Junts presentarà una moció al ple del Parlament de la setmana vinent en què pretén que el Parlament constati que el Govern «ha renunciat a defensar amb la fermesa i la determinació necessàries els interessos de Catalunya» davant l’executiu espanyol. Els de Carles Puigdemont també acusen el president de la Generalitat, Salvador Illa, de «subordinar» la seva responsabilitat institucional a la «lleialtat política» envers el govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, ERC vol que la cambra defensi crear un salari mínim català «d’obligat compliment» i que correspongui a un 60% del salari mitjà amb l’objectiu de «construir un model econòmic més pròsper i equitatiu».

Junts acusa Sánchez de «cronificar els greuges històrics» de Catalunya

En la seva moció, Junts considera que la Generalitat «ha situat els interessos del PSOE» per damunt de les necessitats dels catalans. La formació també vol que la cambra reconegui que el govern de Sánchez «ha cronificat els greuges històrics que pateix Catalunya i ha incomplert reiteradament els seus compromisos amb els catalans». Els de Carles Puigdemont assenyalen el dèficit fiscal «endèmic», la falta d’inversió en infraestructures i la manca d’execució d’inversions pressupostades, així com compromisos que «no s’han materialitzat», com el traspàs de Rodalies o l’oficialitat del català.

ERC reclama el traspàs «integral» de la inspecció de treball i la seguretat social

La proposta d’ERC relacionada amb un salari mínim català arriba justament uns dies després que el Parlament acceptés tramitar la proposició de llei impulsada per Junts per Catalunya per crear un salari mínim de referència català de 1.400 euros mensuals, que seria obligatori per al sector públic i orientatiu per al privat.

En matèria d’ocupació, els republicans reclamen el traspàs «integral» de la inspecció de treball i la seguretat social, així com recuperar competències de gestió sobre els expedients de regulació d’ocupació (ERO). El partit també vol el suport de la cambra perquè els ajuts públics a empreses privades estiguin «condicionats» al manteniment dels llocs de treball i a la participació de la Generalitat en la presa de decisions d’aquests sectors.

La CUP proposa sancionar les «vulneracions» en habitatge

Els anticapitalistes presenten una moció perquè el Parlament insti el Govern a presentar un estudi sobre les «vulneracions» de la legislació catalana sobre els habitatges d’ús turístic, el lloguer de temporada i habitacions, i l’augment del preu del lloguer. També proposa «iniciar les sancions previstes» als responsables de les pràctiques fraudulentes en el mercat immobiliari, així com «acompanyar» els municipis en el desplegament de campanyes informatives i la denúncia de les vulneracions detectades.

El text de la CUP també vol que s’eliminin els «privilegis fiscals» de les SOCIMI (empreses que inverteixen en immobles per obtenir rendiments a través del lloguer o la venda) i que s’estudiï «l’impacte total» de les exempcions tributàries de grans tenidors durant els darrers 16 anys. A més, proposa impulsar una Llei d’Arrendaments Urbans de Catalunya que estableixi contractes de lloguer indefinits, prohibeixi el desnonament a persones vulnerables sense alternatives, i reconegui el paper dels sindicats d’habitatge.

PPC i Vox coincideixen a prohibir els vels islàmics que tapin la cara

Tant el PPC com Vox duen al Ple la prohibició dels vels islàmics que tapen totalment la cara, en dues mocions que carreguen contra la «política migratòria disfuncional» de Sánchez i el «model multicultural de l’esquerra». Els populars demanen al Govern que insti l’Estat a restringir l’ús d’aquestes peces en espais públics «per motius de seguretat, identificació personal, dignitat de la dona i convivència». L’extrema dreta urgeix directament l’executiu d’Illa a prohibir aquestes peces en espais de la Generalitat, com també qualsevol «pràctica que invisibilitzi la dona i vulneri els valors d’igualtat i dignitat».

Ambdós grups parlamentaris també obren la carpeta de les ajudes públiques: el PPC vol que el govern espanyol vinculi la percepció de prestacions socials «no essencials» a la residència legal -i «no només» al padró-, i Vox proposa que la Generalitat elimini les subvencions per «promoure pràctiques culturals estrangeres». Els populars també volen crear un «visat per punts» que vinculi la política migratòria de l’Estat amb «la cerca de feina, la formació, l’experiència, l’idioma i la integració», mentre que Vox insisteix en la repatriació de tota persona immigrant que «violenti» les fronteres o «visqui de les ajudes socials».

Els Comuns volen un «desplegament efectiu» dels serveis d’atenció LGBTI

Els Comuns volen que el Parlament insti el Govern a fer un desplegament «efectiu i homogeni» de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI (SAI) a tot el país. Aquestes dependències haurien de comptar amb un «model comú de funcionament» i una cartera de serveis «que garanteixi l’equitat territorial», com també amb un «reforç» de la coordinació amb les entitats sectorials. A més, la bancada de Jéssica Albiach anima el Parlament a rebutjar «qualsevol intent de censura» de la diversitat sexual i de gènere.

Precisament, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va anunciar la setmana passada que durà la Junta de Castella i Lleó als tribunals per la convocatòria d’ajudes al cinema que exclou explícitament qualsevol producció que impliqui «adoctrinament ideològic».

Junts aposta per impulsar una llei «integral» d’acompanyament al dol perinatal

Per la seva banda, en una segona moció, Junts aborda el dol perinatal i aposta per impulsar una llei «integral» d’acompanyament que estipuli els protocols a aplicar en l’àmbit hospitalari, el tractament funerari, les inscripcions al registre civil, el suport psicològic i els permisos retribuïts. També vol que la cambra aposti perquè les famílies que ho desitgin puguin inscriure als seus fills a partir de les 12 setmanes de gestació al registre civil, així com garantir que els centres sanitaris puguin oferir opcions d’enterrament o incineració.