
L’àrea metropolitana de Barcelona ha perdut un 70% de superfície agrícola des del 2003, segons conclou un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). La recerca indica que la interacció de factors socials, ecològics i tecnològics han condicionat aquest retrocés.
Assenyala com a causes principals l’expansió urbana, l’auge immobiliari -sobretot abans de la crisi del 2008- i la manca de rendibilitat del sector agrari. Els autors de l’estudi avisen que perdre la pagesia a l’àrea metropolitana pot suposar un risc d’abastiment alimentari a les grans ciutats, especialment en moments de crisi econòmica o guerres, ja que la falta de conreus fa dependre en excés de les importacions.
La recerca assegura que només el 8,5% del territori de l’àrea metropolitana es destina a usos agrícoles, amb una superfície que equival a 16 m2 per habitant. El retrocés de terrenys ha estat especialment accentuat entre el 2003 i el 2013, mentre que aquesta darrera dècada s’ha estabilitzat el ritme de transformació.
Requalificar terrenys agrícoles a usos residencials, industrials o d’infraestructures ha estat un dels factors, però també la baixa rendibilitat de l’activitat agrària. Els investigadors apunten que aquesta última causa ha estat condicionada per la competència dels mercats internacionals, la fragmentació de parcel·les i la dificultat d’accés a l’aigua. Un context, afegeixen, afectat també per la falta de relleu generacional a la pagesia.
D’altra banda, la recerca constata que l’abandonament agrícola ha afavorit l’expansió forestal, fet que dificulta la recuperació de conreus al cap dels anys. Aquest fenomen ha passat a la serra de Collserola, a la serralada de la Marina i a la serra d’Ordal.
Per aturar el retrocés i recuperar terreny agrícola, els investigadors insten les administracions a reconèixer l’agricultura periurbana com un element estratègic per al futur de les ciutats i demanen un enfocament global de les polítiques urbanístiques. Assenyalen el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat com a exemple de la protecció activa del sòl en un entorn metropolità altament pressionat.




