La precampanya municipal no s’atura per vacances: el PP pren la iniciativa davant l’escassa activitat de l’alcalde, mentre la resta d’aspirants comença a definir la seva estratègia per al 2027

A nou mesos de les eleccions municipals del 23 de maig de 2027, Barcelona ja viu en campanya. L’agost ha deixat de ser un parèntesi polític i s’ha convertit en una primera prova sobre la capacitat dels candidats per mantenir la iniciativa quan disminueix l’activitat ordinària de l’Ajuntament.

El balanç entre l’1 i el 22 d’agost revela diferències evidents. Daniel Sirera ha desplegat l’agenda política més intensa, diversa i vinculada als problemes concrets de la ciutat. Jaume Collboni, en canvi, s’ha mantingut apartat de l’activitat pública durant bona part de la primera quinzena i ha concentrat la seva reaparició en un parell d’actes institucionals.

Elisenda Alamany i Gerardo Pisarello han buscat un perfil propi davant del PSC; Jordi Martí Galbis ha mantingut una activitat més selectiva i Gonzalo de Oro amb prou feines ha aconseguit marcar la conversa municipal.

Collboni: dues setmanes de vacances i una reaparició concentrada.

L’activitat personal de Jaume Collboni durant l’agost ha estat pobra. L’alcalde va interrompre la seva agenda pública durant aproximadament la primera quinzena, malgrat que es tractava d’un mes marcat per episodis d’inseguretat, incendis, problemes de mobilitat, pressió turística i algunes de les principals festes populars de Barcelona.

La seva absència va resultar especialment visible durant l’inici de la Festa Major de Gràcia. Collboni no va assistir ni al pregó ni als primers actes de la celebració, una circumstància que Jordi Martí Galbis va aprofitar per exigir-li que “donés la cara” i mostrés el seu suport a una de les grans festes de la ciutat.

La reaparició de Collboni es va produir el 17 d’agost, quan va presidir a la plaça de Sant Jaume l’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Va ser una presència institucional obligada i rellevant, tot i que no va servir per presentar cap iniciativa nova. El protagonisme informatiu va correspondre principalment a les víctimes, que van reclamar més acompanyament, reconeixement i indemnitzacions pendents. Martí i Sirera també van estar presents. No així Alamany i Pisarello.

L’alcalde va concentrar la seva principal activitat política el 19 d’agost en una visita a la Barceloneta. Allà va presentar el balanç d’un pla municipal d’inversions de 46 milions d’euros i va defensar el “dret a quedar-se” dels veïns davant la pressió turística. Va posar l’accent en l’habitatge públic, la rehabilitació d’edificis, els equipaments i la transformació de la plaça del Poeta Boscà.

En aquella mateixa compareixença va entrar en el debat sobre la seguretat. Després dels últims tirotejos, va demanar endurir les penes per tinença il·lícita d’armes i tràfic de drogues. Va ser el seu posicionament polític més contundent del mes, tot i que va dirigir l’exigència cap a altres administracions i no la va acompanyar de noves mesures municipals concretes.

Collboni també va publicar un article sobre el risc d’incendis a Collserola, en el qual va demanar prudència i va afirmar que el parc natural “no és la part del darrere de Barcelona, és Barcelona”. Tanmateix, va evitar referir-se al possible origen de l’incendi que havia cremat deu hectàrees i havia obligat a confinar Can Caralleu.

La televisió pública municipal, betevé, va informar que s’investigava un assentament com a possible focus del foc. Collboni va parlar de prevenció, però va eludir explicar per què l’Ajuntament tolerava un campament il·legal en una zona forestal de màxim risc i quines mesures pensava adoptar per evitar que tornés a passar.

La contradicció resulta significativa: l’alcalde va reclamar prudència als ciutadans, però va guardar silenci sobre un assentament que el seu propi Ajuntament havia permès i que estava sent investigat com a possible origen de l’incendi.

L’agenda de l’alcalde també preveu un viatge a Kíiv i altres ciutats ucraïneses a finals de mes per expressar la solidaritat de Barcelona. A 22 d’agost, però, el desplaçament encara no s’havia produït i no es pot incorporar al balanç de l’activitat realitzada. ⁠

En conjunt, Collboni ha mantingut un perfil reduït i essencialment institucional. Després de desaparèixer de l’agenda pública durant bona part de la primera quinzena, ha concentrat la seva reaparició en tres assumptes: l’homenatge del 17-A, les inversions a la Barceloneta i la petició de penes més dures per armes i drogues.

La seva condició d’alcalde li garanteix visibilitat, però la maquinària de comunicació municipal no pot ocultar que la seva activitat personal ha estat escassa.

Sirera: una ofensiva permanent des de l’oposició.

Daniel Sirera ha protagonitzat l’activitat política més intensa de l’agost. El candidat popular ha intervingut sobre seguretat, drogues, assentaments, incendis, habitatge, dependència, comerç, turisme, socorrisme, equipaments, mobilitat i grans projectes de ciutat.

La seva estratègia ha seguit una pauta recognoscible: escoltar una demanda, comprovar-la sobre el terreny, identificar el responsable polític i plantejar una alternativa.

Sirera va començar el mes qüestionant el Pla Druida contra el tràfic i el consum de drogues, que va qualificar de “maquillatge”. Va reclamar més presència policial, intervencions contra els narcopisos i una política de seguretat que no es limiti a gestionar els punts de consum.

També va exigir fermesa a Collboni i a Salvador Illa perquè Barcelona defensi la candidatura del Camp Nou com a seu de la final del Mundial de futbol de 2030. Amb això va intentar projectar una dimensió de ciutat i reclamar més ambició en la defensa dels interessos de Barcelona.

El 10 d’agost va situar els assentaments il·legals en el centre del debat i va demanar un pla municipal de xoc. Després de l’incendi a Collserola, va tornar sobre l’assumpte per denunciar la “irresponsabilitat” de permetre campaments en espais amb un risc forestal elevat. Davant el silenci de Collboni sobre el possible origen del foc, Sirera va relacionar l’incendi amb la tolerància municipal envers els assentaments i va exigir que fossin retirats de les zones forestals.

Una de les seves accions amb més contingut fiscalitzador va ser la revisió de la xarxa municipal de refugis climàtics. El PP va comprovar que 132 dels 526 espais anunciats per l’Ajuntament estaven tancats durant l’agost.

Sirera va acusar Collboni d’“inflar” el mapa i va contraposar la propaganda municipal amb la situació real de les famílies durant les setmanes de més calor. També va denunciar la manca d’ombra als parcs infantils i el fet que l’Ajuntament comptabilitzés com a refugis equipaments tancats, supermercats i altres espais que no sempre complien aquesta funció.

La seguretat ha estat un altre dels seus eixos centrals. Davant els tirotejos, les agressions, els incendis provocats i els episodis de delinqüència, el candidat popular ha reclamat més policies als carrers, videovigilància, més contundència contra la multireincidència i l’enduriment de les penes per armes i narcotràfic.

Sirera també ha denunciat la situació de la Rambla del Raval, l’abandonament que pateixen veïns i comerciants i la pèrdua d’espais de la ciutat que molts barcelonins i turistes eviten per por.

Durant la segona meitat de l’agost va ampliar la seva agenda amb propostes sobre prevenció d’incendis, atenció a les persones dependents, platges, comerç i economia. Va reclamar més recursos per protegir Collserola, va denunciar els retards de la Generalitat en la concessió d’ajuts a la dependència i va demanar ampliar l’horari i el nombre de socorristes després que es coneguessin diverses emergències produïdes fora de l’horari del servei.

En l’àmbit econòmic, va defensar ajuts perquè els tallers mecànics puguin afrontar la transició cap al vehicle elèctric. També va carregar contra la situació de Can Vies, un edifici municipal ocupat on es preparaven activitats durant les festes de Sants. Sirera va contraposar les obligacions fiscals i administratives que suporten restauradors i comerciants amb la permissivitat municipal envers els okupes.

El candidat popular també ha intentat connectar els grans debats nacionals amb les seves conseqüències per a Barcelona. Ho ha fet amb la crisi migratòria de Ceuta, la política penal davant les armes i el narcotràfic, la defensa d’infraestructures i esdeveniments internacionals i la necessitat que l’alcalde alci la veu davant Sánchez i Illa quan les seves decisions perjudiquen la ciutat.

L’agost ha mostrat així les tres dimensions que Sirera pretén reunir: fiscalitza allò que funciona malament, planteja solucions concretes i entra en els grans debats que afecten Barcelona. Davant una alcaldia amb poca activitat política pròpia, el candidat del PP ha exercit una oposició permanent i s’ha presentat com una alternativa que aspira a construir dimensió de govern.

Alamany: identitat barcelonina i oposició a Illa.

Elisenda Alamany ha tingut una activitat menor en volum, però concentrada en missatges sobre identitat, serveis públics i confrontació amb el Govern de Salvador Illa.

ERC va pressionar l’Ajuntament perquè ampliés les instal·lacions destinades als socorristes de la platja de Sant Sebastià. La formació republicana va intentar així vincular la seva activitat municipal amb una reivindicació laboral i amb les deficiències del servei de salvament a les platges.

Alamany va reaparèixer amb força durant la Festa Major de Gràcia. Allà va reivindicar “la Barcelona dels veïns que s’organitzen” davant una ciutat “que es decora per als turistes” i va vincular expressament aquest model veïnal amb el projecte que vol presentar a les eleccions de 2027.

La candidata d’ERC també va aprofitar els problemes de mobilitat durant l’eclipsi per acusar el Govern de mantenir Catalunya en un “eclipsi permanent”. Va estendre la crítica a Rodalies, les infraestructures, l’educació i la gestió general dels serveis públics.

Alamany intenta ocupar simultàniament l’espai del municipalisme progressista i catalanista i el d’una oposició exigent al PSC. El seu repte continua sent diferenciar-se dels comuns en habitatge i turisme i explicar amb claredat la relació d’ERC amb el Govern socialista de la Generalitat.

Pisarello: calor, turisme i ruptura amb Collboni.

Gerardo Pisarello ha utilitzat l’agost per construir una oposició frontal al PSC. El candidat de Barcelona en Comú ha centrat bona part de la seva activitat en les conseqüències socials de la calor.

Ha proposat piscines municipals gratuïtes durant els episodis extrems, ajuts per a ventiladors i aparells de climatització i un pla per climatitzar 20.000 habitatges de barris populars.

Els comuns sostenen que només el 39 % de les llars de renda baixa disposa de climatització, davant el 71 % dels habitatges de renda alta. Pisarello ha utilitzat aquestes dades per acusar Collboni de no protegir prou els veïns més vulnerables durant les onades de calor.

També ha fet autocrítica sobre l’etapa d’Ada Colau en reconèixer que donar suport a la Copa Amèrica va ser “un error”. Va utilitzar aquesta rectificació per atacar el model de grans esdeveniments de Collboni i proposar l’enduriment de la taxa als creuers, nous plans d’usos per protegir el comerç tradicional i una actuació més ràpida contra els pisos turístics.

El seu principal desafiament és recuperar credibilitat després de vuit anys de govern dels comuns. Pisarello vol presentar-se com una ruptura amb Collboni, però haurà de demostrar que la seva candidatura representa un projecte renovat i no només el retorn del model d’Ada Colau.

Martí Galbis: presència territorial i un ull posat en Aliança.

Jordi Martí Galbis ha mantingut un perfil més baix que el dels seus principals competidors. La seva activitat s’ha concentrat en les festes de barri, alguns actes ciutadans i unes quantes intervencions polítiques.

Junts va retreure a Collboni la seva absència durant l’inici de la Festa Major de Gràcia i va reclamar més implicació de l’alcalde. Martí Galbis també ha participat en actes de col·lectius de la ciutat i ha intentat projectar-se com a hereu de la gestió de Xavier Trias.

La seva intervenció més rellevant va arribar mitjançant una entrevista en què va deixar oberta la possibilitat de futurs acords amb Aliança Catalana, tot i que va assegurar que establiria línies vermelles. La declaració mostra la pressió que el creixement de la formació de Sílvia Orriols exerceix sobre Junts i la necessitat de Martí Galbis de competir per l’espai de la seguretat i la immigració.

Després d’unes primàries difícils, el candidat de Junts encara està construint un lideratge propi i definint fins a quin punt la seva candidatura serà la continuació del projecte de Trias o una proposta autònoma.

De Oro: fora de la conversa municipal.

Gonzalo de Oro és qui menys presència política ha tingut durant l’agost. La seva activitat pública ha estat escassa i no ha aconseguit associar el seu nom a cap proposta municipal d’especial repercussió.

El dirigent de Vox va explicar que les seves vacances dependrien de circumstàncies familiars i que esperava passar uns dies entre Barcelona, la Costa Daurada i Almeria. ⁠

La seva discreció coincideix amb la incertesa sobre el seu futur. De Oro s’ha ofert per repetir, però Vox encara no ha confirmat qui encapçalarà la seva candidatura. La direcció estatal preveu fer la designació a la tardor i durant els últims mesos s’han plantejat altres noms.

Aquesta situació limita la seva capacitat per actuar plenament com a alcaldable, però també ha deixat Vox pràcticament fora de la iniciativa política municipal durant l’agost.

El primer assalt de l’estiu

Si es mesura exclusivament l’activitat personal dels candidats i no la maquinària comunicativa de l’Ajuntament, el balanç resulta clar: Collboni no ha estat el més actiu de l’agost.

L’alcalde ha gaudit de dues setmanes d’escassa exposició i, quan ha tornat, ha concentrat la seva agenda en uns quants actes. La seva condició institucional li garanteix cobertura, però no es pot confondre l’activitat ordinària de tot el govern municipal amb el lideratge personal de l’alcalde.

La seva reaparició tampoc no ha aclarit les responsabilitats municipals acumulades durant la seva absència. En el cas de l’incendi de Collserola, va reclamar prudència als ciutadans, però va ometre que un assentament il·legal tolerat per l’Ajuntament estava sent investigat com a possible origen del foc.

Sirera, en canvi, ha mantingut una presència constant, ha fiscalitzat la gestió municipal, ha plantejat propostes i ha connectat els problemes dels barris amb els grans debats que afecten Barcelona.

Alamany i Pisarello han aconseguit algunes intervencions recognoscibles, tot i que concentrades en pocs assumptes. Martí Galbis continua construint la seva candidatura i De Oro es manté pràcticament fora de la precampanya.

L’agost no decideix unes eleccions, però sí que permet observar qui entén que Barcelona no tanca per vacances. A nou mesos de les urnes, Sirera ha guanyat el primer assalt de l’estiu i s’ha consolidat com l’alternativa més activa davant un alcalde que s’ha mantingut massa temps absent.