El cineasta britànic Sam Blair, director de la sèrie documental ‘Cruyff’ sobre el futbolista Johan Cruyff (1947-2016), nominada en el festival Canneseries, creu que «el seu esperit i les seves idees viuen» en entrenadors com Pep Guardiola, tècnic del Manchester City, i jugadors com Lamine Yamal, del FC Barcelona.

Johan Cruyff és considerat una de les figures més importants de la història del futbol pel seu estil de joc revolucionari, basat en un flux ràpid de la pilota i una involucració total de l’equip, que va aplicar en camps de tot el món com a jugador (1964-1984) i com a entrenador (1985-1996).

Segons Blair, qui «millor entén» aquest estil de joc actualment és l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, a qui ha definit com «el seu deixeble número u».

«Si vols veure Cruyff, el seu esperit i les seves idees vives en l’actualitat, el primer lloc al qual mires és Guardiola», ha asseverat.

Preguntat per quins jugadors actuals encarnen millor aquesta filosofia, Blair ha apuntat als jugadors del FC Barcelona Lamine Yamal i Pedro (Pedri) González, dels quals destaca que «pensen ràpid» i que, en el cas de Pedri, és molt «tècnic i intel·ligent» malgrat ser «lleuger», característiques que atribueix a Cruyff.

«La manera com (Lamine Yamal) es mou amb la pilota és molt similar a la de Cruyff; fa les seves passades amb la part exterior del peu i té aquesta velocitat i aquest sentit de la percepció que és molt natural», afegeix Blair.

El director també assenyala l’exfutbolista i exentrenador blaugrana Xavi Hernández com algú que «entén molt bé Johan Cruyff» i que, d’alguna manera, «és qui més clarament va expressar les idees» del seu joc.

‘Cruyff’, de quatre capítols d’una hora de durada, competirà demà dimarts amb altres quatre produccions internacionals pel guardó de millor sèrie documental del festival Canneseries, que premia les millors sèries de l’any a la ciutat balneari de Cannes.

La projecció de ‘Cruyff’ a Canes, que va tenir lloc ahir diumenge, va suposar l’estrena del documental fora dels Països Baixos, ja que s’havia vist per primera vegada el passat 21 de març a l’estadi del club holandès Ajax -on Cruyff va debutar-, amb motiu del desè aniversari de la seva defunció.

El metratge inclou àudios inèdits gravats en els últims dies de vida del neerlandès, així com múltiples intervencions de personalitats lligades al seu entorn, com el president del FC Barcelona, Joan Laporta; o el seu fill, Jordi Cruyff.

El ‘Cruyffisme’ com a religió

El documental també se centra en l’impacte que Johan Cruyff va tenir més enllà del terreny de joc, particularment després d’arribar a Barcelona el 1973, en els últims anys de dictadura franquista, quan el barcelonisme es va convertir en un espai de contestació social.

El director ha afirmat que, abans d’iniciar la producció, «ja coneixia la importància del Barça per a Catalunya», però «no entenia plenament com Cruyff, d’alguna manera, va alliberar els catalans» en el tardofranquisme, en «ensenyar-los una nova forma de viure».

«El ‘més que un club’ -lema del FC Barcelona- pot semblar un clixé a molta gent, però un cop aprens aquesta història ja no pots pensar-ho, perquè és veritat: aquest sentiment d’identitat i d’esperit venien del club i crec que Johan (Cruyff) realment va ser el paio que ho va començar», opina.

La devoció que Cruyff va despertar tant a Barcelona com al voltant del món porten Blair a comparar-lo «quasi amb un símbol religiós» i a afirmar que les seves idees de joc també «es van difondre com una religió».

«Les famoses imatges de Cruyff assenyalant el camp són gairebé un símbol religiós d’ell dient: ‘sé on anar’. Ja li deia a la gent com havia de moure’s aleshores», detalla.

Per això, Blair considera que «no es pot separar» el Cruyff futbolista -guanyador de tres pilotes d’or i tres Copes d’Europa- del Cruyff entrenador -campió d’una altra Copa- perquè, «com a jugador, ja estava entrenant».

Sam Blair (Londres, 1976) és conegut per haver dirigit els documentals futbolístics ‘Maradona ’86’ (2014), sobre la participació de l’astre argentí al mundial de Mèxic d’aquell any, i ‘Make Us Dream’ (2018), sobre la figura del futbolista britànic Steven Gerrard. EFE