Les galeries Joan Gaspar, Antoni Pinyol, Alegria, Sorondo Projectes i Rocío SantaCruz han estat guardonades amb el Premi GAC en la 19a edició de la Nit del Galerisme que s’ha celebrat al MACBA. També s’ha premiat la comissària Nekane Aramburu; el crític Ricard Mas; el pòdcast ‘El mundo del arte con Carmen Corbera’, i la Col·lecció Nacional de la Generalitat. Com ja es va anunciar Francesc Torres i la Galeria Mayoral han rebut els dos guardons honorífics als Premis GAC, mentre que la Fundació Carmen & Lluís Bassat han estat distingits amb el Premi del Foment de les arts visuals.La Nit del Galerisme està liderada per l’associació GAC i organitzada conjuntament amb l’associació Art Barcelona.

El jurat dels Premis GAC 2026 està presidit per la crítica d’art Conxita Oliver i integrat per l’artista Salvador Juanpere, la comissària Pilar Cruz, el crític Eudald Camps i el periodista Antoni Ribas. Tots els premis, excepte els dos honorífics i el del Foment de les arts visuals, es donen a conèixer durant la mateixa Nit del Galerisme.

Conxita Oliver, presidenta del jurat dels Premis GAC 2025, ha destacat que el jurat ha seguit la tònica dels darrers anys i han valorat el compromís amb l’art històric i l’art contemporani. «Aquest equilibri l’hem volgut mantenir d’una manera molt equilibrada». Han valorat la innovació, el rigor en el treball, la lluita per la llibertat creativa, l’activisme de gènere i «la sensibilitat per l’esforç que s’està fent fora de Barcelona».

Oliver ha assenyalat que han establert el criteri de reconèixer «tots aquests plantejaments artístics que s’han enfocat en la qualitat, la innovació i el caràcter transformador». També han posat «una mirada molt especial» en què els premis servissin per «impulsar, promoure i estimular», així com donar projecció, per davant d’altres propostes que consolidades i que ja no necessiten una empenta.  

Guardons

El premi al col·leccionisme ha estat per la Col·lecció Nacional de la Generalitat de Catalunya per «la seva aposta per l’art contemporani, la fotografia, el còmic i la memòria històrica, consolidada com un veritable actiu de país». Han remarcat que la Col·lecció ha aconseguit que «obres d’alt valor patrimonial es posin a disposició dels museus d’arreu del territori, garantint la descentralització cultural».

El premi a la crítica ha estat per Ricard Mas per «la seva trajectòria de més de tres dècades com una de les veus més singulars i incisives de la historiografia i la crítica d’art a Catalunya». El jurat destaca la seva tasca de «recerca minuciosa, que ha cristal·litzat en nombrosos, escrits, llibres i comissariats d’exposicions de referència i remarca el seu talent per abordar amb el mateix rigor acadèmic tant les avantguardes històriques (especialment l’univers de Salvador Dalí) com fenòmens contemporanis diversos».

El premi al mitjà de comunicació l’ha rebut el pòdcast ‘El mundo del arte con Carmen Corbera’, per «la seva excel·lència en la comunicació cultural i la seva competència per adaptar la crítica d’art als nous llenguatges digitals». El jurat valora l’aposta decidida i pel format pòdcast com una eina eficaç per apropar l’art a nous públics. «El seu estil narratiu transforma l’anàlisi estètica en una experiència auditiva immersiva, amb una divulgació de qualitat de les particularitats del sistema artístic per fer-la més propera i accessible».

El premi al comissariat ha estat per Nekane Aramburu pel comissariat de l’exposició ‘Le cercle lumineux. Entre Cocteau i Fenosa’ (1920-1960), presentada al Museu Apel·les Fenosa. Han remarcat que «sobresurt l’excel·lent tasca d’investigació que ha permès reconstruir la intensa relació intel·lectual i d’amistat entre Jean Cocteau i Apel·les Fenosa, alhora que generar un projecte de volada internacional».

El premi a  la galeria d’art per la millor exposició històrica ha estat per la Galeria Joan Gaspar, per ‘Clavé en escena’, pel «resultat ofert com una mostra que reivindica la faceta d’Antoni Clavé com a escenògraf i figurinista, en subratllar la facultat de l’artista per dotar de tridimensionalitat i vida el seu univers pictòric».

El premi a la millor programació anual ha estat per la Galeria Alegría, per «la seva programació durant la temporada 2025, reconeixent la seva consolidació com un dels espais més lliures, coherents i estimulants del panorama artístic català». El jurat ha destacat «la seva independència de criteri, la seva exigència artística i l’exercici de resistència cultural».

El premi a la galeria d’art per la millor exposició en la categoria d’artista consolidat ha estat per la Galeria Antoni Pinyol, per l’exposició ‘Eclipsi’, de l’artista Carles Pujol, pel «diàleg interdisciplinari que explora la intersecció entre la imatge visual i el so, recuperant la complicitat creativa entre Pujol i el músic electroacústic Eduardo Polonio». El jurat ha assenyalat «el rigor tècnic en l’ús dels materials i la coherència d’una trajectòria que, des dels anys 70, ha sabut evolucionar sense perdre la seva essència conceptual». També subratlla la tasca de la Galeria Antoni Pinyol com «a referent d’art contemporani fora dels grans nuclis metropolitans, fonamental per mantenir la riquesa i la pluralitat de l’ecosistema artístic català».

El premi a la galeria d’art per la millor exposició en la categoria d’artista de mitja carrera ha estat per la Galeria Rocío SantaCruz, per l’exposició ‘La campana còsmica i el llac que respira’, de l’artista Dionís Escorsa, per «la seva gosadia creativa que ens convida a repensar el nostre lloc en el cosmos, integrant referències culturals i científiques». El jurat estima «l’habilitat de l’artista de subvertir l’ús de les tecnologies digitals posant-les al servei d’una narrativa que planteja la percepció de l’invisible».

El premi a galeria d’art per la millor exposició en la categoria d’artista emergent ha estat per la Galeria Sorondo Projectes, per ‘Un puñal en un pañuelo’, de l’artista Luis Renteria, per «la capacitat de capgirar el símbol en una experiència estètica, així com d’articular un discurs visual que investiga la tensió entre la fragilitat i la duresa, construint una metàfora sobre la vulnerabilitat humana, el dolor i la protecció». Ha afegit que l’artista demostra «un domini de la matèria i l’espai, aconseguint que cada element retingui una càrrega dramàtica que interpel·la l’espectador de manera directa».

Com ja es va anunciar, la Galeria Mayoral, avui sota el lideratge d’Eduard i Jordi Mayoral, ha guanyat el premi honorífic a una trajectòria com a galerista. El jurat ha destacat que ha estat «un motor clau en el panorama galerístic de la Barcelona dels últims 40 anys». Creada el 1989, al llarg de la seva història, Mayoral ha realitzat exposicions monogràfiques dedicades a Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Millares, Saura, Chillida, Chordà i Ocaña, entre altres artistes, i ha aprofundit d’aquesta manera en els seus processos creatius i la seva rellevància actual.

Jordi Mayoral ha recordat que va ser «molt estimulant» escoltar el seu pare i la seva mare com els anaven «inculcant no només l’amor per l’art, sinó també per com s’ha d’intentar construir un projecte, una il·lusió i un negoci també vinculat a la cultura. Van ser i continuen sent un gran referent i van ser els valents quan van fundar aquesta galeria, que al final tenia un propòsit molt clar que era promoure la cultura catalana».

L’artista visual Francesc Torres ha guanyat el premi honorífic a una trajectòria com a artista. Des del GAC han destacat que és un «pioner en el vídeoart (disciplina que va començar a conrear el 1970)» i ha adoptat «les vídeo-instal·lacions com a tècnica d’expressió i d’exposició d’un llenguatge narratiu basat en les noves tecnologies, amb els quals aborda els grans temes tradicionals de l’art: la vida, la mort o la història».

«He tingut una sorpresa, aquesta realment no me l’esperava, perquè el tipus de treball que he fet sempre, sobretot el de principi fins a la meitat de carrera, feia molt difícil que pogués treballar en galeries», ha explicat l’artista.

La Fundació Carmen & Lluís Bassat ha rebut el premi al foment de les arts visuals. S’ha destacat el seu «paper central en la conservació, l’estudi i la difusió de l’art». Nascuda ara fa 25 anys amb l’objectiu de donar suport als col·lectius més vulnerables, ha esdevingut una de les plataformes privades del foment de les arts de major relleu de Catalunya. La Fundació gestiona la col·lecció d’art impulsada per Lluís Bassat i Carmen Orellana i integrada per més de 3.000 obres reunides al llarg de 40 anys, amb «una atenció especial en l’art contemporani fet a Catalunya durant la segona meitat del segle XX».

Lluís Bassat ha dit que se senten molt honorats pel guardó i ha manifestat que amb Carmen Orellana, la seva dona, no han tingut cap altra afició més que l’art contemporani: «No ens hem comprat mai una barca, no hem tingut mai un cotxe especial o esportiu perquè sempre que hem guanyat una mica de diners hem comprat una escultura o un quadre». Ha recordat que quan eren parella amb la seva dona anaven «més a galeries d’art que a discoteques».

Situació crítica i de complexitat

Per altra banda, Benito Padilla, galerista i president de Galeries d’Art de Catalunya, ha dit que les galeries estan travessant «una situació una mica crítica i d’una certa complexitat». Una de les raons, ha desgranat, en tenen una part de culpa la classe política i el govern espanyol pel que fa a la política de mercat, mecenatge i l’IVA cultural. Ha lamentat també que en «altes instàncies» encara es considera «l’art com una cosa aliena a la societat i que té a veure amb una part privilegiada de la societat».

Francesc Torres ha afegit que «tot canvia, però, en canvi, el món de l’art no tant. El sistema galerístic i museístic tenen una cronologia similar, però mentre que els museus han fet un canvi copernicà amb les galeries això no s’ha produït».