La polarització política i la radicalització dels partits independentistes ha deixat Daniel Sirera i el PP com la única opció moderada i de gestió de cara a les eleccions municipals de Barcelona el maig del 2027.

La irrupció d’Aliança Catalana al tauler polític ha portat els partits nacionalistes a una frenètica competició per veure qui és més radical que Sílvia Orriols. Molt especialment Junts, que evoluciona des del catalanisme moderat de l’antiga Convergència cap a posicions independentistes extremes, totalment alienes al seu electorat tradicional de la ciutat de Barcelona.

Igualment, els dos partits més extremistes de la dreta, Vox i Aliança, també competeixen entre ells per alçar-se amb el lideratge de la intolerància davant del problema de la immigració, proposant mesures que freguen el nazisme.

Al flanc esquerre de l’independentisme , Esquerra Republicana i la Cup s’han vist clarament sobrepassades per Silvia Orriols amb postures que tornen a exigir una Declaració Unilateral d’Independència.

Per part seva, el PSC, llastat per la caiguda en picat de Pedro Sánchez, està lligat mortalment a la marca PSOE. L’actual alcalde socialista de Barcelona, ​​Jaume Collboni, ha optat també per la radicalització, intentant esgarrapar els vots d’extrema esquerra que va deixant caure el partit d’Ada Colau en el procés de descomposició.

Les reiterades accions d’esquerra radical de Collboni, gastant els diners dels contribuents en el suport de la franja de Gaza davant d’Israel, han deixat desconcertats els votants moderats de Barcelona. Els barcelonins han rebut al mateix temps el càrrec del rebut de l’IBI al compte bancari que la notícia que Collboni es gasta un milió i mig d’euros a ajudar Palestina.

Davant aquesta carrera dels partits per veure qui és més independentista, més populista i més radical d’esquerres, emergeix la figura de Daniel Sirera, president del grup municipal del PP a l’ajuntament de Barcelona. Sirera ja s’ha consagrat com el regidor estrella del carrer, dels barris, dels districtes més castigats per la delinqüència, l’escassetat d’habitatges assequibles i l’abús dels impostos.

Es presenta amb tres propostes comptants i sonants:

1. Incorporar 1.000 nous agents a la Guàrdia Urbana de Barcelona per recuperar la seguretat als carrers.

2. Eliminar les restriccions per a la construcció de nous habitatges que Colau va instaurar i que Collboni ha mantingut, cosa que propiciaria l’edificació de més de 15.000 nous habitatges.

3. Establir una rebaixa del 40% al rebut de l’IBI que paguen els propietaris d’habitatges i locals comercials, alleujant així l’infern d’impostos de l’era socialista.

Aquestes tres simples propostes de gestió municipal han convertit Sirera en una alternativa creïble i moderada per assolir l’alcaldia de Barcelona. De fet, en les recents enquestes publicades a diversos mitjans, el president del PP de Barcelona ja s’ha posicionat com el segon candidat més valorat, només darrere de l’actual alcalde.