La realitat és molt més difícil de fer que acabi bé, a diferència de la ficció. Així ho admet l’il·lustrador Oriol ‘Vlak’ Hernández (Terrassa, 1983), que acaba de publicar el còmic ‘Soy un gato’ (Norma Editorial). En la novel·la gràfica, el protagonista fa un viatge de la foscor a la llum, amb elements d’oda a l’amistat i crítica al sistema productiu del capitalisme. L’obra també aborda la crisi d’identitat a través d’un gat que es pregunta si realment és un gat. En una entrevista amb l’ACN, Oriol Vlak admet que, com el personatge, també és una síndrome que travessa els il·lustradors: «Qualsevol que dibuixi haurà sentit que és un impostor». La versió en català arribarà a les llibreries al maig de la mà de l’editorial Mai més.

La novel·la gràfica ‘Soy un gato’ relata la història d’un gat en un món cada cop més gris i emboirat, on els colors desapareixen, cruspits per una gran fàbrica que ho devora tot. Empès per la necessitat de rescatar un amic, i de ratificar la seva identitat, aquest felí inicia un viatge oníric acompanyat per altres éssers. També es proposarà aturar la destrucció del món i retornar el color.

En una entrevista amb l’ACN, Oriol Vlak descriu creativament la seva obra com un «viatge oníric amb elements propis d’altres medis, com la iconografia del tatuatge», amb l’aparició de calaveres, sirenes, serps o punyals. També conté referències a autors japonesos com Miyazaki, Matsumoto i Toriyama, o a la pel·lícula ‘La taronja mecànica’ de Stanley Kubrick.

L’il·lustrador també destaca una diferència respecte del que s’ha fet abans: la seva ambientació. «El lector també hi trobarà el que no ha trobat a cap altre còmic: Terrassa. Passa íntegrament a Terrassa», assenyala.

També tenia clar que el protagonista de la seva primera «obra completa» com a autor havia de ser un gat. «Jo també volia el meu gat. Moebius en té un, Robert Cramp, Josep Maria Beà… Hi ha molts grans autors del còmic que han fet el seu gat», justifica. I afegeix que són part de la història de la novel·la gràfica: «Quan de petit somnies en ser dibuixant de còmic, ho fas en gran, de ser el millor de tota la puta història».

La identitat i la síndrome de l’impostor

Darrere d’aquest gat, l’il·lustrador terrassenc volia abordar la crisi d’identitat i la síndrome de l’impostor, que assegura que també passa molt en el seu sector. «Qualsevol que dibuixi ho ha sentit algun cop», sosté. «A mi em continua passant, encara que ja he dibuixat 6 o 7 còmics. Per què dubto?», es pregunta.

Una crítica que Oriol Vlak amplia al sistema de producció capitalista. «Els sistemes productius són absurds. Tires 15.000 llibres, vejam si n’hi ha un que es vengui de puta mare, i els 14.999 restants que no s’estan venent són igual», lamenta.

La ficció com a refugi

El còmic ‘Soy un gato’ va un viatge des del blanc i negre fins al color, de la foscor a la llum. El dibuixant ironitza que, al món real, això només es podria aconseguir «cremant les fàbriques», com la que envolta la història de fum. «Soc molt pessimista amb la realitat. Gaudim el temps sense fer mal a ningú, però és molt difícil canviar les coses», lamenta Oriol Vlak, que conclou: «Per això la història acaba més. Perquè almenys la ficció és un petit lloc on podem fer que les coses surtin ‘guais’. És l’única manera».