Les empreses de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident de Catalunya, van facturar 14 milions d’euros entre 2004 i 2012, la majoria de societats contractistes de la Generalitat, segons han declarat avui dos inspectors d’Hisenda davant el tribunal que jutja la família.

L’Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns el judici a l’expresident català Jordi Pujol, als seus set fills, a Mercè Gironès, exesposa del primogènit, i a nou empresaris per l’origen de la fortuna oculta a Andorra, que la Fiscalia creu que la família va amassar amb comissions il·legals.

En la sessió d’aquest dilluns han comparegut diversos pèrits, entre ells dos inspectors de l’Agència Tributària que van analitzar els moviments dels comptes de Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona i de les empreses que aquests controlaven, principalment Iniciatives Marketing i Inversions S.A. (IMISA) i Project Marketing.

A preguntes del fiscal han dit que ambdues societats van facturar entre 2004 i 2012 un total de 14 milions d’euros i que la majoria dels ingressos procedien d’empreses que tenien contractes amb l’administració de Catalunya.

Les llicències dels abocadors

En la sessió d’aquest dilluns ha declarat a més el pèrit de la defensa Joan Manuel Trayter, qui ha negat que hi hagués marge d’influència política en la concessió de llicències perquè operessin els abocadors de Cruïlles (Baix Empordà) i Tivissa (Ribera d’Ebre) impulsats per Jordi Pujol Ferrusola, que la Fiscalia considera manipulades.

El pèrit, catedràtic de Dret Administratiu i president de l’Associació Espanyola de Dret Urbanístic i Medi Ambient, ha analitzat els processos de tramitació dels abocadors de Cruïlles (Baix Empordà) -clausurat el 2014 arran d’una sentència del Suprem que anul·lava les seves autoritzacions ambientals- i Tivissa (Ribera d’Ebre), en els quals Jordi Pujol Ferrusola va invertir a través de societats radicades en altres països.

El pèrit ha sostingut que en aquest tipus d’autoritzacions ambientals no hi ha cap marge de «discrecionalitat», ja que tenen «caràcter reglat i degut», de manera que «els polítics han d’acceptar els informes preceptius i determinants» dels tècnics.

Segons el seu criteri, en aquest tipus de processos el responsable polític és el que signa l’autorització, «però sempre seguint les directrius» tècniques. En la tramitació del de Cruïlles, també extensible al de Tivissa, van participar les comissions d’urbanisme i territorial -amb representació de la Generalitat i de l’Estat-, a més de l’ajuntament i de la junta de residus, que és «independent de la jerarquia de la conselleria», ha explicat.

En relació amb la sentència de 2014 que va ordenar la clausura de l’abocador després d’anul·lar la seva llicència ambiental, el pèrit ha argumentat que el tancament va obeir a «qüestions de forma, un tema tècnic» que afecta tots els municipis, atès que la justícia va concloure que no és suficient un pla especial urbanístic per donar cobertura legal a aquest tipus d’instal·lacions.

Pèrits de les defenses

També ha declarat aquest dilluns l’auditor de comptes Víctor Benedito Torrecilla, que va elaborar informes pericials a proposta de les defenses dels empresaris processats Alejandro Guerrero Kandler i Josep Cornadó Mateu.

El pèrit ha assenyalat que els pagaments realitzats per empreses d’Alejandro Guerrero a societats de Jordi Pujol Ferrusola no corresponien a treballs ficticis per justificar comissions per adjudicacions públiques, com manté el fiscal, sinó a contraprestacions per la tasca del segon com a intermediari per captar inversors per a projectes immobiliaris del primer.

Benedito ha defensat que les factures que Jordi Pujol Ferrusola va girar als empresaris processats per treballs d’intermediació sí que eren reals, malgrat que no hi ha prova documental dels mateixos, i ha justificat que aquests es basessin únicament en «contractes verbals».

En aquest sentit, ha explicat que Jordi Pujol Ferrusola era una persona amb contactes que desenvolupava una tasca de «facilitador» d’oportunitats de negoci i de «captador «d’empresaris i inversors interessats.

L’auditor ha recordat que Alejandro Guerrero no havia rebut mai adjudicacions per a obres públiques, que aquests projectes immobiliaris eren cent per cent privats i que va pagar a Jordi Pujol Ferrusola per la seva intermediació mitjançant transferències bancàries i amb suport de factures.

Adjudicacions amb el PSC i CiU

Uns altres dels pèrits que han declarat avui són dos auditors proposats que per la defensa de Josep Cornadó, expresident de Copisa, que van analitzar les adjudicacions d’obra pública obtingudes pel grup en tres períodes diferents: de 2003 a 2006, amb la Generalitat en mans del tripartit encapçalat pel PSC, i de 2011 a 2014, quan a Catalunya governava CiU.

Segons els seus informes, l’import d’adjudicacions a Copisa i les seves societats vinculades va ser del 5,6 % i del 4,3 % en els dos primers períodes, però va descendir fins a l’1,8 % en l’etapa de govern de CiU. La ràtio d’èxit dels concursos a què es presentaven, han afegit, va caure també del 12,4 % inicial al 10,1 % de l’última època.

A preguntes del fiscal, no obstant això, han admès que no van analitzar si el descens de licitacions en l’última etapa va poder estar vinculat a l’inici d’investigacions a la família Pujol per presumpta corrupció. La primera causa contra el primogènit es va obrir el 2012. EFE