Junts activa aquest dissabte el compte enrere per elegir el successor de Xavier Trias com a alcaldable a Barcelona per al 2027 en un procés de primàries en què mesuraran forces quatre candidats de diferent perfil i trajectòria: són Jordi Martí Galbis, Pilar Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas.

Els aspirants a alcaldable han explicat a EFE com afronten aquestes primàries, la campanya electoral de les quals arrenca aquest dissabte i culminarà amb un debat a quatre a l’auditori ONCE el divendres 19 de juny, abans del cap de setmana de les votacions.

La majoria es mostren cautes pel que fa als resultats i, encara que coincideixen a assenyalar com a prioritàries les carpetes d’habitatge i seguretat, eviten concretar quins pactes poselectorals tancarien per governar una ciutat de la qual els quatre es declaren «enamorats».

Martí Galbis: «Estarà molt disputat»

Cap de files de Junts a l’ajuntament, Martí Galbis treu a relluir la seva «experiència de gestió, govern i oposició» quan se li pregunta quines virtuts el distingeixen dels seus rivals, amb els quals vaticina unes primàries ajustades. «Estarà molt disputat», augura.

A més de l’habitatge i la seguretat, àmbit que han centrat la seva oposició a l’alcalde Jaume Collboni, Martí Galbis veu urgent abaixar impostos com l’IBI, tot i que adverteix contra els cants de sirena sobre rebaixes fiscals i es reafirma en la necessitat de no caure en «demagògies».

L’històric ‘número 2’ de Trias, que el va ungir com el seu successor, es reivindica hereu de la «forma de fer i ser» de Convergència i troba a faltar més «consensos» a la ciutat. Això sí, rebutja pactes amb les forces d'»extrema dreta i extrema esquerra» per arribar a l’alcaldia.

Calvo: «No soc la candidata de ningú»

Diputada al Congrés, Calvo afronta les primàries com una oportunitat per fer política a Barcelona amb l’aval de la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras. Assegura que no ha parlat sobre això amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. «No soc la candidata de ningú. Vull ser la candidata de tothom», adverteix.

Es defineix com la candidata «més transversal» i com algú que, tant en la seva trajectòria professional (ha estat periodista, consultora i empresària) com política, va fins al final amb les causes que defensa. Així ho va fer, destaca, amb la Llei ELA o la bonificació de les quotes al 90 % dels monitors de l’esport base.

Calvo promet batallar perquè Barcelona mantingui la seva «ànima» i deixi de ser una ciutat «contra les cordes», incapaç d’oferir habitatge assequible a una població que no fa més que augmentar. Ho vol fer des d’una candidatura d'»unitat» en la qual està oberta a incorporar els seus rivals.

Freixa: «Jo també soc molt de Xavier Trias»

«Jo també soc molt de Xavier Trias», reivindica Freixa, diputada al Parlament i secretària primera de la Mesa que, com Martí Galbis, va començar les seves passes polítiques a la JNC, les joventuts de Convergència. Un partit que, recorda, també va ser el que va liderar el ‘procés’ amb Artur Mas al capdavant. Si ella és alcaldessa, Barcelona tindrà al capdavant una líder «independentista».

En l’àmbit de l’habitatge, es declara admiradora de l’alcalde de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Josep Maria Vallès, defensor d’elevar els anys d’empadronament per accedir a un habitatge de protecció oficial. És partidària de posar aquesta mesura sobre la taula encara que això, reconeix, els creï crítiques de les esquerres.

Advocada de professió, Freixa vol llançar una campanya per reivindicar Barcelona com a «capital de Catalunya» i fer-la una ciutat més «amable» i «familiar» per als seus veïns: tant per als grans com per als joves i el seu «dret a quedar-se» a la ciutat on han crescut.

Cuevillas: «Soc el favorit de la militància»

L’exadvocat de Carles Puigdemont vol que la ciutat deixi de ser un «parc temàtic» amb polítiques que minen la seva identitat i qüestiona l’aposta per grans projectes com la Copa de l’Amèrica o el Tour de França, que «costen una milionada i deixen molt poc benefici».

Cuevillas considera que els socialistes han buscat convertir Barcelona en una «capital de províncies». Davant d’això, erigeix la capital catalana com una «terra d’acollida» on, tot i això, manté que urgeix posar «ordre».

No dubta a proclamar-se el «favorit de la militància» i és qui més es mulla sobre pactes: si depèn d’ell, no hi haurà ‘sociovergència’ a Barcelona. «El PSC és el del 155», conclou l’exdiputat, que es confessa poc amic de la intervenció de l’Estat en el mercat i un animalista convençut, sensibilitat que comparteix amb almenys tres dels seus rivals: Cuevillas, Martí i Calvo van fundar la sectorial de benestar animal de Junts. EFE