L’inventor de la World Wide Web, Tim Berners-Lee, ha defensat la prohibició de les xarxes als menors de 16 anys que ha tirat endavant Austràlia i que s’està debatent a l’Estat espanyol en una xerrada al Talent Arena seguida per més de 500 persones. L’enginyer informàtic britànic i professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha afirmat davant d’una audiència plena de desenvolupadors i estudiants que està “decebut” amb les empreses tecnològiques que creen de forma “deliberada” algoritmes addictius com ara TikTok i ha demanat que aquests sistemes per mantenir l’atenció de l’usuari a la plataforma es desactivin. “Aquestes parts de la web suposen un problema”, ha dit el creador del primer navegador web a inicis dels 90.

L’impulsor de la fundació World Wide Web, de 3Com i del Laboratori de Computació i Intel·ligència Artificial (CSAIL) a l’MIT ha defensat que les xarxes socials han de poder existir sense els algoritmes que generen dependència i ha criticat especialment Tik Tok. En canvi, s’ha mostrat partidari de xarxes que funcionen com Pinterest. “Les dues són xarxes socials, però una de les dues és molt més addictiva que l’altra. Els desenvolupadors trien quan estan dissenyant els sistemes si els fan addictius o no”, ha subratllat.

Berners-Lee ha assegurat que ha estat recentment a Austràlia i s’ha trobat que no tots els infants estan en contra de la prohibició, al contrari. “Crec que alguns d’ells han descobert que tenir un món en el qual poden jugar sense mòbils amb els seus amics és bastant reconfortant”, ha dit.  

L’expert guardonat amb el premi Turing l’any 2016 per les seves contribucions a la computació i a la tecnologia ha insistit que aquest tipus d’algoritmes no neixen per si sols sinó que s’implementen de forma “deliberada”. “Imagineu aquest món i feu el que pugueu per anar en aquesta direcció, això implica desactivar els algoritmes addictius i reprogramar les xarxes socials i construir noves eines per la democràcia”, ha afirmat.

En aquest sentit, ha convidat a crear mecanismes per a fer arribar informació necessària per al funcionament de la societat democràtica als ciutadans, que puguin complementar la participació mitjançant el dret a vot.

L’investigador i tecnòleg també ha lamentat que no hi hagi institucions acadèmiques i científiques col·laboratives com el Consell Europeu per la Recerca Nuclear (CERN) per la tecnologia que està marcant una nova era, la intel·ligència artificial. Precisament, aquesta institució és el lloc en el qual va néixer el sistema que va catapultar Berners-Lee a la fama i que va canviar l’accés a Internet a tot el món.

L’investigador ha recordat que altres iniciatives havien intentat crear una eina per navegar internet com ara Gopher, però havien obert la porta a cobrar per al seu ús. En canvi, ell va aconseguir que la direcció del CERN de l’època firmés un certificat que assegurava que la tecnologia es posaria de forma gratuïta a domini públic. “Va ser un moment realment crucial per la història de la web”, ha afirmat.

Berners-Lee s’ha mostrat optimista i ha dit que està orgullós de “gran part de la web”, especialment dels programes col·laboratius. “L’esperit dels desenvolupadors de codi obert a tot el món és d’on trec l’esperança”, ha conclòs.