“Un càncer no significa més que patir una malaltia seriosa que probablement es podrà cronificar”. Així s’ha expressat en una entrevista a l’ACN l’investigador del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) Joaquín Arribas, coincidint amb el Dia Mundial de la Investigació contra el Càncer. Arribas ha dit que això vol dir que, “en molts casos, es podrà dur una vida normal” “En d’altres, malauradament, no”, ha continuat Arribas, i això s’explica per “l’heterogeneïtat” d’aquesta patologia. L’expert ha destacat els avenços en la recerca dels últims anys i, en especial l’aparició de la IA. Ha admès que ja és una eina quotidiana, i la troba “essencial” per “ordenar la literatura científica”. L’expert la considera “imprescindible”.

Arribas sosté que les millores en la recerca oncològica estan canviant el paradigma de la supervivència, i això ha provocat rebaixar l’estigma i el pes psicològic associat històricament al càncer. Tot i això, ha matisat que cal seguir examinant “individualment” cada cas i, per tant, “és molt difícil fer afirmacions generals” sobre la malaltia. Per això, a parer seu, “no té sentit” dir que s’arribarà a la curació total, perquè és una patologia “molt complicada”, que concentra 200 malalties diferents.

A la vegada, l’investigador del VHIO, i també de l’Hospital del Mar Research Institute, ha subratllat que el càncer “és una malaltia de l’envelliment”. En aquest sentit, ha indicat que “per exemple, tots els homes han de tenir en compte que probablement moriran amb càncer de pròstata, no de càncer de pròstata”. Per això, ha insistit a “millorar molt” la vida dels pacients.

En la mateixa línia, s’ha expressat sobre el compromís arribat al Parlament d’assolir una mitjana del 70% de supervivència el 2030: “És un missatge molt potent i positiu que s’ha de donar a la societat que s’està avançant, però s’ha d’entendre bé”. Arribas ha recalcat que “és molt possible” que en alguns diagnòstics sigui més del 90%, però en d’altres “serà molt complicat” arribar al 70%. L’expert ho ha comparat amb un suposat anunci del “90% de supervivència en malalties infeccioses”, i ha advertit que “no és el mateix un refredat que la sida o la Covid”.  

Precisament, sobre les administracions, ha reconegut l’esforç per finançar la recerca en aquest camp, però ha recordat que s’està per sota del PIB en comparació amb altres països. Per aquest motiu, ha apuntat la necessitat d’arribar al 3% del PIB. “Investigar i generar noves maneres de prevenir, diagnosticar o tractar el càncer és una font de riquesa”, ha dit, i ha remarcat que sobretot és “una inversió” que acaba tenint “repercussió real en tots els pacients”. Arribas ha deixat clar que aquest retorn serà a mitjà termini, que es tradueix en un període “a 10 o 15 anys, que tampoc és tant”.

De la mateixa manera, ha celebrat l’impuls d’una llei de mecenatge, en ser “una via molt bona també per involucrar la societat”. De fet, ha apuntat que “cada vegada més, una part substancial” del finançament en càncer ve de la filantropia. Alhora, ha ressaltat la participació dels pacients catalans amb la seva implicació en els assajos clínics, juntament amb els familiars.   

Immunoteràpia

En ser preguntat sobre l’evolució de la immunoteràpia, ha admès que “ha estat una revolució”, però ha insistit que el càncer és “molt divers i funciona molt millor” en alguns casos que en d’altres. Per això, ha recalcat que s’ha d’investigar per què passa això, i ara per ara el tractament “segueix la via de qualsevol descobriment”, que passa per continuar amb la recerca.

Pel que fa al paper de la lA a la ciència, ha defensat el seu ús, perquè «fins fa molt poc fer fàrmacs a mida era complicat» i amb aquesta tecnologia ja es pot fer «en segons». La seva irrupció estalvia temps, ja que a partir de seqüències generades, “pot predir les estructures tridimensionals i el tipus de molècules que poden entrar i donar-ne tot un catàleg”. D’aquesta manera, ha continuat, ja es poden analitzar al laboratori per comprovar si funcionen o no.  

Teràpia CAR-T eh marxa

El doctor Arribas ha assenyalat que fa dues setmanes es va tractar el primer pacient en l’assaig que està liderant al VHIO sobre la teràpia CAR-T de nova generació per a persones amb tumors sòlids. La investigació consisteix a modificar genèticament cèl·lules immunitàries perquè ataquin dianes específiques dels tumors. Ha precisat que s’ha començat amb dosis molt baixes i confia a augmentar-les progressivament, i ha calculat haver acabat les proves d’aquí a un any o any i mig per dur-ho a la següent fase d’investigació clínica.