Joan Pera rememora damunt l’escenari els seus records i experiències a ‘L’auca del senyor Pera’

Joan Pera protagonitza ‘L’auca del senyor Pera’, un monòleg de l’actor en el qual rememora els seus records i experiències tant personals com professionals. «La meva vida sempre ha sigut una mica com una auca», ha dit Joan Pera en declaracions a l’ACN. En un format d’auca, Pera, sol damunt de l’escenari, va fent un repàs de la seva vida amb to còmic, des que era petit, quan anava a l’escola, quan va començar a dedicar-se al teatre fins quan van aparèixer a la seva vida Paco Morán o Woody Allen. El muntatge que arriba al Teatre Condal està dirigit per Daniel Anglès i Jaume Viñas i es podrà veure a partir d’aquest dijous.

Joan Pera ha explicat que han passat els anys i segueix fent teatre i una pregunta que s’ha fet és: «Com he arribat fins aquí?». A partir d’això va descartar la possibilitat de fer una biografia o un biopic sobre la seva vida i va decidir apostar per una auca. «La meva vida sempre ha sigut una mica com una auca».

L’actor creu que l’auca permet ensenyar diversos moments com quan era petit i anava a l’escola, quan estudiava i va començar a fer teatre. «I vas veient tota la vida amb aquests trossets divertits i simpàtics de coses que et passen». Després també van apareixent moments com quan van arribar a la seva vida Paco Morán, amb qui va protagonitzar ‘La extraña pareja’, o Woody Allen o quan es va casar i va tenir fills.

Pera no ha hagut d’inventar-se cap història ni fer ficció. Allò que veurà el públic quan Pera era jove o quan va fer la comunió o quan estudiava o quan feia teatre va passar realment. «I com que són coses que m’han passat, encara que les exageri una mica, no he hagut de fer ficció». Tot i això, ha admès que, l’única ficció que hi ha a l’obra és Déu, que el renya perquè fa riure i que està interpretat pel senyor Marcel·lí. «I quina culpa en tinc jo?», ha preguntat.

«El teatre és traspassar emocions»

Joan Pera ha afirmat que el teatre és traspassar emocions, «poden ser de riure i plorar i poden ser tragèdies o també ‘happenings’ i a vegades mataries el dolent. «El teatre és vida», ha conclòs.