El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà dijous que ve si l’amnistia dels delictes de terrorisme i malversació en el procés s’ajusta a la normativa comunitària, dos anys després d’aprovar-se la llei, en una sentència crucial per al futur de l’expresident català Carles Puigdemont.

Més enllà de resoldre els dubtes que els tribunals espanyols van plantejar sobre la llei, la sentència marcarà la resposta del Tribunal Constitucional, ara de majoria progressista, al recurs de Puigdemont contra la negativa del Suprem a aplicar-li l’amnistia. La decisió, que podria propiciar el seu retorn a Espanya, no s’espera per abans de tardor.

Aquestes són les principals claus d’una sentència que, sigui quin sigui el seu sentit, tornarà a sacsejar la política espanyola a compte del procés.

Què ha de resoldre el TJUE?

El tribunal haurà de pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials que van elevar, d’una banda, el Tribunal de Comptes en la causa per la responsabilitat comptable de les despeses de l’1-O i, de l’altra, l’Audiència Nacional, en el cas dels dotze CDR acusats de terrorisme per planificar sabotatges en protesta contra la sentència del procés.

El Tribunal de Comptes va ser el primer a plantejar davant la justícia europea que l’amnistia podria col·lisionar amb interessos financers de la Unió Europea, cosa que va deixar congelada l’aplicació de la llei en un procés en què estan encausats 33 exalts càrrecs del Govern, entre ells els expresidents Puigdemont i Artur Mas, per un descompte de 3,4 milions d’euros en les despeses de l’1-O i la promoció exterior del procés.

També haurà de donar resposta la justícia europea als dubtes que li va remetre l’Audiència Nacional sobre si l’esborrament dels delictes de terrorisme contravé el dret comunitari, la qual cosa va deixar en suspens la seva aplicació a dotze membres dels Comitès en Defensa de la República (CDR) que afronten penes de fins a 27 anys de presó per plantejar accions violentes en seus oficials de Catalunya.

A ningú se li escapa l’abast polític d’una sentència que, al marge dels seus efectes judicials, suposarà el primer dictamen de la justícia europea sobre l’aposta del govern central de passar pàgina al procés mitjançant una llei d’amnistia.

Quin pot ser el sentit de la sentència?

En el seu informe al tribunal, l’advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, va descartar que l’amnistia fos contrària als interessos financers de la Unió Europea, encara que va qüestionar el termini màxim de dos mesos que la llei va fixar per a la seva aplicació pels tribunals.

El seu informe va rebutjar també que la llei d’amnistia contravingués la directiva antiterrorista europea, ja que exclou explícitament aquells actes que constitueixin greus violacions de drets humans, com el de la vida o la integritat física.

Malgrat no ser vinculants, les conclusions de l’advocat general orienten les sentències del TJUE i solen coincidir amb la resolució, cosa que apuntaria a un possible cop de mà de la justícia europea a l’amnistia del terrorisme i la malversació.

Quins efectes tindrà sobre les causes del procés?

Si s’avala l’amnistia de la malversació, la sentència del TJUE pot permetre a Puigdemont sortejar el penúltim escull per al seu retorn i rehabilitació política, encara que l’anul·lació de la ordre de detenció que el Suprem va dictar contra ell en la causa del procés es faria esperar encara mesos.

La decisió de la justícia europea condicionarà les resolucions del Constitucional davant els recursos d’empara que van presentar tant Puigdemont com el líder d’ERC Oriol Junqueras contra la decisió del Suprem de no amnistiar-los el delicte de malversació -que en el cas del republicà afecta la seva pena d’inhabilitació-.

L’argument del Suprem va ser doble: la malversació per les despeses de l’1-O queda fora de l’amnistia perquè va suposar un benefici personal per als seus impulsors -que es van estalviar els costos d’una iniciativa que no responia a l’interès general- i el referèndum posava en risc l’aportació d’Espanya a la Unió Europea.

Amb la seva decisió, la justícia europea no només dona resposta al Tribunal de Comptes: els seus arguments poden ser extrapolables a les causes penals per malversació en el procés, des de les que afecten Puigdemont i Junqueras a les dels excàrrecs d’ERC Josep Maria Jové i Josep Salvadó, el judici dels quals per organitzar el referèndum va quedar suspès a l’espera del dictamen del TJUE.

Quan podria tornar Puigdemont?

El Tribunal Constitucional, segons fonts jurídiques, no resoldrà sobre els recursos d’empara sobre Puigdemont fins al setembre o octubre vinents, ja que els seus magistrats es volen donar temps per estudiar a fons la sentència de la justícia europea en una deliberació que es preveu àrdua.

En el cas que el Constitucional resolgui que Puigdemont ha de ser emplaçat, la pilota tornaria al Tribunal Suprem, al qual correspon la seva aplicació a través d’una resolució que doni per arxivat el cas i aixequi les ordres de detenció contra l’expresident català.

Amb una eventual sentència favorable del TJUE a la mà, la defensa de Puigdemont podria també sol·licitar mesures cautelars al Constitucional perquè revoqui l’ordre de detenció de l’expresident abans de dictar sentència i accelerar així el seu retorn.

El tribunal, tot i això, ja va rebutjar aquesta possibilitat plantejada per la defensa de l’expresident el mes de gener passat, quan va presentar el seu recurs d’empara, i va acordar mantenir l’ordre de detenció, per deu vots a un. EFE