Sònia Hernández va rebre l’encàrrec de posar-se al capdavant de la Conselleria de Cultura fa dos anys per impulsar «polítiques de continuïtat» amb l’anterior Govern. Un dels esculls que es va trobar sobre la taula és el conflicte per les pintures murals de Sixena, que una sentència obliga a traslladar del Museu Nacional d’Art de Catalunya a l’Aragó. En una entrevista a l’ACN, defensa «no bellugar-les» per garantir-ne la preservació, es mostra partidària d’exhaurir el recorregut judicial i lamenta que «algú» parli d’espoli malgrat ser una «operació de salvaguarda» en un context de guerra. Alhora, evita pensar en una sortida forçosa com la viscuda al Museu de Lleida el 2017: «No em vull imaginar aquesta imatge, francament, lamentable».

A tenor que el cas té una sentència ferma, la consellera es mostra partidària d’anar «fins al final» en el trajecte judicial. Per això, des del Patronat del MNAC van presentar un incident d’execució per fer constar que hi ha sentències que «no es poden complir». «Ho veiem molt difícil sense malmetre aquestes pintures de manera irreparable», adverteix. Alhora, recorda que tots els informes de riscos de què disposa el Departament indiquen que és un «error» treure les pintures del lloc on són si el que es posa per davant és la «preservació del patrimoni».  

La consellera assegura que des de la Generalitat senten el «suport» del Ministeri de Cultura, que forma part del patronat del Museu Nacional, un òrgan en el qual totes les decisions que s’hi han pres han estat «per unanimitat».

Hernández Almodóvar evita identificar eventuals errors del passat, perquè no són útils actualment. «Estem en un context que tot allò que s’ha fet o s’ha deixat de fer ja no és d’utilitat analitzar-ho, perquè a l’Aragó tenen una sentència ferma», rebla.  

El trasllat de les pintures murals no té encara una data fixada. Recorda que van demanar una ampliació del termini, que la jutgessa ha denegat i, per tant, el cronograma inicial segueix «en peu».

Per contra, la consellera veu recorregut en la reclamació dels més de 790.000 euros per les obres que van ser traslladades a l’Aragó des del Museu de Lleida el 2017. «El que ve a dir la sentència que va obligar aquest retorn és que aquella compra no era efectiva i, per tant, si la compra no és efectiva, però els diners es van donar i les peces han marxat, doncs s’hauran de tornar», insisteix.

Mantenir polítiques culturals «de continuïtat»

Un dels llegats que Natàlia Garriga va deixar sobre la que llavors era la seva taula va ser el Pacte Nacional per la Cultura, un text acabat i que comptava amb el suport del sector professional, polític i social que l’executiu d’Illa té en tramitació parlamentària «sense tocar-hi ni una coma». «Si volem que la cultura surti una mica del que podem dir la brega política, necessitem grans consensos. Ens sembla que en matèria de cultura ara aquests consensos hi són», detalla Hernández Almodóvar.

Un altre dels reptes heretats és la històrica reivindicació d’assolir el 2% de pressupost destinat a Cultura. La consellera el comparteix, però sosté que els nous consensos s’encaminen a parlar d’assolir «l’euro per habitant», que inclou també l’aportació que fan la resta de les administracions públiques en matèria cultural, no només les de la Generalitat.

Concursos al capdavant d’institucions

Arran d’algunes de les polèmiques recents en concursos públics per escollir alguns directors de les grans institucions catalanes, la consellera defensa que «claríssimament» tots els concursos es fan «amb tota transparència» i, de fet, recorda que no han estat mai impugnats per ningú. «Et pot agradar més la tria o menys, però la voluntat és sempre tenir les millors persones al capdavant de totes i cada una de les institucions del país», sosté.

Preguntada pels requisits sobre el coneixement del català, assegura que no han canviat des de fa una dècada. Així, recorda que es demana sempre el català i el castellà i s’afegeix que si alguna de les dues llengües no es domina, tenen el termini d’un any perquè «s’aprenguin i s’utilitzin». «Naturalment, una persona que pretengui dirigir una institució cultural a Catalunya, per força ha de parlar el català i el castellà», afegeix a l’ACN.

La consellera també es mostra confiada que s’arribarà a un acord amb la plantilla de les biblioteques, que fa mesos que encadenen jornades de vaga. Hernández Almodóvar defensa aquests equipaments com la primera porta d’accés al coneixement, espais comunitaris «a través del llibre i les col·leccions que custodien i posen al servei de la ciutadania».