Vall d’Hebron opera el 84% dels lesionats medul·lars en menys de 24 hores des que té un equip especialitzat tot l’any

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va activar el gener del 2024 un equip altament especialitzat per operar pacients amb lesió medul·lar aguda els 365 dies de l’any i oferir així un servei continuat també els caps de setmana, quan es produeixen un terç dels sinistres que causen aquests danys. Des d’aleshores, han intervingut el 84% dels pacients en menys de 24 hores des de l’arribada a l’hospital i el 72% en menys de 24 hores des de l’accident, mentre que abans representaven el 56% i el 47% respectivament. L’hospital ha tractat en aquests dos anys 136 pacients i 52 han estat operats en festiu o cap de setmana. En els darrers temps, han augmentat els pacients per traumatisme en activitats esportives i caigudes de persones grans.

L’Hospital Vall d’Hebron és el primer a l’estat espanyol que pot operar aquests pacients amb un equip multidisciplinari i altament especialitzat tots els dies de l’any, en un dispositiu que va posar-se en marxa fa dos anys per garantir la cirurgia abans de les 24 hores, també els caps de setmana i festius, quan ocorre un percentatge significatiu dels accidents i caigudes.  

“Era totalment necessari donar resposta a aquesta necessitat no coberta del sistema sanitari”, ha afirmat la directora assistencial de Vall d’Hebron, Maria José Abadías, en una roda de premsa aquest dilluns per fer un primer balanç, dos anys després, de la iniciativa.

Abans, quan un pacient arribava en cap de setmana, el cirurgià de guàrdia intentava muntar un equip per a l’operació i, a part de la feina que suposava, podia passar que alguns dels professionals no tinguessin la màxima expertesa en aquest àmbit.

Ara, hi ha un equip de vuit professionals especialitzats en cirurgia de raquis (columna vertebral) -dos cirurgians, dues infermeres quirúrgiques, una tècnica en cures auxiliars d’infermeria, un zelador, un anestesista i un neruofisiòleg- disponible els 365 dies de l’any per garantir l’operació abans de les 24 hores des d’un accident, quan el temps pot ser clau. També hi ha un rehabilitador de guàrdia, per començar com abans millor la rehabilitació, fins i tot ja a la Unitat de Cures Intensives (UCI).

Reducció del temps d’ingrés 

En els pacients operats en menys de 24 hores de l’accident, el temps d’ingrés s’ha reduït en vuit dies: d’una mitjana de 13 dies a l’UCI s’ha passat a 10 i de 52 dies a planta, a 47. El cap de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia de Raquis, el doctor Ferran Pellisé, ha indicat que aquesta reducció en els dies d’hospitalització permet reduir complicacions que hi estan associades.

“Amb una estada reduïda a l’UCI, les complicacions després d’una lesió medul·lar, per exemple a nivell respiratori, cardíac o intestinal, són menors, també per aquesta possibilitat d’una rehabilitació intensiva precoç”, ha destacat la cap de la Unitat de Lesionats Medul·lars, la doctora Lluïsa Montesinos.

En cirurgia de raquis, de vegades es diu que “el temps és medul·la» i per això operar en menys de 24 hores per part d’un equip altament especialitzat és important. L’objectiu de les operacions per lesió medul·lar aguda és reduir la pressió i estabilitzar la columna vertebral del pacient per prevenir danys addicionals. Com més es tarda a descomprimir la columna, més dificultats hi pot haver en la recuperació neurològica.

Així, els professionals han observat una millora neurològica en general si s’opera abans, tot i que cal tenir en compte que la gravetat de lesió inicial és predominant. Els responsables de la unitat han remarcat que fa falta més temps i una mostra major de pacients per acumular coneixement i quantificar amb més solidesa científica la reducció de danys associada a reduir la demora en aquestes operacions.

Pel que fa a les persones que no s’han pogut operar en menys de 24 hores des de l’accident, les causes principals són la dificultat en els trasllats -que solen ser complexos per estabilitzar el pacient i que sovint requereixen fer-se en helicòpter- o que la prioritat és salvar-los la vida davant de lesions molt greus.  

Caigudes en persones grans i accidents esportius, també capbussades

En les lesions medul·lars agudes per causa traumàtica, s’ha observat en els darrers anys una disminució de les produïdes per sinistres de trànsit, mentre que han augmentat les relacionades amb accidents esportius, com d’esquí, de senderisme, de bicicleta i, també, capbussades a l’aigua. També són freqüents les caigudes en persones grans.

En l’últim any, Vall d’Hebron ha atès 31 pacients amb lesions medul·lars per caigudes; 15 per accidents de trànsit; 28 per altres accidents (esportius) i 6 per capbussades.

La vida després d’un accident d’esquí que trastoca els projectes 

La Mercè va patir un accident el primer dia de vacances de Nadal del 2024 mentre practicava esquí a la Vall d’Aran que li ha provocat una paraplegia. De seguida no es va notar les cames i ja va témer una lesió greu. Als bombers que la van rescatar -mentre el marit era traslladat a l’hospital, ja que també havia patit fractures en aquella caiguda-, els va dir que no es volia morir.

Un helicòpter la va traslladar a l’Hospital Vall d’Hebron, on la van operar i en tot moment es va sentir ben atesa i cuidada: “Havia tingut un accident que em canviaria la vida, però em sentia contenta de tota la gent que tenia al voltant. Era una sensació estranya, perquè de contenta, no podia estar-ne, però tenia al meu costat metges, infermeres, zeladors i, per descomptat, la família”, ha expressat.

La Mercè ha explicat la pèrdua d’autonomia en el dia a dia que li ha comportat la lesió i que fins i tot ha hagut de canviar de casa, ja que on vivia hi havia escales. També ha parlat dels “molts obstacles” que li dificulten poder ser “independent”. Amb tot, gràcies a la rehabilitació i a les adaptacions, ha anat recuperant mobilitat, com a les mans, i poder activitats, com sortir al teatre o, fins i tot, tornar a esquiar.

Per a ella, després de l’operació, va començar un “camí nou i molt diferent”. “Tenia molts plans de vida. Tinc 56 anys i ja començava a pensar en la jubilació, en els viatges que faríem. Ens agradava molt la muntanya i ara, ha canviat la cosa, però ens segueix agradant molt la vida. Crec que la manera en què he arribat fins aquí ha estat gràcies a tots els que m’han portat”, ha dit.