El debat sobre la pressió fiscal entra de ple en la política municipal de Barcelona. Mentre el president del grup de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí, ha posat sobre la taula una rebaixa del 10% de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), el líder del PP, Daniel Sirera, eleva l’aposta i defensa una reducció del 37%, amb un objectiu clar: que els barcelonins paguin el mateix IBI que els madrilenys.

La proposta dels populars no parteix d’una hipòtesi teòrica, sinó d’un model que ja funciona. L’Ajuntament de Madrid, governat pel Partit Popular, aplica un tipus de gravamen notablement inferior al de Barcelona després d’anys de reduccions fiscals. Sirera sosté que si la capital espanyola és capaç de mantenir uns serveis públics de qualitat amb aquesta política tributària, Barcelona també ho pot fer.

A diferència de la proposta de Junts, que planteja una reducció del 10%, el PP defensa una reforma molt més ambiciosa. L’objectiu és eliminar el diferencial fiscal que, segons Sirera, penalitza les famílies, els petits propietaris, els autònoms i les empreses de Barcelona respecte de Madrid.

Els populars consideren que la capital catalana ha anat perdent competitivitat durant els darrers anys també per una fiscalitat més elevada. En aquest sentit, asseguren que la ciutat necessita un canvi de rumb que permeti retenir activitat econòmica, atraure inversió i alleugerir la càrrega tributària dels contribuents.

La viabilitat de la proposta és, precisament, un dels principals arguments del PP. Sirera defensa que no es tracta d’un experiment, sinó d’aplicar a Barcelona una fórmula que ja ha estat implantada amb èxit a Madrid. Segons els populars, el model madrileny demostra que és possible reduir la pressió fiscal mantenint l’equilibri pressupostari gràcies a una major activitat econòmica i a una gestió més eficient dels recursos públics.

Amb aquesta iniciativa, Daniel Sirera situa la fiscalitat al centre del debat polític municipal i contraposa dos models clarament diferenciats: una rebaixa limitada del 10%, com planteja Junts, o una reducció del 37% per equiparar Barcelona amb Madrid i convertir-la en una ciutat més competitiva des del punt de vista fiscal.