L’exmembre del Tricicle Joan Gràcia dirigeix el xou desconcertant i desinhibit ‘Trestias’, que s’estrenarà el 13 de març al Teatre Apolo. El muntatge està interpretat pel trio femení format per Diana Fernández, Diana Pintado i Irene Jódar. Si bé ‘Trestias’ té pinzellades i beu del llegat del Tricicle, Gràcia ha deixat clar a l’ACN que no es tracta d’un nou Tricicle en versió femenina. Les actrius multidisciplinàries pugen a l’escenari amb una proposta humorística que ofereix números lleugers i frescos, monòlegs carregats d’ironia amb un estil entre “canalla i sofisticat”. Lluny de ser una proposta feminista, ‘Trestias’, situa davant l’espectador a unes intèrprets que fan de tot a l’escenari: ballarines, cantants, monologuistes i pallasses.
La nova producció dirigida per l’exmembre del Tricicle vol ser una resposta a la “necessitat d’humor intel·ligent” realitzat per dones poderoses. “Fem que la gent es rigui d’elles, que és el concepte clàssic del pallasso: que la gent rigui d’elles i de les coses que fan.”, ha afirmat a l’ACN.
Per això, Fernández, Pintado i Jódar interpreten diversitat de personatges des de cabareteres, dones de la feina, folklòriques o ballarines. ‘Trestias’ juga amb la sorpresa, amb el fet de trencar la realitat per conduir el públic a un món ple de diversitat. “A vegades no te n’adones, però arribes a riure d’una cosa que al principi pot ser absurda i surrealista”, ha apuntat.
Segons Gràcia, aquest humor que planteja el muntatge pot ser un “antídot” i un “refugi” davant el moment convuls que viu actualment el planeta. “No pots viure 24 hores amb angoixa. Has de tenir els teus espais d’esbarjo. Oblidar-te’n”, ha raonat. “El món és més bonic del que ensenyen a la televisió”, ha afegit.
Pel director, la clau de l’èxit del muntatge passa perquè les tres intèrprets tenen una química conjunta i es porten “super bé”. Però aquestes tres dones no poden ser vistes com el Tricicle en femení. “Aquestes tres dones tenen les condicions perquè són ballarines, músiques, pallasses, actrius, fan monòlegs. Si les haguéssim de reduir a fer el Tricicle, hauríem perdut”, ha raonat.
Encara que les intèrprets no siguin un Tricicle femení, Gràcia ha reconegut que l’espectacle manté un “segell Tricicle”. Precisament, en un esquetx apareix una referència d’un dels números del Tricicle sobre el tenis.
Les entrades pel muntatge ja estan a la venda. Es podrà veure en tres úniques sessions: el 13, el 21 i el 27 de març
Gràcia descarta un retorn del Tricicle
Gràcia ha recordat la seva època amb el Tricicle i ha dit que va ser “meravellosa”. “Els tres guardem un record i unes experiències absolutament positives”, ha opinat.
Sobre la possibilitat de tornar als escenaris amb Carles Sans i Paco Mir, l’actor ho ha descartat en creure que ja no tenen la condició física que requeria la companyia. “Ja no podem fer de tenistes, boxejadors, ni de nens”, ha apuntat. “Físicament, fer un espectacle d’una hora i trenta minuts, saltant i votant, sí que el podríem fer, però ja no som aquell Tricicle que ens agradava ser”, ha afegit. “Ha estat una etapa meravellosa, però ara en tenim una altra”, ha sentenciat. De fet, Gràcia confessa que després de 43 anys actuant, ell «ja n’ha tingut prou».
El futur com a director
Gràcia fa 15 anys que dirigeix un espectacle els estius a Eivissa, amb una proposta allunyada del circuit convencional. Si bé està vinculat amb diversitat de propostes en el món de les arts i la cultura, Gràcia no té previst tornar a pujar als escenaris com a actor i vol centrar els seus esforços a dirigir i crear muntatges.
Per ell el més important és “divertir-se” per poder divertir al públic. “Si tu fas una feina que no et diverteixes millor que no la facis”, ha recomanat.
