Mentre Daniel Sirera consolida posicions en districtes tradicionalment vinculats a l’espai convergent, Junts per Catalunya continua sense trobar candidat per disputar l’alcaldia de la capital catalana. I, a més, afronta un nou factor de pressió: la irrupció d’Aliança Catalana, que amenaça d’erosionar-li vot per la banda més identitària.

Des de la celebració de les darreres municipals, el líder popular a Barcelona ha aconseguit imposar-se en totes les convocatòries celebrades a Sarrià-Sant Gervasi —generals, autonòmiques i europees—, un districte considerat durant dècades un dels feus més clars del nacionalisme posconvergent. A més, el PP s’ha situat com a segona força a Les Corts, ampliant la seva base en zones on Junts aspirava a mantenir l’hegemonia.

Aquest avenç contrasta amb el moment d’incertesa que viu Junts a Barcelona. La formació ha sondejat diversos perfils sense èxit. El cas més evident va ser el de Artur Mas, que va admetre públicament que havia rebut l’oferta per encapçalar la candidatura, però va declinar tornar a la primera línia política. La seva negativa va deixar el partit sense el cop d’efecte que buscava.

També l’empresari Tatxo Benet ha estat temptat en més d’una ocasió. El seu perfil independent i la seva projecció pública eren vistos com una possible via de renovació, però tampoc no ha fet el pas.

A la llista s’hi afegeix l’advocat i exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas, un altre dels noms que han estat sobre la taula en les converses internes. Tampoc en aquest cas, però, no ha cristal·litzat una candidatura clara que permeti tancar el debat i activar la maquinària electoral.

En paral·lel, la irrupció d’Aliança Catalana suposa un altre maldecap per a Junts. El partit que lidera Sílvia Orriols ha demostrat capacitat de captar vot descontent amb l’estratègia del sobiranisme tradicional, especialment en clau identitària i de discurs dur. En un escenari fragmentat, qualsevol fuga de suports pot resultar determinant, sobretot si Junts arriba a la cita electoral sense un lideratge fort i definit.

Amb el calendari avançant, la direcció del partit preveu resoldre la incògnita en els pròxims dies. No pas perquè hagi emergit un lideratge indiscutible, sinó per pura necessitat estratègica. Si no apareix un nom de consens, la candidatura es decidirà entre els disponibles. Més per descart que per entusiasme.

Així, mentre Sirera exhibeix resultats en districtes simbòlics i Aliança Catalana pressiona pel flanc identitari, Junts afronta el risc d’arribar a la pròxima contesa municipal amb un candidat escollit a última hora i sense l’impuls polític que Barcelona exigeix.