La crisi de l’habitatge serà encara més greu d’aquí a tres anys a Barcelona si no es prenen noves mesures, afirma en una entrevista amb EFE Oriol Barrachina, CEO de la consultora immobiliària Cushman & Wakefield, que aposta per impulsar la conversió d’oficines obsoletes per pal·liar la falta d’espai residencial en una ciutat limitada per la seva geografia.

A diferència de Madrid, envoltada d’espai lliure on aixecar barris sencers des de zero, la capital catalana ha de trobar solucions dins del seu actual perímetre, com ara augmentar la densitat urbana amb edificis més alts i, sobretot, fomentar el canvi d’ús i la renovació d’edificis, especialment aquells que no compleixen els actuals criteris de sostenibilitat, defensa Barrachina.

«De la mateixa manera que no deixem que circulin cotxes i motos que contaminen, hauríem de treure de la circulació els edificis més contaminants», afirma el directiu, responsable des del 2014 de les operacions de C&W a Iberia i que estima que Barcelona disposa d’uns 6 milions de metres quadrats d’oficines, el 70% dels quals estan «obsolets», en gran mesura per qüestions d’eficiència energètica.

El canvi d’ús és una eina que estan utilitzant ciutats com Nova York, que ha convertit prop de mig milió de metres quadrats d’oficines en habitatges, i s’ha utilitzat a Barcelona en el passat fins i tot quan no hi havia incentius específics.

Actualment, tot i això, la norma que obliga a reservar un 30% dels habitatges a sostre protegit desincentiva el canvi d’ús i ha paralitzat ‘de facto’ les transformacions, argumenta.

«Segurament és un mecanisme dissenyat amb la millor intenció: augmentar l’oferta d’habitatge assequible, cosa que crec que tots desitgen, independentment de la seva ideologia. Però el mecanisme és dolent, no funciona. Cal buscar-ne d’altres», afirma Barrachina.

El 22@ com a model d’èxit

Quan a finals de la dècada de 1990 es va dissenyar el districte 22@ per substituir l’antic teixit industrial i atreure companyies tecnològiques, es va acompanyar el planejament urbanístic amb incentius per a la construcció d’oficines, un cas d’èxit que hauria de servir com a model a l’actual crisi d’habitatge, segons el CEO de la consultora immobiliària.

En fer la vista enrere, el districte podria haver inclòs més espais residencials, si s’hagués anticipat com anava a evolucionar la immigració i el creixement demogràfic, encara que sosté que aquest dèficit es pot corregir amb la transformació d’oficines.

Barrachina defensa alhora la necessitat d’elevar el sostre de Barcelona i permetre la construcció d’edificis més alts, en línia amb altres ciutats similars.

«No estem parlant d’aixecar 119 plantes» com han fet ciutats com Singapur, però sí flexibilitzar el límit, subratlla Barrachina, que lamenta que en zones com Diagonal Mar es limités a 13 pisos edificis que estaven dissenyats per assolir-ne 22.

Solidesa del mercat d’oficines

Barrachina assegura que el mercat d’oficines noves i rehabilitades manté la seva solidesa a Barcelona, en part gràcies a la capacitat de la ciutat per atraure talent, una de les peces clau que posa en marxa els mecanismes del mercat immobiliari.

Les companyies internacionals trien la capital catalana per instal·lar els seus ‘hubs’ europeus en part perquè els professionals volen treballar a la ciutat. Això provoca que es contractin milers de metres quadrats d’oficines i atrau al seu torn inversió per construir-les o rehabilitar-les, subratlla.

Barcelona, com Madrid, ofereix una sèrie de avantatges competitius respecte a altres grans urbs europees: el clima -«sempre l’hem tingut, però ara el posem en valor», afirma-; els temps de desplaçament relativament curts respecte a altres grans capitals, i el preu dels actius immobiliaris, que malgrat la percepció d’encariment dels últims anys és molt més baix que en ciutats com Londres, París o Milà.

Barcelona compta a més amb parcs empresarials al seu entorn, com el World Trade Center Almeda Park, a Cornellà, que ofereixen espai en entorns urbans a tot just 20 minuts del centre, quan en altres capitals aquests complexos estan situats molt més lluny, argumenta. EFE