Un estudi elaborat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CREM) de la UVic-UCC -per encàrrec del Consorci del Ter i la Diputació de Barcelona- alerta que el curs fluvial del riu Ter a Osona està «greument afectat» per la presència de rescloses que «posen en risc la biodiversitat». El treball ha analitzat un tram de gairebé 66 quilòmetres i s’han detectat fins a 32 obstacles -principalment rescloses-, amb una densitat mitjana d’un obstacle cada 512 metres. Les dades mostren que el 67% d’aquests obstacles tenen una connectivitat dolenta, cosa que impedeix el moviment natural de peixos i de sediments al llarg del riu. El treball proposa actuacions concretes com ara la construcció de rampes per a peixos per recuperar la connectivitat.
El riu Ter a la comarca d’Osona té una fragmentació tan considerable que limita la seva funcionalitat ecològica. El curs d’aquest riu «està fortament interromput per la presència de rescloses i altres obstacles transversals que en limiten la connectivitat fluvial i la seva funcionalitat ecològica, posant en risc la biodiversitat». Així ho conclou un treball del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’àrea ambiental del Museu del Ter, encarregat pel Consorci del Ter i l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona.
La diagnosi, que ha finalitzat aquest mes de juny, ha analitzat l’estat de la connectivitat fluvial al Ter i defineix un conjunt d’actuacions per revertir aquesta situació. Marc Ordeix, coordinador del CERM, assegura que «estem molt acostumats a les rescloses com a part del paisatge del riu Ter i se’ns fa difícil entendre el seu impacte ambiental. Per això, cal ser prou valents per enderrocar-ne algunes i per fer petites modificacions a la resta per a fer-les més sostenibles».
Aquesta situació, alerta l’estudi, té un impacte directe en la conservació de les espècies de peixos autòctons, algunes de les quals es troben en un estat vulnerable o amenaçat, com la truita comuna, el barb de muntanya i la bagra. D’altres espècies com l’anguila ja estan extingides localment. En aquest sentit, el treball conclou que «la manca de connectivitat longitudinal dificulta el cicle de vida d’aquests peixos, com són les migracions per a la seva reproducció o alimentació, i contribueix a la degradació global dels ambients fluvials».
Malgrat que s’han fet algunes actuacions recents com l’eliminació d’algunes rescloses en desús i sense valor patrimonial i la construcció de dispositius de pas de peixos, els redactors de l’estudi alerten que els resultats «són limitats». Per revertir aquesta situació, l’estudi que ha dut a terme el CERM proposa un pla d’actuació amb mesures concretes, com són l’enderrocament de quatre obstacles en desús, la millora de cinc dispositius de pas per a peixos ja existents, la construcció de 24 rampes per a peixos a rescloses diverses i la instal·lació d’un ascensor per a peixos a la presa de Sau. El cost total estimat de les actuacions oscil·la entre els 6,8 i els 9,8 MEUR.
