La pesca de gamba vermella a la Costa Central està gairebé aturada fins Nadal en un any en què al mar hi ha una població «extraordinària». La majoria de barques han arribat al 90% dels límits marcats per la Comissió Europea, fet que aixeca dures crítiques des del Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) que agrupa les confraries del Garraf i el Barcelonès. Acusen Europa de fer un «atac directe sense justificació» contra l’espècie que els sosté econòmicament, de manera que reclamen revisar les normes. El president del GALP Costa Central, Jaume Carnicer, diu a l’ACN que la «pressió» de la CE accelera l’abandonament de les barques i la deslocalització d’empreses cap a la costa africana per continuar pescant al Mediterrani sense topalls.

Carnicer recorda que la gamba vermella és l’única espècie de les que es pesquen al matí que té limitacions imposades per Europa. Aquest any al Mediterrani se’n poden capturar un màxim de 730,86 tones, un topall que al mateix temps conviu amb les limitacions de dies de pesca autoritzats. La majoria de les barques de Vilanova, Barcelona i Badalona treballen amb una quota conjunta de gamba vermella, mentre molt poques tenen un topall individual.

Aquestes últimes -minoritàries- encara poden pescar gambes aquest estiu, però tota la resta han hagut d’aturar les captures perquè ja han esgotat el 90% del volum permès. Això és perquè aquest 2026 s’han trobat amb una població de gambes vermelles més abundant que anys enrere, la qual ha trencat totes les previsions que tenien.

En poc més de mig any han capturat molta més quantitat de la que s’esperaven, «perquè no entra al cap de ningú fer una captura i després deixar-la de nou al mar pensant en què ja l’agafarà més endavant», explica el president del GALP Costa Central i alhora patró major de la Confraria de Vilanova i la Geltrú.

«Estem en un any molt extraordinari, però ja no en podem agafar més perquè necessitem guardar per Nadal el 10% restant del total que tenim autoritzat», es queixa. Assegura que no hi ha «cap indici de sobreexplotació ni problemes de reproducció» que justifiquin els topalls sobre aquesta espècie, i avisa que limitar-ne la pesca està provocant una «pressió» sobre el lluç o l’escamarlà, «que abans atreien sis barques, però ara al mateix lloc hi pesquen setze o divuit companys».

Carnicer defensa que la gamba vermella «és la que sosté econòmicament» les confraries, i veu les restriccions com un «atac» que busca «aconseguir la desaparició de les barques». «Hem fet tots els deures que ens han demanat en matèria de sostenibilitat, però cada cop Brusel·les respon amb nous condicionants que sembla que busquin enfonsar-nos», insisteix.

Veu un «sense sentit» que la gamba estigui limitada amb un doble vàrem basat en dies de pesca i quilos. Demana a la Comissió Europa que per a l’any que ve revisi la normativa i acoti un sol criteri per establir un topall a les cinc espècies objectiu -gamba vermella, gamba blanca, lluç, escamarlà i moll-. «Cap de les quatre restants ara mateix té quota, quan existeixen estudis que indiquen que la població d’algunes d’aquestes espècies sí que està marxant per un augment de la temperatura de l’aigua i de la presència de contaminants», apunta, per defensar que caldrien controls per preservar-les.

La negociació sobre topalls de quilos pescats conviu amb les limitacions sobre dies globals de pesca. El desembre de fa gairebé dos anys, el sector es va posar en peu de guerra davant la proposta d’Europa de permetre només 27 dies de pesca en tot l’any a cada embarcació. La pressió empresarial i política al final va forçar a una autorització de 130 dies si s’aplicaven mesures que vetllessin per una pesca més sostenible, «un requisit imposat com a nou, quan la majoria de les barques ja tenien nombroses mesures interioritzades».

Per aquest 2026, Europa va tornar a plantejar una tisorada per deixar la pesca en només nou dies hàbils per barca, que finalment van ser 133. Ara els pescadors estan amatents a quina serà la proposta per al 2027, «en què segur que es planteja un nou calendari estrafolari».

Negociació pel fons europeu 2028-2034, «una espasa de Dàmocles»

En paral·lel a les condicions de pesca que Europa ha de fixar per al 2027, hi ha oberta la negociació sobre el Marc Financer Plurianual per al període 2028-2034. Damunt la taula, es planteja una reducció del 66% dels 6.100 milions que hi havia assignats fins ara, una retallada que Carnicer defineix com «l’espasa de Dàmocles que acabarà destruint tot el sector». Recorda que amb aquests diners, per exemple, es compensen econòmicament les embarcacions en període de veda.

Unes restriccions econòmiques a les quals s’afegeix la «sobrecàrrega» administrativa que han d’afrontar els pescadors sota amenaça de sancions. Carnicer remarca que el sector és contrari a les normes imposades a través del DEA (diari electrònic a bord), que els obliguen a fer una estimació dels quilos de peix que descarregaran. Els càlculs, però, s’han de fer abans d’entrar a port, amb una forta inestabilitat a les barques «i el perill d’estar en una zona de molt trànsit marítim».

El patró major de Vilanova s’escandalitza recordant algunes sancions imposades a companys. Explica, per exemple, el cas d’un pescador que va rebre dues multes de 3.000 euros cadascuna per haver estimat que duia 800 quilos de seitons i 1.200 de sardines, quan en realitat eren un miler de cada espècie. «Com que es va equivocar per sobre del 10% en cadascuna de les espècies, el van sancionar amb dues multes», ressalta Carnicer, que recorda que el càstig també comporta restriccions a l’hora d’accedir a subvencions.

Abandonaments i jubilacions

«Amb totes aquestes condicions és molt fàcil accelerar la pèrdua d’embarcacions», conclou, tot lamentant que els últims tres anys han plegat més d’una quinzena de pescadors de la confraria de Vilanova i vora un 40% de les de Barcelona. Carnicer diu comprendre el desencís amb la professió «davant una feina que no és atractiva, fet que dificulta molt incentivar un relleu».

A banda dels pescadors que abandonen les barques -algunes de les quals acaben enfonsades al port-, el president de GALP Costa Central avisa que el volum de normes europees estan empenyent les empreses pesqueres del Mediterrani a marxar d’Europa per anar a operar des de la costa africana. Lamenta que allà hi troben «total llibertat per pescar productes que després podran entrar a Europa sense complicacions».

Carnicer atribueix la pressió a les confraries a «diversos interessos econòmics» amb què es vol forçar la desaparició de la flota actual «per aplanar el camí per a una o dues empreses que gestionin tot el producte».

«L’únic futur que veig a les confraries són barques abandonades per impagaments o destrossades perquè la gent ha preferit muntar qualsevol altre tipus de negoci», augura, «en un moment en què cada any la normativa és més restrictiva sense cap sentit biològic, ecològic, econòmic ni, molt menys, social».