Ciutats com Barcelona, Avilés o A Coruña han patit les darreres setmanes una sèrie de disturbis violents d’origen incert, protagonitzats majoritàriament per joves menors d’edat vestits de negre i amb la cara tapada.

Algunes d’aquestes protestes, sense aparent motivació ideològica, estaven centrades en el saqueig de comerços i en generar caos i desordre. Però, qui hi ha darrere d’aquest fenomen que ha traspassat les fronteres de França?

Fonts policials i experts en violència urbana expliquen a EFE que la base d’aquest moviment es troba a les xarxes socials, principalment en canals de Whatsapp i grups de Telegram, en què es donen indicacions precises sobre la vestimenta -negra, sense marques visibles i amb passamuntanyes-, els objectius -saquejar el màxim nombre de grans superfícies possibles, centrant-se en tecnologia i luxe- i provocar caos cremant contenidors i formant barricades.

En aquests grups, fins i tot, s’explica com fer fins i tot el teu propi passamuntanyes a partir d’una samarreta, formant aquests joves en tècniques de guerrilla urbana.

França com a inspiració més enllà de l’estètica

Les manifestacions per l’educació a França, que van començar reclamant millors condicions educatives i acabar amb les retallades en beques, van acabar derivant en disturbis violents i una contundent resposta policial.

Moltes d’aquestes concentracions van sorgir al país veí sense una direcció clara ni un lideratge identificable, a les quals es van sumar individus sense cap altre objectiu que el del saqueig de comerços.

La policia francesa i la Gendarmeria es van veure sobrepassades per aquesta escalada violenta, donada la seva espontaneïtat i la dispersió dels incidents, cosa que ha portat a tenir dificultats per aturar i identificar els autors dels saquejos, segons una anàlisi policial a la qual ha tingut accés EFE.

I és que els serveis d’informació gals havien subestimat considerablement l’assistència a aquestes marxes: s’esperava una mobilització de 150.000 persones fora de París, però finalment van superar les 550.000 a tota França. Davant aquest increment, els agents francesos es van veure sense prou mitjans per contenir la violència.

Aquest model de protesta ha servit com a inspiració dels disturbis que s’han expandit en l’última setmana a Espanya a través d’una plataforma batejada com Blocus, que ha anat apareixent i desapareixent de les xarxes socials en els últims dies.

Diferències entre saqueig i ideologia i més violència

Els experts consultats per EFE diferencien entre els disturbis violents amb motivacions ideològiques, com va ser el cas del dilluns 26 a Bilbo en protesta per la presència de l’agitador ultra Vito Quiles, de les que busquen crear caos però estan «buides de contingut» ideològic, com seria el cas de Barcelona.

En aquestes protestes s’ha registrat també un augment de la violència, fins al punt que s’han trobat artefactes casolans més sofisticats elaborats amb reactius líquids i boles de paper d’alumini.

El rebuig als cossos policials, denominador comú d’aquestes protestes, va un pas més enllà en el cas de Blocus: en algunes de les convocatòries que circulen per xarxes socials es fa una crida explícita a atacar indiscriminadament els agents de policia per provocar el seu retrocés i d’aquesta manera poder seguir amb els aldarulls.

A Coruña, Avilés, Saragossa i Bilbo contra Quiles i Vox

Les manifestacions violentes a la Corunya, Avilés (Astúries), Saragossa i Bilbo han tingut un denominador comú, i és que totes elles estaven convocades per col·lectius antifeixistes en protesta contra els actes públics convocats per Vox o Vito Quiles.

Així, tres persones van ser detingudes a Avilés el passat 21 d’octubre per un presumpte delicte de desordres públics i atemptat contra agent de l’autoritat pels disturbis que van ocórrer al final d’un míting de Vox. Van llançar bengales i mobiliari urbà als antiavalots.

Aquest mateix dia, a A Coruña, lloc on s’hi van trobar els artefactes casolans -que no van arribar a utilitzar-se- també tres persones van ser detingudes al final d’un acte de Vox, amb tretze agents ferits.

Per la seva banda, a Saragossa, el dia 22 d’octubre van ser detingudes cinc persones arran d’un enfrontament entre grups antifeixistes i seguidors de Vito Quiles, en què vuit policies van resultar ferits.

El nombre més gran de detinguts es va registrar, tanmateix, a Bilbo dilluns passat 26, després de la concentració de diversos milers de persones davant la Universitat de Deust contra l’acte de l’agitador Vito Quiles, que no va arribar a celebrar-se.

Blocus: la incògnita digital sense ideologia

A l’altre extrem de les protestes violentes es troba el que va passar a Barcelona el 24 d’octubre, que es van saldar amb 128 detinguts -72 d’ells menors d’edat-.

De la mateixa manera que va succeir amb els agents francesos, els Mossos d’Esquadra es van veure sorpresos per la seva «violència extrema», segons va reconèixer públicament la comissària en cap del cos, Sílvia Catà.

A hores d’ara, els Mossos no veuen cap ideologia ni organització extremista darrere de Blocus, i consideren que es pot tractar d’un «efecte mirall» de les protestes a França amplificades per la por a quedar exclòs (FOMO), i impulsades per les xarxes socials.

Es tracta d’adolescents, fins i tot alguns de menys de 14 anys, que es van reunir amb l’única finalitat de «cometre fets delictius», sense l’ànim de reivindicar o reclamar drets.

Fins ara, deu joves, entre ells quatre menors, han estat detinguts en les últimes hores a València, Catalunya, Bilbao, Tenerife i Màlaga per incitar en canals vinculats al moviment a la comissió d’aldarulls, disturbis, saquejos i violència contra les forces de seguretat.

Els arrestos els han practicat la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra a les províncies de València (3 arrestats); Barcelona (2), Tenerife (2); Lleida (1); Bilbao (1), i Màlaga (1). Entre els detinguts, hi ha quatre menors, a més de tres joves que s’autoproclamen com a líders o capitosts del moviment Blocus.

De cara a aquest dissabte, Blocus ha fet una crida a repetir els disturbis en diferents ciutats espanyoles i aprofitar la festivitat de Halloween per tapar-se la cara amb màscares i disfresses, si bé la convocatòria de Madrid s’ha desinflat.

Tot i així, les fonts consultades per EFE sostenen que la Policia Nacional està «preparada» davant d’aquesta eventualitat.