L’escriptor barceloní Luis Goytisolo ha mort amb 91 anys, segons ha informat la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), institució de la qual era acadèmic des del 1995. Membre d’una nissaga destacada d’escriptors, va morir a la localitat tarragonina de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Goytisolo és autor d’una obra literària extensa d’entre la qual sobresurt la tetralogia ‘Antagonía’, formada pels volums ‘Recuento’, ‘Los verdes de mayo hata el mar’, ‘La cólera de Aquilles’ i ‘Teoría del conocimiento’. Va col·laborar també amb diferents mitjans de comunicació i va recopilar part de l’obra assagística a ‘El porvenir de la palabra’ (2002). Va rebre, entre d’altres, el el Premi Nacional de les Lletres el 2013.
Germà dels també escriptors ja traspassats José Agustín i Juan, Luis Goitysolo va ser escollit acadèmic de la RAE el 24 de març del 1994, càrrec del qual va prendre possessió el 29 de gener de 1995 amb el discurs titulat ‘L’impacte de la imatge a la narrativa espanyola contemporània’. Li va respondre, en nom de la corporació, Francisco Ayala. Ocupava la butaca C (majúscula). Va ser vocal de la Junta de Govern de la RAE entre els anys 2000 i 2002 i censor entre 2000 i 2008.
Dins la seva obra destaquen també títols com ‘Las afueras’ (1958), ‘Las mismas palabras’ (1963), ‘Ojos, círculos, búhos’ (1971), ‘Devoraciones’ (1976), ‘Fábulas’ (1981), ‘Estela del fuego que se aleja’ (1984), ‘Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza’ (1985), ‘La paradoja del ave migratoria’ (1987), ‘Estatua con palomas’ (1992), ‘Mzungo’ (1996), ‘Placer licuante’ (1997), ‘Escalera hacia el cielo’ (1999), ‘Diario de 360 grados’ (2000), ‘Liberación’ (2003), ‘Oído atento a los pájaros’ (2006), ‘El lago en las pupilas’ (2012) i ‘Coincidencias’ (2017). L’any 2019 va publicar l’obra ‘Chispas’.
A més, va ser autor del llibre ‘Índico’ (1992) i dels assajos ‘Naturaleza de la novela'(2013) i ‘El sueño de San Luis’ (2015), del qual va donar el manuscrit a la Biblioteca Nacional d’Espanya. El 2016 va publicar ‘El atasco y demàs fábulas’, una recopilació d’apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys.
A banda de col·laborar en mitjans de comunicació, va escriure també documentals televisius, com ara les sèries ‘Índico’ y ‘Mediterranio’, que també va dirigir, emeses per Televisió Espanyola.
La trajectòria literària va ser reconeguda amb diversos guardons, entre altres, el Premi Sèsam (1957), el Premi Biblioteca Breu per ‘Las afueras’ (1958, reeditat el 2018), el Premi Ciutat de Barcelona (1976), el Premi de la Crítica per ‘Estela del fuego que se aleja’ (1984), el Premi Nacional de Narrativa Assaig per ‘Naturaleza de la novela’ (2013) i el Premi Nacional de les Lletres (2013). El juliol del 2018 va ser guardonat per la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic amb el Premi Internacional Carlos Fuentes.
