La Fiscalia Anticorrupció investiga les possibles irregularitats de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en la prestació d’ajuts i d’allotjament per a joves extutelats. El març passat el ministeri fiscal va demanar la col·laboració de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que ja investigava aquestes dues qüestions en dos expedients diferents. Antifrau ha tancat el primer sense detectar cap possible delicte, però ha entregat la documentació a la fiscalia. En el segon cas, encara està analitzant la nombrosa documentació. En tot cas, Anticorrupció segueix investigant els dos casos, sorgits arran d’una denúncia d’un alertador, protegit per Antifrau, contra la Fundació Resilis a Girona.

Segons fonts jurídiques, l’OAC va entregar a la fiscalia el seu informe sobre el control de les ajudes econòmiques que es donaven a joves extutelats, que se sospita que es van donar fins i tot a persones que ja no vivien a Catalunya. L’informe concloïa que no s’havien pogut detectar aspectes delictius o de frau, però advertia que s’haurien de comprovar si hi havia hagut deficiències en el compliment dels contractes de la DGAIA amb les entitats col·laboradores, i si l’administració havia fallat a l’hora de fer-ne seguiment i supervisió.

En el segon expedient, que investigava la possible existència de places d’allotjament ‘fantasma’, pel qual les entitats cobraven de la Generalitat per acollir joves que en realitat no acollia, Antifrau encara no ha arribat a cap conclusió ni ha entregat documentació a la fiscalia perquè ha d’analitzar molta informació.

La fiscalia haurà de decidir si veu només simples irregularitats administratives i disfuncions de l’organisme públic, o pot arribar a haver-hi delictes. Seria aleshores quan ho portaria a un jutjat perquè ho investigués a fons.

El cas va esclatar el gener del 2025, arran de la denúncia d’un treballador del tercer sector que havia detectat irregularitats en les prestacions econòmiques i d’habitatge que afectaven joves extutelats. En un cas, per exemple, un jove rebia les dues prestacions, quan feia mesos que vivia i treballava a València. Fins i tot, des de la fundació que s’encarregava de la gestió de les ajudes s’havia canviat el jove de pis al·ludint que estava buscant feina, quan, en realitat, feia mesos que treballava fora de Catalunya.

Més endavant, tres treballadores van denunciar que una entitat, tot i tenir places buides als pisos per acollir joves, cobraven a la Generalitat com si els habitatges estiguessin plens.

Per la seva banda, el juny de l’any passat la Sindicatura de Comptes va fer un informe que va concloure que el Departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d’euros indegudament a través de prestacions econòmiques durant el període 2016-2024. D’aquests 167 milions, 4,7 milions estaven relacionats amb el cas denunciat perquè eren pagaments indeguts als joves extutelats.

D’altra banda, un jutjat de Barcelona va arxivar l’abril passat una querella del col·lectiu jurídic Acció Cassandra contra quatre exconsellers de la Generalitat i alts càrrecs per presumpta malversació a la DGAIA. L’entitat va anunciar que presentaria recurs. La querella rebutjada pel jutjat es dirigia contra els exconsellers de l’àrea social Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano. També contra l’exsecretari Josep Ginesta i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres. Invocava delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits.