Junts, ERC, Comuns i CUP han qüestionat aquest dijous que Ferran López, un «agent en actiu» dels Mossos, sigui el director general de la policia. «Hem dit que era un error posar un comandament en una direcció general política», ha subratllat el portaveu adjunt de Junts, Josep Rius, al Parlament. La republicana Laia Cañigueral ha remarcat la importància de separar la direcció política i l’operativa del cos, una divisió que, amb Josep Lluís Trapero -també un «policia en actiu»-, «no quedava clara». El PPC ha avisat que «la situació de la seguretat a Catalunya no és bona» i, des de Vox, s’han lamentat les «reorganitzacions permanents» dins del Departament des que Núria Parlon és consellera. Des del PSC s’ha tancat files amb Parlon.

Rius, que considera els relleus dins d’Interior i Seguretat Pública com una «crisi majúscula», ha mencionat -com el PPC, Vox o la CUP- les suposades «discrepàncies polítiques» entre l’exdirector general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i Parlon. «Qui ens diu que no pugui tornar a passar el mateix amb el nou director?», s’ha preguntat. 

Cañigueral ha recordat el «debat» que, des de l’inici de la legislatura, va suscitar el nomenament de Trapero. De fet, ha desitjat que, amb López, «es pugui demostrar que és possible» la separació de la direcció política de l’operativa dels Mossos.

Des dels Comuns, Andrés García Berrio creu que «és sempre millor» que el director de la policia no sigui un membre en actiu del cos, «per garantir un funcionament amb una certa bicefàlia».

El diputat de la CUP Xavier Pellicer s’ha sumat a la «precaució» davant el nomenament de López, que veu «continuista» perquè comporta que «un càrrec policial sigui també polític». «Ens sembla que no és una bona notícia», ha avisat.

El PSC-Units acusa Junts i ERC de «desconfiar» dels Mossos

Per contra, el diputat del PSC-Units Christian Soriano ha acusat els diputats de Junts i d’ERC de «desconfiar» dels Mossos. «Si entenem que un metge com era el senyor Argimon podia ser conseller de Salut, o que un mestre com el senyor Bargalló podia ser conseller d’Educació, no entenc per què un policia no pot ostentar una representació pública com és la Direcció General de Policia», ha asseverat. A més, el socialista ha celebrat la «continuïtat» que volen imprimir els nous càrrecs a la conselleria i els ha animat a «marcar una tendència positiva» a partir de les dades «a la baixa» dels delictes a Catalunya.

Pel PPC «s’han mogut moltes cadires, però poques polítiques de seguretat»

Pel diputat popular Alberto Villagrasa, durant els dos primers anys del Govern de Salvador Illa «s’han mogut moltes cadires» dins d’Interior i Seguretat Pública, però s’han endegat «poques polítiques de seguretat». Ha assegurat que Catalunya té «greus problemes amb el crim organitzat, moltes vegades lligats a la marihuana», però també amb les armes blanques o les de foc. Així mateix, Villagrasa ha instat el Govern a fer «entrar» els Mossos dins els ports de titularitat de la Generalitat. «Per allà pot arribar qualsevol cosa, des d’armes de foc fins a tràfic de drogues», ha afegit.

Vox pregunta si Catà ha sigut un «nomenament simbòlic»

El diputat de Vox Sergio Macián de Greef ha preguntat a Parlon si va «prioritzar» el «mèrit, capacitat i idoneïtat» de Sílvia Catà per escollir-la com a nova comissària en cap dels Mossos, o si bé va primar «la seva voluntat de fer un nomenament simbòlic» -perquè és la primera dona a ocupar aquest càrrec-. «Quan es nomena el màxim responsable operatiu d’una policia (…), la primera pregunta no hauria de ser si és home o dona», ha assenyalat De Greef, sinó «si la persona designada és la més preparada per afrontar els problemes de seguretat».

Crítiques per les actuacions policials durant la Diada

Tant ERC com la CUP han criticat les actuacions dels Mossos d’Esquadra el 10 de setembre, quan es van detenir tres persones i set van quedar com a investigades pels aldarulls al Fossar de les Moreres, i la Diada Nacional de Catalunya d’enguany, quan es van detenir 18 persones -10 de les quals menors d’edat- per desordres públics en els disturbis posteriors a la manifestació antifeixista.

«Garantir la seguretat d’uns actes o d’una manifestació no pot significar restringir injustificadament l’exercici de drets i llibertats», sosté Cañigueral. La republicana ha mencionat l’agressió al fotoperiodista Jordi Borràs al Fossar de les Moreres, i ha sentenciat que «la llibertat de premsa és un dret fonamental», per la qual cosa la «funció» dels agents «no pot ser dificultar-la, sinó garantir» que es pugui exercir «amb seguretat».

Pellicer considera que l’actitud dels Mossos durant les jornades del 10 i l’11 de setembre fa palesa una política d’ordre públic «basada a aplicar el guant de seda a l’extrema dreta i la mà de ferro a l’independentisme, el jovent i la gent organitzada». «Si el que vam veure a la Diada és el paradigma del model (d’Interior), ja ens podem calçar», ha etzibat.

Sense mencionar explícitament aquests fets, Berrio ha dit a Parlon i als nous càrrecs d’Interior que «no escoltar o garantir adequadament» el dret a la protesta «té un cost». «Cal que els cossos facin la seva feina, però al mateix temps s’ha de fer amb uns estàndards molt determinats de drets humans», ha apuntat. De fet, els Comuns pensen que Trapero «no ho havia fet bé en aquesta matèria», especialment pel llançament de gas pebre a les manifestacions propalestines de la tardor del 2025.