L’escriptor estatunidenc John Irving ha qualificat aquest dijous el president dels EUA Donald Trump de «feixista» i ha lamentat que «molts» dels seus compatriotes estatunidencs «poc culturalitzats» no siguin «capaços de reconèixer el feixisme quan el veuen».

El veterà escriptor de ‘Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra‘ i ‘El món segons Garp’ s’ha pronunciat així a propòsit de Trump en una roda de premsa telemàtica amb periodistes espanyols amb motiu de la publicació de la seva última novel·la, ‘Reina Esther’ (Tusquets), sobre una òrfena jueva.

«Jo ja no visc als EUA. Vaig anar-me’n al Canadà per amor, per la meva dona. Però la meva família segueix allà i estic preocupat per la deriva del país en què vaig néixer. Els EUA ja no és una democràcia, és un país autoritari en mans de Trump», ha asseverat.

L’autor ha carregat així mateix especialment contra els membres electes del partit republicà, als quals ha titllat de «covards» per cedir davant Trump per «falta de valor i moralitat». Irving ha reclamat a senadors i congressistes que han de «fer la seva feina: que és fer complir la Constitució».

«És tot desafortunat, el veure com ‘führer Trump’ ha abusat de les seves prerrogatives. No reconec el meu país», ha afegit l’escriptor de New Hampshire.

La política i la història tenen de nou un gran pes en el seu últim llibre, que gira entorn d’una nena jueva òrfena que voldrà rescabalar l’antisemitisme viscut de petita viatjant a Israel i sent una figura destaca del sionisme.

Una novel·la pro israeliana

Sobre l’actual situació a Israel, Irving ha valorat que la de l’Orient Mitjà és en realitat «la guerra de (Benjamin) Netanyahu», ja que aquest l’estaria usant en el seu «benefici».

Malgrat les seves discrepàncies amb l’actual líder israelià, l’escriptor ha defensat que la seva novel·la, la seva història, en què l'»empatia» i la «pertinença» són dos puntals, és «pro sionista i pro israeliana».

«N’hi ha prou amb llegir la història per adonar-se’n», ha assenyalat l’autor, qui, com un dels principals personatges de la novel·la va viatjar el 1981 a la fira del llibre de Jerusalem.

Irving ha confessat que en aquells moments, en els quals va estar en contacte amb editors jueus, ja hi havia moltes veus pronosticant els problemes que portaria amb si en el futur la presència de jueus a Gaza i Cisjordània, així com que ja es criticava la solució dels dos Estats.

Amb el primer esborrany de la novel·la, va tornar l’estiu del 2024 a Israel per comparar dades i llocs amb lectors jueus i es va adonar de la magnitud del conflicte «nefast». En aquell moment, ha explicat, es va sentir «malament» de ser-hi.

Retorn a St. Cloud’s

A la novel·la, en què recupera l’univers de ‘Las Normas de la Casa Sidra’ (per la qual també es va endur un Oscar), apareix l’orfenat de St. Cloud’s, el doctor Larch i les infermeres d’obstetrícia.

Per traslladar a les pàgines el punt de vista dels drets de les dones i el dret a l’avortament, ha explicat, va tornar a tirar dels records del testimoni de la seva mare, que ajudava dones embarassades solteres a posar fi a la gestació no desitjada quan encara era il·legal.

En la seva setzena novel·la -que malgrat els seus 84 anys no té intenció que sigui l’última- Irving fa picades d’ullet literàries i culturals a algunes de les obres que més han pesat en la seva educació sentimental, des de ‘Grans esperances’ de Charles Dickens a les cançons de Bob Dylan o pel·lícules com ‘El setè segell’, ‘D’aquí a l’eternitat’ o ‘Sol davant el perill’, que afegeixen matisos valuosos a la construcció dels personatges. EFE