La Cambra de Comerç de Barcelona planeja ampliar en els propers mesos el nombre de seients de pagament del plenari d’aquesta corporació -ara són dos llocs- amb l’objectiu que les grans empreses tinguin una presència d’acord amb el seu pes en l’economia catalana, ja que ara estan «infrarepresentades».

Així ho ha avançat en una entrevista amb EFE el president de la Cambra, Josep Santacreu, que vol que les grans empreses tinguin un nombre de representants «raonable», i que per a això analitza una proposta que elevi el nombre d’escons reservats a aquelles empreses que fan una major aportació voluntària de recursos a la institució.

La intenció de Santacreu és aprovar aquest canvi legal «en els propers mesos» amb la finalitat que la reforma estigui llesta abans de les properes eleccions camerals.

«És un assumpte del qual estem parlant ara, amb els membres del plenari i en el comitè executiu, i abans de l’estiu decidirem què farem», ha explicat.

Un nombre raonable de representants de la gran empresa

«No se si han de ser 8, 10 o 12 seients, però han de tenir un nombre raonable per reflectir la realitat econòmica del país», ha dit Santacreu, que ja va expressar aquesta intenció abans de ser elegit president de la Cambra.

L’anterior equip de govern de la Cambra, el de la candidatura Eines de País, va decidir reduir de 14 a 2 els seients de pagament, les anomenades «cadires de plata», però cap gran empresa va licitar per aquests llocs, que van quedar finalment vacants.

Històricament, entre les empreses que ocupaven aquest tipus de seients a la Cambra hi havia companyies com CaixaBank, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, Criteria, Deloitte, Indra, Racc o Damm, entre d’altres.

Amb l’arribada del nou equip de govern comandat per Josep Santacreu es va obrir un procés per cobrir ambdues vocalies, i finalment les han acabat ocupant CriteriaCaixa, braç inversor de la Fundació La Caixa, i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).

La normativa actual diu que aquestes vocalies de pagament requereixen una aportació voluntària a la institució d’almenys 75.000 euros.

Santacreu creu que augmentar aquest nombre de seients de pagament, per una banda, «aporta diners a la Cambra», que després es reverteix en benefici de les petites i mitjanes empreses.

Per altra banda, argumenta que un major pes de les grans empreses suposa una major «representativitat» institucional de la Cambra, ja que aquestes companyies aporten al voltant del 40 % del PIB català.

Menys seients d’elecció directa

Actualment, el plenari de la Cambra de Barcelona té 60 membres: 52 vocals elegits a les eleccions, i distribuïts segons grups i categories empresarials, 6 a elecció de Foment i Pimec, i 2 més reservats a les empreses que més aportacions econòmiques fan.

L’augment dels seients de pagament -la normativa permet fixar un nombre entre els 2 i els 14- es farà retallant els representants d’elecció directa, que es designen per epígrafs empresarials en els quals el vot de les empreses grans val el mateix que les petites, amb independència de la seva mida.

Santacreu explica que, actualment, dels 52 membres escollits en els comicis, només 10 corresponen a grans empreses i els altres 42 els exerceixen representants de pimes i autònoms.

Sanejament dels comptes

Fent balanç d’aquests més de dos anys de mandat, Santacreu, que va ser elegit president l’octubre del 2023, ha opinat que l’equip actual de govern de la Cambra de Barcelona «ha sanejat els comptes» de la corporació i que ha aconseguit generar «superàvit» tant el 2025 com el 2024, i ha afegit que aquesta és la previsió també per a aquest any.

El dirigent cameral apunta que, en aquest temps, la Cambra ha incorporat una vintena de perfils amb talent per reforçar l’entitat, ha segellat relacions «molt fortes» de col·laboració amb les administracions o bé ha jugat un paper d’aglutinador en l’àmbit del teixit empresarial català, entre d’altres coses.

Així mateix, Santacreu ha defensat que la Cambra, que ultima l’elaboració del seu full de ruta per als pròxims anys, ha de jugar un rol col·laborador amb les administracions però també ser un «contrapunt» a les institucions i ser «influent des de la neutralitat».

Més pes a la Cambra d’Espanya

Preguntat pel pes de la Cambra de Barcelona a la Cambra d’Espanya, Santacreu ha donat suport a la tasca de José Luis Bonet al capdavant d’aquesta entitat i ha dit que aspira que en el pròxim mandat la Cambra de Barcelona pugui tenir un pes «més significatiu» en aquesta entitat, on havia tingut una vicepresidència.

Ha recordat que actualment la Cambra no disposa d’una vicepresidència en el comitè executiu perquè l’actual equip de govern ja es va trobar aquesta situació, heretada de l’etapa de la candidatura independentista d’Eines de País.

Amb tot, ha ressaltat que la Cambra manté una relació «molt bona» amb la Cambra d’Espanya i que té una «connexió directa» amb aquesta entitat. EFE