La Fundació Emys i el Viver Tres Turons han recuperat l’agret (Marsilea quadrifolia), una planta aquàtica extingida a l’estany de Sils (Selva) des dels anys 90. Es tracta d’una planta similar a un trèvol de quatre fulles que té un «rol ecològic clau» en els ecosistemes humits i que es troba fortament amenaçada, segons l’entitat. En la primera fase de la prova pilot han aconseguit reproduir més de 200 exemplars a partir de 20 esqueixos, un 33% més del seu objectiu inicial. A partir d’ara, en la segona fase del projecte, es reintroduirà aquesta espècie a l’estany de Sils. Es farà de manera gradual i es començarà per les basses temporals i permanents, espais que presenten una millor qualitat de l’aigua i que estan lliures de fauna invasora.

La iniciativa s’emmarca en el projecte d’Ordenació i conservació dels espais PEIN de la plana de la Selva i busca recuperar aquesta espècie, fortament amenaçada. L’agret havia estat present en diferents punts de Catalunya, com l’estany de Sils, el Baix Empordà i el Delta de l’Ebre, però va desaparèixer progressivament per la pèrdua i degradació de les zones humides, la intensificació agrària i l’expansió urbana. A Sils, a més, la qualitat de l’aigua i la presència d’espècies exòtiques invasores n’han dificultat la supervivència.

Durant aquesta primera fase, els responsables del projecte han estudiat les necessitats ecològiques de la planta i n’han garantit la reproducció en un entorn controlat. Els esqueixos es van recollir a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre i es van manipular seguint el protocol del Jardí Botànic de València. Els assajos han permès determinat que l’agret necessita força llum, aigües poc profundes, una concentració intermèdia de nutrients i un substrat orgànic ric.

Els resultats també han evidenciat que la combinació d’aigua i llot de la llacuna principal de Sils afavoreix menys el creixement de la planta que altres espais. Per això, la reintroducció al medi natural es farà de manera gradual i començarà per les basses temporals i permanents perifèriques de l’estany, que presenten una millor qualitat de l’aigua i estan lliures de fauna invasora.

La segona fase està prevista per l’any vinent i inclourà tancats de protecció per evitar l’impacte de la fauna silvestre, com ara els senglars. Aquestes basses actuaran com a reservori de la planta i permetran, progressivament, traslladar exemplars a la llacuna principal si les condicions ambientals milloren.

El projecte compta amb finançament de la Generalitat a través del Fons de Patrimoni Natural, en el marc de la convocatòria d’ajuts a entitats ambientals sense ànim de lucre per a projectes de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat als espais protegits.