Artivist Network i Ecologistes en Acció han dut aquest dimarts al barri del Raval de Barcelona la campanya coordinada per Funding Fairer Futures i CAN Europe, ‘Cities, not saunas’ (Ciutats, no saunes), impulsada en diversos països europeus per denunciar com les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses a causa del canvi climàtic, estan convertint les ciutats en espais cada cop més hostils per a la vida i afecten especialment les comunitats més vulnerables. L’acció ha consistit en una actuació visual en què diverses persones s’han reunit a la Rambla del Raval vestides únicament amb tovalloles, com si fossin en una sauna, per denunciar que molts barris europeus s’estan escalfant fins a nivells incompatibles amb una vida digna.

La campanya ‘#CitiesNotSaunas’ es desenvolupa aquest estiu en diferents ciutats europees per recordar que la calor extrema ja constitueix una emergència de salut pública i que l’adaptació al canvi climàtic ha de convertir-se en una prioritat política. Les organitzacions impulsores insisteixen que les ciutats poden salvar vides si actuen amb rapidesa, reduint les temperatures urbanes i protegint les persones que més pateixen els seus impactes.

La intervenció va acompanyada de fotografies tèrmiques que mostren les diferències de temperatura entre diversos espais urbans i evidencien l’efecte de la manca d’ombra, vegetació i materials adequats en el disseny de la ciutat.

Les onades de calor no afecten tota la població per igual. L’exposició a la calor extrema està profundament condicionada per factors socials i econòmics: viure en un habitatge mal aïllat, no poder permetre’s aire condicionat, treballar a l’aire lliure o residir en barris amb escassetat d’arbres i espais verds incrementa significativament el risc per a la salut. A Barcelona, barris densament urbanitzats i amb índexs més elevats de vulnerabilitat socioeconòmica, com el Raval, pateixen especialment l’efecte illa de calor i concentren una població amb menys recursos per protegir-se de les altes temperatures. L’emergència climàtica, per tant, també és una qüestió de justícia social.

Diversos estudis adverteixen, a més, que els impactes econòmics i socials de la calor extrema continuaran augmentant si no s’adopten mesures ambicioses. Actualment, les onades de calor ja representen pèrdues equivalents a fins al 0,5% del PIB europeu cada any, una xifra que podria superar el 3% als països més afectats del sud d’Europa abans de 2060. Si les emissions continuen augmentant i l’adaptació continua sent insuficient, la mortalitat associada a la calor podria incrementar-se al voltant d’un 50% d’aquí a finals de segle.

Amb aquesta acció, les organitzacions reclamen que Barcelona i la resta de ciutats adoptin plans d’adaptació a la calor que situïn la salut pública i la justícia climàtica al centre de les polítiques urbanes. Entre les mesures prioritàries destaquen augmentar l’arbrat i les zones verdes per reduir l’efecte illa de calor, substituir superfícies d’asfalt i formigó per solucions permeables i vegetades, ampliar la xarxa de refugis climàtics gratuïts i accessibles, protegir les persones treballadores exposades a la calor i garantir que l’urbanisme incorpori criteris de resiliència climàtica en tots els nous projectes.

Des d’Ecologistes en Acció exigeixen al govern municipal, i per extensió a tota la classe política, que «deixi d’emetre missatges contradictoris davant l’emergència climàtica i actuï amb coherència. No és acceptable posar-se medalles pel nombre de refugis climàtics amb què compta la ciutat mentre es potencien activitats que emeten enormes quantitats de CO2, com el turisme de creuers o el trànsit aeri, les emissions del qual augmentarien un 45% amb l’ampliació de l’aeroport que es projecta, i que, a més, deterioren les condicions de vida a la ciutat amb l’agreujament de la massificació turística». «Aquestes activitats contribueixen fortament a l’escalfament global i ens acosten encara més a l’abisme climàtic. És lamentable que els governs continuïn sense planificar una mobilitat realment més sostenible o un urbanisme més verd», afegeixen.