La sequera que ha viscut bona part d’Europa aquest estiu ha contribuït de manera indirecta a salvar la campanya als productors d’alfals catalans, que al març van alertar de les dificultats que tindrien per exportar el producte amb el tancament de l’estret d’Ormuz per la guerra a l’Orient. La presidenta de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (AEFA), responsable del grup Venso d’Almacelles (Segrià), Cristina Vendrell, ha explicat que l’alternativa l’han trobat en mercats poc habituals per exportar com el suís o l’irlandès, amb importants problemes per la falta de pluja que han condicionat l’abastament al bestiar. L’AEFA preveu una caiguda del 4% en la producció de farratges deshidratats aquesta campanya.

Mercats com el francès, que tradicionalment han estat competidors per al català, s’han convertit aquesta campanya en un dels principals clients dels productors d’alfals. La manca de reserves hídriques ha fet que s’hagi convertit en un “consumidor desesperat”, ha apuntat Vendrell, que també ha destacat la demanda d’Alemanya i Suïssa on les seves zones amb pastures habituals, han patit una carència notable d’alimentació animal. A Irlanda, ha passat el mateix, i el sector làctic i ramader, depenent dels prats verds, s’ha vist obligat a cercar farratges a l’exterior.

Tot això ha passat en les darreres dues o tres setmanes, després d’un estiu que no ha donat treva amb altes temperatures sostingudes a tot el continent i una important falta de precipitacions. La demanda sobtada ha absorbit bona part de la producció interior de la península Ibèrica, com Castella i Lleó i Aragó, mentre que a Catalunya, s’han obert oportunitats cap al mercat francès per la seva proximitat logística. Tot això, Vendrell considera que es tracta d’una “conjuntura temporal” que desapareixerà quan tornin les pluges a Europa, motiu pel qual consideren imprescindible no abandonar els clients històrics de l’Orient Mitjà.

Costos triplicats per superar el bloqueig d’Ormuz

A principis de campanya, el tancament de facto de pas per l’estret d’Ormuz a causa de la guerra va aturar completament els enviaments de contenidors durant tres o quatre mesos. Vendrell explica que les navilieres van refusar assumir el risc d’entrar a la zona, cosa que els va obligar a desviar la càrrega cap a ports secundaris alternatius i recórrer al transport terrestre amb camions per fer arribar la mercaderia a destinació. Això va comportar una despesa extraordinària molt elevada que les companyies han hagut d’assumir al llarg de tota la campanya.

Segons Cristina Vendrell els costos s’han arribat a triplicar i s’ha passat d’uns 500 euros per contenidor a 1.500 o 2.000 euros en destinacions com Qatar. Això és degut a les primes i taxes imposades per navegar en zones de conflicte i llavors, clients i exportadors han hagut de pactar el repartiment de les despeses per fer viables les operacions. Estats com l’Aràbia Saudita estan subvencionant directament els seus ramaders per afrontar els costos de transport i evitar el desabastiment, ja que no tenen pastures pròpies pel clima desèrtic.

Els productors catalans fa un parell de mesos que han reprès el flux comercial a causa de la “necessitat imperiosa” d’aquests països, de disposar de farratge per al bestiar. Catalunya és una de les grans zones exportadores i de fet, durant el 2025, les exportacions de farratges als Emirats Àrabs Units, a l’Aràbia Saudita i a Jordània van superar els 100 MEUR.

Un 4% menys de producció a Catalunya i al conjunt de l’Estat

L’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals (AEFA) va presentar la setmana passada les estimacions de producció per a la campanya 2026-2027, que fixen el volum total a l’Estat en 960.929 tones, un 4% menys que les 996.145 tones registrades l’anterior campanya. Per comunitats autònomes, les dades confirmen la tendència a la baixa que travessa el sector en diverses regions productores. Aragó, principal productor espanyol conté el descens amb un 2% i una estimació de 551.983 tones. Catalunya, segona al rànquing de producció estatal amb 206.764 tones, sí que hi ha una caiguda del 4%.

Pel que fa a la superfície que es destina al cultiu d’alfals deshidratat aquesta campanya, AEFA estima un total al conjunt de l’Estat de 69.793 hectàrees, de les quals 62.728 són de regadiu i 7.065 de secà. Hi ha també 21.781 hectàrees d’altres farratges (16.199 de regadiu i 5.582 de secà. Aragó és on es concentra la superfície productiva més elevada amb 38.980 hectàrees i 9.693 d’altres farratges, seguida de Catalunya i Castella i Lleó.

L’Associació alerta que en 10 anys, la caiguda de la producció estatal és de prop del 30%. Els factors principals són la pressió dels fons d’inversió, que arrenden finques productives de regadiu per a instal·lar-hi parcs de plaques solars o transformar-los en cultius llenyosos com l’ametller o el pistatxo. L’altre punt clau és la falta de relleu generacional, ja que molts pagesos grans opten per llogar les terres a aquests fons per assegurar una renda mensual en lloc de mantenir l’explotació activa.

L’AEFA vol impulsar un pla de xoc per fomentar la sembra d’alfals de cara a la pròxima campanya. Destaquen que és un cultiu que aporta “seguretat econòmica” gràcies als contractes tancats i que a més és “còmode” de gestionar. Una sembra pot durar fins a quatre anys en què en cadascun es fan fins a 5 talls o segues d’alfals. La campanya va d’abril a octubre i el preu acostuma a rondar els 170 euros la tona.