L’aposta per l’autonomia estratègica a Europa és una oportunitat per guanyar pes industrial a Espanya, assenyala en una entrevista amb EFE la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, que veu en la inversió en defensa una via per impulsar empreses de tecnologies avançades i donar noves sortides a sectors com l’automoció.

En la trobada anual de l’entitat, que reuneix des de dilluns a Barcelona líders econòmics i polítics, el Cercle donarà aquest any un protagonisme especial a companyies de sectors estratègics com l’energia, la biotecnologia, la defensa, la tecnologia i les finances, a les quals considera fonamentals per reforçar la competitivitat europea.

La necessitat de reduir la dependència de Washington en defensa i d’escurçar distàncies amb Pequín en tecnologies clau obliga Europa a reaccionar «com més aviat millor». «El diagnòstic ja està fet», ara toca «actuar», sosté l’economista.

Per tal que el teixit industrial guanyi dimensió i competitivitat en el nou escenari geopolític, les institucions comunitàries han d’aprofundir en la integració del mercat únic, especialment en àmbits com el sector financer, l’energia i les telecomunicacions, eliminant barreres que encara fragmenten l’economia europea, subratlla.

Garcia-Milà moderarà dimecres un diàleg amb el president del govern central, Pedro Sánchez, i dimarts un altre amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a qui traslladarà la necessitat de seguir impulsant una Europa més integrada i coordinada.

Biotecnologia, renovables i tecnologies duals

Entre els punts forts d’Espanya, García-Milà destaca la indústria biotecnològica i de la salut, amb especial pes a Catalunya, un sector «reconegut internacionalment» i que «pot contribuir molt» a garantir l’autonomia del continent.

En l’àmbit de l’energia, les renovables són «una fortalesa espanyola que cal aprofitar», encara que en aquest punt els avenços xoquen amb el coll d’ampolla que suposa l’escassa interconnexió entre països, assenyala la presidenta del Cercle, que advoca per impulsar aquesta xarxa comuna.

En el sector de la defensa també hi ha potencial, especialment en el desenvolupament de tecnologies duals, amb aplicacions tant civils com militars.

García-Milà considera, no obstant, que el desenvolupament d’una veritable capacitat europea de defensa exigeix una major coordinació entre els estats membres per aprofitar els recursos disponibles.

Al seu parer, els països europeus haurien de complementar els seus recursos industrials i tecnològics, coordinar les seves inversions i buscar sinergies.

Adaptació del sector de l’automòbil

Garcia-Milà considera que el reforç de les capacitats europees de defensa i l’augment de la demanda en aquest àmbit també poden obrir oportunitats per a sectors industrials ja consolidats, com l’automoció.

Al seu parer, part de la capacitat productiva i del coneixement tecnològic acumulat per la indústria de l’automòbil pot destinar-se a activitats vinculades a la defensa, especialment en un context en què els fabricants europeus afronten una forta competència dels vehicles elèctrics que arriben des de la Xina.

«És una manera de reconduir una capacitat productiva, uns recursos i un coneixement que ja tenim cap a un mercat que està creixent», afirma Garcia-Milà, que considera que aquesta transformació pot ajudar a mantenir i fins i tot a incrementar llocs de treball en aquesta indústria.

Una Europa més enllà de la unanimitat

Garcia-Milà també defensa que la Unió Europea trobi fórmules per avançar en àmbits estratègics fins i tot quan no existeixi consens entre els Vint-i-set.

La presidenta del Cercle planteja que la regla de la unanimitat dificulta en ocasions la presa de decisions i alenteix projectes considerats clau.

Per això, proposa que grups de països disposats a aprofundir en determinades polítiques puguin fer-ho sense esperar al conjunt de la UE, seguint precedents com la creació de l’euro o l’espai Schengen.

Al seu judici, aquesta via es podria aplicar en àmbits com la unió dels mercats d’estalvi i inversió o la coordinació de les polítiques de defensa, permetent que un nucli d’estats impulsi iniciatives comunes que posteriorment puguin incorporar altres socis europeus.

«Si hi ha països disposats a avançar, que ho facin», sosté Garcia-Milà, que creu que aquest tipus d’acords permetrien superar alguns bloquejos institucionals i accelerar la integració europea en àrees considerades prioritàries. EFE