El projecte Pitaias Catalanes, nascut a Valls (Alt Camp), pretén demostrar com un cultiu tropical com la pitaia pot produir-se a Espanya mitjançant un model de proximitat i tècniques de cultiu innovadores que a més donen potencial al gust d’una fruita injustament qualificada d’insípida.

L’emprenedoria porta la signatura d’Aida Aragonés, una jove agricultora que ha explicat a EFE Agro com la seva proposta busca canviar la percepció que existeix a Espanya sobre la pitaia, que arriba importada generalment de Llatinoamèrica, i està etiquetada com una fruita sense sabor.

Com ha explicat Aragonés, el «sabor de la pitaia», pels graus Brix de dolçor, apareix en els últims set dies del seu cultiu i el problema de la que arriba importada és que ha estat tallada «entre 10 i 15 dies abans» perquè no s’ estovi, per la qual cosa es comercialitza amb falta de palatabilitat.

Per això en el projecte lluiten contra aquest mantra amb l’exemple: «nosaltres la tallem avui i demà l’estem enviant», ha remarcat Aida.

Un cultiu d’alta productivitat

El company d’Aida Aragonés en aquest camí, el Jose, va ser qui fa vuit anys va iniciar la investigació amb cultius que necessitessin poca aigua com el figueral o l’aloe vera fins que finalment es va decantar per la pitaia.

I és que, a més de ser sostenible quant al seu baix consum d’aigua, la pitaia posseeix un potencial de revaloració molt gran en el mercat per les seves «propietats antioxidants» i té una gran productivitat.

A més, l’Aida aviat va descobrir que aquesta fruita els permetia molts «assajos híbrids» en el cultiu, ja que es multiplica amb gran rapidesa i possibilita «fer encreuaments» entre diferents tipus.

 Així, recentment han «batut rècords» a nivell de quilo de fruita collit per litre d’aigua gastat i també a quilogram per metre quadrat de cultiu.

Innovació tècnica i exportació del model

Actualment, els fundadors afronten el major repte del projecte: la posada en marxa a Valls d’un hivernacle tecnificat de 1.000 metres quadrats.

Com ha detallat Aragonés, han dissenyat tot el sistema des de zero perquè la pitaia sol plantar-se a l’aire lliure i «no existia res» adaptat per a l’interior.

Per alimentar les plantes de forma milimètrica, el projecte utilitza un mètode de cultiu mixt entre el tradicional i l’hidropònic, usant fibra de coco com a base perquè l’arrel se subjecti i regant amb aigua purificada a la qual afegeixen directament els nutrients.

Reguen amb 1.000 litres d’aigua, però utilitzen un sistema de reutilització, filtratge i drenatge, amb què recuperen gairebé 400 litres una altra vegada, per la qual cosa l’hivernacle consumeix només 600 litres nets al mes, ha explicat l’agricultora.

El sistema aprofita tant l’espai que sembren en cinc altures verticals: «Tenim 800 plantes, però equivalen a 3.200», ha subratllat.

L’estalvi també es trasllada a la factura elèctrica mitjançant un innovador sistema de bombetes LED de 15 wats dissenyades per ells mateixos per simular la llum de l’estiu.

En lloc de deixar-les enceses de forma contínua durant hores, emeten ràfegues intermitents d’electricitat: «Amb polsos de 15 minuts les mantenim prou despertes, per tant estalviem moltíssima llum», ha afirmat Aragonés.

El propòsit final «és acabar comercialitzant» el sistema de cultiu i poder ajudar a «revolucionar l’agricultura» i que sigui «més agraïda», ha avançat la fundadora, qui ja planeja expandir el negoci en el futur adaptant aquest mateix hivernacle intel·ligent a la producció de vainilla. EFE