El 10 de juny del 2024 es va donar el tret de sortida a la XV legislatura i els dos primers anys han estat marcats per l’habitatge i la falta de pressupostos. La cambra preveu aprovar els primers comptes de Salvador Illa al juliol després del període més llarg sense nous comptes. La falta de suports parlamentaris ha obligat el Govern a retirar del Parlament uns pressupostos, una maniobra inèdita en la història de la democràcia, i també dos decrets. En total, la cambra ha aprovat 19 lleis i 31 decrets. En habitatge s’ha regulat el lloguer de temporada per evitar que s’esquivi el topall de preus i s’ha donat llum verda al règim sancionador contra qui se salta la llei d’habitatge.

En els primers sis mesos de la legislatura, del juliol fins a acabar el 2024, la cambra catalana va aprovar una llei i va validar quatre decrets. La primera llei aprovada en la XV legislatura va ser per crear el Fons Agrari i Ramader amb l’objectiu de dotar el sector primari de finançament addicional. I el primer decret llei de la legislatura va servir per donar resposta a les necessitats de gestió de l’aigua en un context de sequera.

Durant el 2025 el Parlament va aprovar 12 lleis i 21 decrets llei. La primera llei de l’any 2025 va suprimir els beneficis fiscals per al Hard Rock i entre les últimes de l’any destaca la llei sobre els lloguers de temporada i d’habitacions. Altres iniciatives legislatives aprovades són la norma que eximeix els patis escolars dels límits de soroll; la de l’Estatut dels municipis rurals; la de canvi d’adscripció comarcal i veguerial del municipi d’Aiguafreda;  la que crea el cos d’acció exterior de la Generalitat; la de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya; la dels drets de les persones LGBTI i d’erradicació de l’LGBTI-fòbia; la de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme; i la Llei de comerç, serveis i fires i del decret llei d’ordenació dels equipaments comercials.

Aquest 2026 la cambra catalana ha aprovat sis lleis més: la norma que duplica la taxa turística; la creació de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya; mesures urgents de suport al sector agrari i forestal; la llei del tercer sector social; la llei de modificació del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb relació al règim jurídic aplicable a Aran; i la modificació del text únic de la Llei de la funció pública de l’administració de la Generalitat.

Suplements de crèdit en substitució de pressupostos

Pel que fa als decrets, el Parlament va aprovar al llarg del 2025 tres suplements de crèdit per afegir 4.000 milions d’euros a la despesa i fer front a la pròrroga pressupostària. I, més recentment, el 15 d’abril del 2026, la cambra va aprovar un últim suplement de crèdit per augmentar en gairebé 6.000 milions la despesa en pròrroga pressupostària.

Altres decrets destacats fan referència a ajudes per a malalts d’ELA amb dependència extrema; el decret per reduir les llistes d’espera i treure del col·lapse el sistema de dependència; el decret per augmentar la resiliència del subministrament elèctric i agilitzar la implantació de les energies renovables; el decret amb relació a l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient; la condonació dels pagaments indeguts en prestacions socials de l’àmbit de la infància i l’adolescència; el decret sobre mesures urgents per gestionar i comprovar la viabilitat del risc d’inundació dels càmpings; el decret per adaptar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) a les noves funcions derivades del finançament singular; i el decret que estableix un règim sancionador per garantir que es compleixi el límit dels preus del lloguer.

El govern de Salvador Illa s’ha vist obligat a retirar dos decrets llei del Parlament per evitar que fossin rebutjats, ja que no tenia garantits els suports necessaris dels socis d’investidura. És el cas del decret sobre càmpings en zones inundables i el decret sobre subministrament elèctric i energies renovables. Tots dos, però, s’han acabat aprovant uns mesos després. I, d’altra banda, el Parlament va tombar el decret del Govern que volia modificar l’entrada en vigor de l’augment de la taxa turística.

En 5 ocasions el Parlament ha decidit tramitar com a projectes de llei els decrets aprovats. D’aquesta manera, es permet una tramitació més llarga i introduir canvis a través d’esmenes dels grups.

A principis de legislatura, el Ple també va aprovar la reforma parcial del Reglament, que entre altres aspectes amplia els supòsits en què els diputats poden delegar el vot i regula el vot telemàtic.

Període més llarg sense pressupostos

El projecte de llei dels pressupostos és la principal iniciativa que està actualment en tràmit al Parlament. Va arribar a la cambra catalana el 22 de maig després de l’intent fallit de principis d’any. El Govern va retirar al març els comptes que havia portat a la cambra catalana per evitar una derrota parlamentària davant la impossibilitat de sumar els vots necessaris d’ERC.

La previsió és que, amb el suport garantit d’ERC i Comuns, els primers comptes d’Illa es puguin aprovar al ple del 2 de juliol, 3 anys i 4 mesos després que la cambra aprovés els últims pressupostos el 10 de març del 2023 amb Pere Aragonès de president de la Generalitat. En cas que un grup parlamentari portés els comptes a Consell de Garanties Estatutàries, l’aprovació final dels comptes es retardaria a finals de juliol.

Així doncs, s’haurà complert el període més llarg al Parlament sense nous comptes i encadenant pròrrogues. Fins ara, el rècord era de tres anys i un mes. És l’interval entre els comptes aprovats el març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els de la pandèmia de l’abril del 2020, amb Quim Torra i després de l’aplicació del 155.

Regular l’especulació del preu de l’habitatge, entre les iniciatives en tràmit

El Parlament està tramitant dues proposicions de llei diferents sobre l’especulació del preu de l’habitatge. Una dels Comuns, que ha arribat a un acord amb el PSC per aprovar-ne la regulació a la cambra catalana, i una altra de la CUP.

Una altra de les iniciatives que s’estan treballant al Parlament és el projecte de llei de memòria democràtica, que vol fixar un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista a l’espai públic i sancionar els danys en fosses i l’enaltiment del franquisme.

D’altra banda, també està en tramitació parlamentària la llei del taxi impulsada per PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP que té l’objectiu de regular els vehicles de transport amb conductor (VTC).

Altres iniciatives en tràmit són el projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant, que està a punt per votar-se al ple de la cambra; la proposició de llei del foment del mecenatge; la proposició de llei de cambres oficials de comerç; la proposició de llei de comunicació audiovisual de Catalunya impulsada per ERC; i una proposició de llei fer per combatre el sensellarisme promoguda per tots els grups de la cambra excepte Vox i Aliança Catalana.

Es reactiva la ILP sobre la llei electoral

El 2009, fa 17 anys, es va registrar al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama que Catalunya tingui una llei electoral pròpia. El febrer del 2015 va superar el debat a la totalitat i el ple va rebutjar l’esmena de retorn del PPC. El juny del 2021 es fa un intent per reprendre els treballs i, recentment, al març, s’ha tornat a acordar la represa de la tramitació d’aquesta mateixa ILP. Recentment, s’han aprovat pròrrogues per tal que els grups proposin els noms de les persones que volen que compareguin i la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) serà l’encarregada de votar quines compareixences es faran. Catalunya continua sent l’única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia, una de les principals assignatures pendents del Parlament.

7 compareixences d’Illa davant l’hemicicle

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut set vegades al Parlament des de l’inici de la legislatura, però acumula una trentena peticions de compareixença dels partits que la cambra té al calaix. Vox encapçala la majoria de sol·licituds amb 13, seguit per Junts amb 9, PPC amb 8 i CUP amb 4.

Rodalies, la pesta porcina africana, l’apagada elèctrica, la dana i els presumptes casos de corrupció vinculats al PSOE són algunes de les temàtiques que han estat objecte de compareixença del president.

4 debats monogràfics sobre Rodalies, infraestructures, dana i ascensor social

El gener del 2025, el ple va fer el primer debat monogràfic de la legislatura. Impulsat per Junts amb l’objectiu de debatre sobre la gestió de les emergències davant els efectes del canvi climàtic, després de la dana a la Comunitat Valenciana.

El març de 2025, el Parlament va celebrar un ple monogràfic sobre les incidències a Rodalies, impulsat per ERC i CUP, i es va aprovar la reprovació de la consellera de Política Territorial, Sílvia Paneque. El juliol del 2025 es va fer un altre debat monogràfic sobre infraestructures, aquest proposat per Junts, en què la cambra va tornar a reprovar el Govern per la seva «mala gestió» amb l’abstenció d’ERC i Comuns.

I el febrer del 2026, la cambra va celebrar un debat monogràfic, impulsat per Junts, sobre l’anomenat ascensor social.