Obres d’artistes catalans com Antoni Tàpies, Joan Miró, Salvador Dalí, Jaume Plensa i Miquel Barceló salpebren els estands de la fira Arco de Madrid, que obrirà les portes aquest dimecres. La cita suma la participació de 17 galeries catalanes, amb noms veterans com Mayoral o Senda i la incorporació de Spiritvessel. Enguany, el principal saló d’art contemporani de l’Estat no acull obres d’alt voltatge polèmic, malgrat que l’actualitat s’ha colat en algunes peces. És el cas del barril de petroli creat per Eduardo Merino que es mostra a l’espai de la galeria ADN de Barcelona. Tal com explica el seu responsable, Andrés Pérez, havien creat l’obra fa mesos, però les accions militars dels EUA a Veneçuela i l’Iran n’han renovat l’actualitat.
“La línia de la galeria mostra un art crític, contestatari i reflexiu sobre l’actualitat que ens envolta, sobre una base política”, explica Pérez a l’ACN durant la jornada de portes obertes a la premsa que s’ha celebrat aquest dimarts. L’obra de Merino, apunta, va redoblar el seu sentit fa uns dies, amb els atacs de l’exèrcit dels Estats Units per escapçar el govern iranià i la resposta violenta de Teheran, atacant diversos països de l’Orient Mitjà i el Golf Pèrsic. “És un barril de cru sobre el qual s’ha imprès la Declaració dels Drets Humans”, exposa mentre al seu voltant expositors i operaris desembalaven obres i es preparaven per l’arribada de crítics, marxants i inversors.
Segons Pérez -que té experiència acollint obres polèmiques com el Franco a la nevera del 2012 o el rentavaixelles de l’extrema dreta de l’any passat- l’art contemporani actual no aposta avui especialment per un discurs “crític” amb obres de marcat caràcter polític. “Trobem manifestacions més tèbies pel que fa a intensitat crítica i amb un component potser més plàstic, apel·lant a la sensibilitat o a les emocions. No dic que sigui negatiu, però potser no és el millor moment per a la nostra proposta”, reconeix.
Ismaël Chappaz, galerista de House of Chappaz, explica també que l’art més contestatari no abunda especialment als pavellons d’Arco, tot i que en el seu cas també aposten per estands “diferents” i amb un discurs contundent en temes com el gènere o les reivindicacions socials. És el cas, per exemple, d’una obra en moviment que mostra fotografies de les primeres manifestacions pels drets LGTBIQ+ a ciutats com Valladolid, en una estructura que inclou, a més, una falç i un martell que no paren de xocar.
Joana Roda, directora de Bombon Projects, ha portat fins a Madrid una selecció dels seus artistes, amb obres que giren al voltant de temes dispars com el colonialisme, la identitat, el cos, el tacte, la sensorialitat o l’urbanisme. En el seu cas, la tasca de galerista se suma al rol de triatge d’expositors, ja que forma part del comitè que selecciona les galeries que poden ser a Arco. “Es reben moltes sol·licituds i només en podem seleccionar 200. Rebem dossiers, els puntuem i escollim les propostes que representen millor el panorama artístic espanyol i mundial”, apunta.
Una vintena de galeries catalanes
En total, l’elevada presència catalana d’Arco 2026 es completa amb la presència d’altres galeries com Àngels Barcelona, Chiquita Room, etHall, Galeria Alegria, Marc Domènech, Mayoral, Miguel Marcos, Polígrafa obra Gráfica, Prats Nogueras Blanchard, ProjectesD, Rociosantacruz, Senda i Zielinsky. Spiritvsessel formarà part del programa ‘Openning. Noves galeries’, comissariades per Rafa Barber i Anissa Touati, amb l’assessoria de Cristina Anglada.
Chiquita Room torna a Madrid per quart any consecutiu amb un projecte sobre la dualitat, amb peces històriques del neerlandès Pieter Laurens Mol i obres noves de la barcelonina Teresa Estapé. La galeria ha volgut convertir l’estand en un espai de tensió entre el blanc i el negre, i articula una reflexió entre l’individual i el col·lectiu, a través del joc de contrastos entre tots dos artistes. Per la seva banda, a Àngels Barcelona destaca el ‘Revólution’, d’Oriol Vilanova, a més d’obres de Mònica Planes, María Alcaide, Mabel Palacín, Jorge Ribalta, Joan Fontcuberta, Itziar BarrioEulàlia Valldosera, Esther Ferrer o Daniela Ortiz.
Fira ArtsLibris
La Fira Internacional del Llibre de l’Artista i Edició Contemporània, ArtsLibris, reunirà més de 90 editors, autors i creadors d’una vintena de països. També hi haurà presència catalana en aquest sector de la fira de la mà de Al-Tiba9 Contemporary, Alejandra Morales, Anagrama, Colita Fotografía, ArtsLibris Serie AL, Arxiu Muntadas. Centre d’estudis i recerca, Blume, Bonart, Centre d’Art La Capella, Compás de Espera, Dom Fernández, Fujifilm, Fundació Joan Miró, Fundació Mies van der Rohe, Gaspar Warehouse, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, La Fabra Centre d’Art Contemporani, La Virreina, Lanipsebooks, MACBA, MultistudioBooks, RocíoSantaCruz / Raíña Lupa, Tinta Invisible Edicions. Prats Nogueras Blanchard ha desembargat a ARCO amb obres d’Antoni Tàpies, Helena Almeida, Lola Lasurt, Ester Partegàs, José María Sicilia i Juan Uslé.
