La conciliació familiar és el criteri personal per escollir una feina, per sobre del salari. En la mateixa línia, un 63,9% dels empleats opinen que «no existeixen mesures suficients» per compaginar vida laboral i personal. Així ho exposa un informe de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics de Foment del Treball presentat aquest dimecres, que inclou una enquesta a 800 persones que aprofundeix en les «prioritats» dels treballadors. El document indica que «predomina una visió instrumental» de la feina, ja que un 61% dels enquestats la percep com una eina «per poder viure». Aquest percentatge és més elevat entre les dones (65,4%). Un 21,3% li atribueix una dimensió de vocació professional i un 14,7% d’utilitat social.

Pel que fa als criteris a l’hora de triar una feina, el document detalla que un 36,2% dels enquestats assenyalen en primera opció la conciliació familiar. En segon lloc, se situa el salari, amb un 26,8%; seguit de la flexibilitat d’horari i lloc de treball (23,6%). La conciliació és el criteri escollit per tots els grups d’edat amb l’única excepció dels menors de 24 anys, que primen el sou (31,4%).

Destaca també que set de cada deu empleats afirmen haver realitzat algun curs mentre treballen, ja sigui de caràcter voluntari o obligatori. Segons la patronal, això constata que la formació continua «és ja una realitat estesa».

El document també apunta la «creixent dificultat» de les empreses per cobrir llocs de treball. Segons diu, el volum de vacants «pràcticament s’ha triplicat» durant l’última dècada i la meitat de les empreses reconeix haver tingut problemes per trobar candidats. La patronal ho atribueix a la manca d’experiència, l’escassetat de sol·licituds o les «dificultats» per acordar les condicions laborals.

L’informe ‘Treball i empresa: els nous reptes laborals a Espanya’ també menciona la incidència de les baixes laborals per contingències comunes. Segons diu, s’han duplicat des del 2015. En concret, ha passat de 26,8 processos per cada 1.000 treballadors a 51,52 el 2025. Alhora, apunta que l’absentisme es reflecteix també en la xifra d’hores no treballades per incapacitat temporal, que ha passat de les 5,4 de mitjana mensual per treballador el 2009 a les 8,8 hores el 2025, d’acord amb els seus càlculs.