingut en compte en la fórmula matemàtica per calcular la mitjana estatal.

De la Rosa assenyala que la representativitat d’Espanya a PISA és «plena i confiable» tot i que les dades de Catalunya no representen la totalitat de l’estudiantat català. Aquesta circumstància ha estat molt polèmica i ha derivat en diversos relleus en aquest departament d’educació de la Generalitat.

El secretari d’Estat ha afegit que «quan Catalunya acabi la seva investigació veurem possibles mesures».

També a Múrcia hi ha hagut un 13% d’exclusió d’alumnat a les proves, i un altre 7,5% a les Balears, per la qual cosa en aquests casos les dades «s’han de prendre amb precaució» per un possible risc de biaix, assenyala el Ministeri d’Educació.

Dades per comunitats

Les comunitats i ciutats autònomes amb millor rendiment en ciències i que se situen per sobre de la mitjana de l’OCDE i de la UE són: Comunitat de Madrid, que obté 495 punts, Castella i Lleó (493), Principat d’Astúries (492), Cantàbria (490), Galícia (486), Castella-la Manxa (485) i La Rioja (484).

A la cua, Melilla i Ceuta (405 i 420 punts), Comunitat Valenciana (450), País Basc (459), Andalusia (462), Canàries (469), Regió de Múrcia (470), Balears (471), Navarra (472) i Extremadura (473).

Principat d’Astúries, La Rioja, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid tenen la major proporció d’alumnat excel·lent (amb un 6 % a Astúries i un 5 % a les altres tres regions) mentre que les que tenen més alumnat en nivells baixos són Andalusia (29 %), el País Basc (28 %), Múrcia (26 %), Canàries i Navarra (26 %, respectivament). EFE