La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha evitat avançar conclusions sobre les causes de l’error detectat en l’aplicació de les proves PISA 2025 a Catalunya mentre continuïn obertes les diligències informatives, però ha garantit que, si s’acrediten responsabilitats, «es depuraran a fons». Durant una compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament, ha qualificat el cas «d’incidència tècnica» i ha insistit que el problema no afecta les respostes de l’alumnat, ni el nivell o els resultats de les proves, sinó la representativitat de la mostra, després que el percentatge d’alumnes exempts s’enfilés fins al 23,2%, molt per sobre del 5% recomanat per l’OCDE. També s’ha compromès a informar amb «transparència» quan concloguin les diligències.

Esther Niubó, ha insistit que les diligències informatives obertes pel Departament encara no han conclòs i que, per tant, no es poden avançar conclusions sobre les causes de la incidència detectada en les proves PISA 2025. Durant la seva compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament, ha assegurat que l’objectiu de la investigació és «recollir la informació disponible, reconstruir els fets i aclarir què va succeir abans de prendre qualsevol altra decisió».

Ha reiterat que el Departament informarà de les conclusions quan aquestes finalitzin i ha assegurat que, si s’acrediten responsabilitats, «s’actuarà en conseqüència». Així, ha assenyalat que «si hi ha responsabilitats, aquestes es depuraran a fons». «Poden estar segurs que se’n prendrà nota. I, per tant, poden tenir la certesa que, si hi ha responsabilitats, aquestes es depuraran a fons, com hem fet, de fet, en altres ocasions», ha remarcat.

Mostra poc representativa

Ha explicat que el problema detectat no afecta les respostes de l’alumnat ni la correcció de les proves, sinó la «representativitat estadística de la mostra». Ha explicat que l’OCDE estableix que el percentatge d’alumnat exempt no hauria de superar el 5% per garantir l’equilibri de la mostra i permetre la comparació dels resultats entre territoris i al llarg del temps. Així, ha recordat que, en el cas de Catalunya, la taxa d’exempció va arribar al 23,2%, amb 591 alumnes exclosos d’un total de 2.545 seleccionats.

Així, ha avisat que els criteris de l’OCDE estableixen que les exempcions s’han de valorar individualment i que «disposar d’un informe de necessitats educatives específiques de suport educatiu no implica automàticament quedar fora de la prova».

Amb tot, ha remarcat que aquesta incidència no fa desaparèixer les dades recollides a Catalunya. Ha assegurat que «els resultats formaran part de l’informe estatal de PISA, però hi apareixeran amb una advertència metodològica sobre les limitacions de la mostra». Pel que fa a l’OCDE, ha reconegut que no publicarà els resultats específics de Catalunya dins de l’informe internacional perquè considera que la mostra «no és representativa».

Possibles explicacions

Pel que fa a les causes, la consellera ha exposat una possible hipòtesi, encara no acreditada, relacionada amb la coincidència temporal entre les proves PISA i les proves de final d’etapa de quart d’ESO.

Ha detallat que les proves catalanes es van administrar els dies 10 i 11 d’abril del 2025, enmig del període d’aplicació de PISA, que va ser del 31 de març al 16 de maig. «Això significa que els mateixos 51 centres educatius que van ser mostrejats en PISA també van haver d’aplicar, en molt poca diferència de temps, dues avaluacions sotmeses a marcs diferents, la de PISA i les proves de final d’etapa de 4t d’ESO, que recordin que eren censals».

Segons Niubó, aquesta coincidència de calendari i de centres, juntament amb el fet que les dues avaluacions tenien criteris d’exempció diferents, «permet plantejar que es pogués haver generat confusió als centres sobre els criteris que s’havien d’utilitzar». La consellera, però, ha insistit que es tracta d’una hipòtesi i que les diligències han de permetre aclarir com es van aplicar aquests criteris i en quin punt no es va detectar l’elevada taxa d’exempció. Ha admès que la incidència ja no es pot corregir, però sí «extreure lliçons per evitar que es repeteixi».

També ha assenyalat que la investigació haurà d’analitzar el funcionament dels circuits entre el Departament, a través del Consell Superior d’Avaluació en aquell moment, l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) i l’empresa encarregada de l’execució de les proves.

Niubó ha situat l’aplicació de les proves en un període de transició institucional entre el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, però ha remarcat que aquest context «en cap cas pot servir d’excusa».

Ha remarcat que la incidència reforça la necessitat de consolidar els controls de qualitat tècnica i ha assegurat que l’Agència ha de dotar Catalunya d’un organisme «amb la solvència i la capacitat tècnica» necessàries. Així, ha dit que de cara a les proves PISA de 2029, aquests mecanismes d’avaluació i control hauran d’estar plenament desplegats.

Noves mesures de control

En paral·lel, ha recordat que, mentre continuen les diligències, el Departament ha impulsat mesures per reforçar els mecanismes de control de les avaluacions perquè una situació similar no es torni a repetir. Ha detallat que la revisió del procés d’implementació de les proves feta des del mes de març ha permès detectar que «el sistema d’aplicació de les avaluacions no disposava d’un protocol prou clar i detallat que definís les responsabilitats, els controls, els llindars d’alerta i els circuits de validació de les exempcions».

Ha assegurat que després de la incidència de PISA 2025, la conselleria ha aplicat una revisió prèvia de les exempcions en les proves d’avaluació fetes durant el curs 2025-2026. Segons ha detallat, l’avaluació general del sistema, les proves PIRLS i les proves de final d’etapa de quart d’ESO en el nou format mostral «s’han desenvolupat sense incidències i amb unes taxes d’exempció dins dels llindars previstos».

Així mateix, ha indicat que el Govern ha creat la nova Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació, un òrgan tècnic adscrit a la Secretaria de Millora Educativa que haurà d’establir protocols específics, circuits de validació, llindars d’alerta i mecanismes de traçabilitat. En aquesta línia, ha explicat que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar la creació d’aquesta comissió divendres passat.

Per últim, ha lamentat la situació tot recordant que aquest és el segon any consecutiu que acudeix al Parlament per aclarir un error en la gestió d’algun procés, en referència a la polèmica per les adjudicacions de les places d’estiu dels docents de l’any passat.