Davant el vertiginós creixement demoscòpic d’Aliança Catalana, la direcció de Junts aposta per defugir la formació que lidera Sílvia Orriols, evitar xocar amb ella i projectar-se com a alternativa al govern de Salvador Illa, per donar resposta al malestar que palpen en la societat catalana.

L’última enquesta que detecta un significatiu transvasament de votants cap al partit d’Orriols va ser la publicada pel diari ARA fa una setmana: el sondeig situava Aliança com a tercera força amb 20-22 escons (ara en té 2) i deixava els de Carles Puigdemont en cinquè lloc amb 11-14 escons (ara en tenen 35).

No és l’única enquesta que detecta aquesta tendència, però sí que és la primera que oficialitza un possible ‘sorpasso’. I ho fa a un any de les eleccions municipals, cita clau perquè Junts pugui comprovar si acusa o no el desgast que detecten els sondejos.

L’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), del novembre del 2025, pronosticava un empat a 19-20 escons entre Junts i Aliança.

A Junts treuen ferro a aquests pronòstics: asseguren que les enquestes «normalment no encerten» amb ells i invoquen el precedent de les catalanes, quan el CEO els donava 28-34 escons, per darrere d’ERC (31-37). Els republicans en van acabar traient 20.

En les files de Junts hi ha la sensació que els sondejos busquen sovint crear un estat d’opinió desfavorable als seus interessos: «Som conscients que treballem pel país, i això fa que en la majoria d’ocasions molestem», va deixar anar aquesta setmana el portaveu al Parlament, Salvador Vergés.

Millorar la comunicació

Sense negar que Orriols pugui disputar-los l’electorat, fonts de la direcció traslladen a EFE que en aquests moments volen evitar el «cos a cos» amb l’alcaldessa de Ripoll (Ripollès) o mirar pel retrovisor què fa Aliança per decidir el seu rumb.

Amb aquest objectiu, reforçaran la comunicació sobre les seves pròpies propostes, especialment a les xarxes socials, un espai on, segons lamenten, l’algorisme prioritza els missatges simples de l’extrema dreta.

Fonts del grup parlamentari matisen que la consigna de no anar al xoc amb Orriols no els impedeix contestar-li «políticament» si ataca Junts, encara que en els últims temps la líder d’Aliança també està mesurant les seves envestides i focalitza les seves denúncies en el govern del PSC.

El cordó sanitari contra Aliança al Parlament, subscrit pel PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, ha facilitat fins ara que els de Puigdemont no hagin de pronunciar-se sobre les seves iniciatives.

Però està per veure què passarà després de les municipals. Diverses veus territorials consultades per EFE es mostren partidàries de respectar l’autonomia municipal que per ara també apliquen en la seva estratègia davant Aliança.

Qui sí que ha optat per la confrontació directa amb Orriols és el president de la Generalitat, Salvador Illa. Segons Junts, és una decisió equivocada: contribueix a polaritzar i, amb això, hi perd «tot el país».

El paradigma de l’estratègia de Junts davant d’Aliança és a Ripoll, bressol del lideratge d’Orriols, on el seu alcaldable, Ferran Raigon, es presenta amb el lema ‘Més Ripoll, menys soroll’. Aquest dijous, en la seva posada de llarg com a candidat, i acompanyat per primeres espases de Junts, va prometre una campanya «en positiu» per recuperar «oportunitats» per a la ciutat.

La referència és encara Calella

Des de la direcció també destaquen que el congrés del partit a Calella (Maresme) el 2024 va servir per ordenar les prioritats de la formació per donar resposta a l'»enuig» a la societat catalana que consideren que explica part del suport a Aliança.

En aquell congrés, Junts va posar el focus a combatre les ocupacions i la inseguretat (per exemple, davant la multireincidència) i va avançar la necessitat d’obrir el debat sobre la immigració a Catalunya i millorar-ne la «integració».

Poc després, va pactar amb el PSOE la llei per delegar les competències en immigració a Catalunya, que va descarrilar quan Podem i dos diputats de Sumar es van sumar al PP i Vox per bloquejar la iniciativa.

Podem va acusar Junts de vincular la immigració amb la saturació dels serveis públics i d’assumir marcs «de l’extrema dreta». I així ho ha tornat a fer, segons els morats, amb la defensa de la prohibició del vel islàmic integral o l’enduriment del padró, cosa que li ha valgut també el retret de les forces d’esquerres del Parlament.

A un any de les municipals, Aliança també ha trucat a la porta de diversos electes de Junts, si bé els fitxatges que ha fet entre les seves files són fins ara molt escassos, més enllà de l’exregidor Èric Esteban, que Orriols va presentar com el seu alcaldable per Amposta (Montsià).

Martina Alcobendas Mauri EFE