Ramón Rodríguez Verdejo (San Fernando, Cádiz, 20 de setembre de 1968), és Monchi, el director esportiu per excel·lència, ara a l’RCD Espanyol, que adverteix en una entrevista amb EFE que no ha arribat a l’entitat blanc-i-blava a «treure conills del barret».

I és que Monchi porta més del doble de temps als despatxos (25 anys) que com a porter (11), i ha canviat repetidament de residència i de club per sumar èxits amb el Sevilla, el Roma i l’Aston Villa. Ara comença una nova etapa al capdavant de l’Espanyol.

El mercat

«No he vingut a treure conills del barret. Els temps han canviat. Quan vam descobrir Dani Alves, en aquest terreny només hi érem nosaltres i ara hi pot haver 150 equips. Ara cal buscar altres fonts d’informació, avançar-se en altres moments i també trobar aquest jugador que per X motius no ha triomfat en un altre equip, cosa que pot passar», reflexiona el gadità.

Precisa que hi ha molts jugadors que «semblen ja acabats» i en el fons «el que necessiten és que algú toqui la tecla exacta i li tregui tot el rendiment», ja que «ara el mercat s’ha globalitzat i en qualsevol lloc et pot sortir un jugador».

El Monchi més personal

Es defineix com «molt temperamental», una persona «molt emotiva» i que «intenta vincular-se molt» amb el que fa. «Soc treballador i m’il·lusiono ràpid, però també m’agrada retornar amb afecte, amb agraïment i amb resultats la confiança que algú ha dipositat en mi», revela.

En l’època actual de l’anàlisi de dades, Monchi és també un tant romàntic: «Confio molt en les persones que treballen amb mi. Després, hi ha una mica d’intuïció, que això evidentment va amb cadascú. I també soc una persona que està molt oberta a tot allò en què la tecnologia ens pugui ajudar».

«La dada és útil per reduir el màxim possible l’error i sobretot per escurçar els temps d’execució, però no podem estigmatitzar el subjectiu i donar-li el regnat d’una planificació a la dada. Cal buscar la simbiosi entre tots dos», resumeix.

Considera fonamental saber quin perfil de jugador l’equip necessita, perquè en aquest punt rau «el major nombre de fracassos a l’hora d’incorporar jugadors» d’un club, però també la persona que fitxa i l’entorn que necessita.

«No es tracta de si el jugador és bo o dolent, sinó de si t’ofereix rendiment. Quants jugadors coneixem que en un club no han rendit i en altres han donat un bon nivell? Què passa, que eren diferents? No, eren el mateix. El que passa és que han trobat l’hàbitat, l’entorn, l’entrenador, la confiança, l’esquema, el model de joc que van més d’acord amb ells», ha afirmat Monchi.

La importància de la persona en el futbolista

Per això, quan va a buscar un futbolista no només es fixa en el tècnic, el tàctic, el físic, el psicològic, sinó també en la persona.

«El rendiment del jugador depèn del benestar de la persona, i soc un obsessiu d’estar a prop de la persona, perquè a prop del jugador ja hi ha l’entrenador i el preparador físic. Cal intentar generar entorns de feina on la persona es trobi tranquil·la, perquè el jugador pugui estar centrat», insisteix el director esportiu de l’Espanyol.

Preguntat sobre quins objectius es planteja en el seu nou equip, Monchi somriu i recorda la frase que un dia li va dir un aficionat: «Intentar avorrir-nos les últimes cinc jornades».

«Ha de ser un objectiu consolidat i, a partir d’aquesta consolidació, començar a mirar metes més importants», afegeix Monchi, qui recorda que l’Espanyol aquest any, «encara que sembli mentida», va estar lluitant per Europa al principi i per eludir el descens al final.

A la recerca de l’estabilitat

«Ara hem de buscar l’estabilitat, i aquesta estabilitat ha de ser mirant cap amunt», sosté el gadità, que ha lloat la feina feta pel tècnic Manolo González al capdavant de l’equip blanc-i-blau.

«Manolo continua sent entrenador de l’Espanyol, primer de tot, perquè en les tres temporades que ha estat dirigint l’equip ha aconseguit els objectius. Però a més crec que és una persona que entén i comparteix la filosofia de la direcció esportiva», precisa.

Monchi destaca els coneixements «tècnics i tàctics» de l’entrenador blanc-i-blau, així com «la seva capacitat de comunicació amb el grup», cosa que li ha sorprès gratament.

El valor de Manolo González

«Després de la seva família, la persona més feliç perquè li vagi bé al Manolo seré jo. La meva manera d’entendre la relació amb l’entrenador és invertint la piràmide de jerarquia que hi ha d’haver en l’estructura d’un club i on suposadament la direcció esportiva està per sobre de l’entrenador. I posant-me a les ordres de l’entrenador per ajudar-lo en el que crec necessari», insisteix.

Preguntat sobre el paper que l’anterior director esportiu del club, Fran Garagarza, tindrà a l’Espanyol, Monchi admet que la preocupació pel futur de Fran és personal.

«El necessari ara és que en Fran -que va patir un infart el novembre passat- es recuperi com més aviat millor i de la millor manera possible. Després, ja hi haurà temps de parlar amb ell. No cal que digui jo quin és el seu currículum, ho diu el seu historial esportiu», remarca.

Pel que fa al disseny de la plantilla per al proper curs, Monchi admet que «no hi ha cap demarcació que sigui prioritari reforçar».

El problema del límit salarial

Per a mi és molt important, no l’individual, sinó el col·lectiu. Per això crec que l’objectiu de la planificació ha de ser elevar el nivell competitiu de la plantilla, i això s’aconsegueix amb la incorporació de jugadors d’un nivell més o menys similar. Tenir 19 o 20 d’un nivell semblant que puguin complicar a Manolo la presa de decisions setmanals», afegeix.

Però, és clar, el principal problema serà el límit salarial amb què haurà de treballar. «No em dona gaire marge per fer-ho, però imagino que m’han portat aquí per això», afegeix.

Evidentment, quan un té competència amb clubs que tenen una capacitat econòmica més alta, els teus arguments han de ser altres per convèncer els jugadors: el projecte, la ciutat, el club, la lliga, no només és mirar l’econòmic», insisteix.

La rivalitat amb el Barça

Quant a la rivalitat amb el Barcelona, ell, que coneix molt bé el ressentiment històric existent entre el Sevilla i el Betis, no amaga que un derbi amb el Barça són «més de tres punts», perquè «el component emocional, motivacional i empàtic influeix, i suposa un extra de motivació per a l’equip».

«Però això és la setmana del derbi. La resta de l’any, l’Espanyol ha de continuar creixent en el seu camí i posar-se com a objectiu ser el millor Espanyol possible sense comparar-se amb ningú», indica. EFE