Veïns afectats per l’esvoranc del Putxet de Barcelona provocat per les obres de l’L9 del metro tenen por de tornar a casa mentre continuen les tasques de reparació i consolidació dels edificis. La Generalitat preveu comunicar aquesta setmana als residents dels 15 habitatges i un local del carrer Teodora Lamadrid, 5, que poden tornar, sempre que finalitzin les tasques tècniques necessàries. Dos veïns d’aquest immoble, que prefereixen mantenir l’anonimat, expliquen a l’ACN que hi ha esquerdes als habitatges i que s’han fet obres a l’escala, i temen que la situació s’allargui. L’advocada dels afectats, Carmen Pérez-Pozo, denuncia que encara no disposen de l’informe tècnic ni tenen una data concreta de retorn.

«No tenim l’informe, nosaltres no tenim coneixement de l’informe», explica Pérez-Pozo, que afegeix que tampoc no s’ha autoritzat encara la contractació d’un enginyer i un organisme de control per part dels afectats, tal com havien acordat. Segons ha explicat, aquest matí no tenia constància que cap altre veí hagués pogut tornar al seu habitatge ni que la Generalitat hagués comunicat una data als residents de Teodora Lamadrid, 5.

La Generalitat havia anunciat el 16 d’octubre que, un cop finalitzades les tasques de consolidació i els controls necessaris, autoritzaria el retorn als 15 habitatges i un local d’aquest immoble, previsiblement a partir del 26 d’octubre. Fins ara, s’ha autoritzat el retorn a 54 habitatges i vuit locals dels edificis afectats per la incidència. Un cop es pugui tornar a Teodora Lamadrid, 5, encara quedaran pendents de retorn 18 habitatges i set locals.

Por i incertesa entre els veïns

Pérez-Pozo assegura que la por és un dels principals problemes que pateixen els afectats. Segons explica, el 80% dels veïns amb qui han parlat manifesten que tenen por, principalment perquè desconeixen si les solucions tècniques que s’estan aplicant són suficients per garantir l’estabilitat dels edificis. «La falta d’informació fa que la gent tingui por i és comprensible», assenyala.

Dos residents del número 5 del carrer Teodora Lamadrid expliquen a l’ACN que els preocupa tornar als habitatges. Consideren que la situació encara va per llarg i mostren reticències a tornar-hi fins que tinguin garanties sobre la seguretat de l’immoble.

Una de les veïnes periòdicament va a veure l’estat de l’habitatge i es queixava dels sorolls, un esquerda «ben grossa» que diu que ha aparegut i unes obres a l’escala. 

Una altra de les veïnes del número 5, que prefereix no dir el seu nom, parla amb l’ACN des d’un hotel proper, on s’està temporalment des de fa gairebé quatre mesos. Explica que aquest dilluns encara ningú els havia avisat que ja podien tornar a casa seva. Està satisfeta amb l’estada a l’hotel i el tracte del personal, tanmateix, admet que no és el mateix que ser a casa, on vivien tranquil·lament fins que les obres de l’L9 van provocar un sotrac en el seu dia a dia. Tant ella com el seu marit, ja grans, tenen ganes de tornar a casa, però alhora tenen por i incertesa. D’una banda, explica que quan ha pogut visitar el pis ha vist que l’edifici «no està per tornar-hi». I, de l’altra, admet que el trasbals dels últims mesos des de l’esvoranc no els fa estar tranquils.

Mentrestant, els veïns que ja han pogut tornar a casa continuen convivint amb les molèsties de les obres. Diversos residents expliquen que els treballs nocturns dificulten el descans i la vida quotidiana. Tot i que asseguren que el soroll ha disminuït durant les últimes dues setmanes, consideren que continua sent molest.

L’advocada descriu una situació complicada per a moltes famílies, que han hagut de recuperar les seves rutines malgrat les obres. Segons explica, els treballs es fan durant les 24 hores del dia i comporten soroll, pols i molèsties per als residents, que també han de conviure amb els carrers tallats. Algunes persones prefereixen continuar allotjades en hotels, però d’altres, especialment les famílies amb infants, necessiten tornar a casa per recuperar la normalitat.

Negociacions per les indemnitzacions

Pel que fa a les compensacions econòmiques, Pérez-Pozo assegura que les negociacions amb l’administració avancen lentament. Els representants dels afectats ja han traslladat la quantificació de les indemnitzacions que reclamen pels diferents perjudicis, però encara no tenen data per a una nova reunió.

«Ens estan donant llargues, està anant lent», lamenta. Segons explica, havien plantejat donar prioritat als negocis, perquè alguns comerciants es plantegen abandonar la zona i d’altres depenen dels ingressos dels establiments per mantenir les seves famílies.

Les reclamacions inclouen els danys materials als edificis, les pèrdues econòmiques dels negocis, la possible devaluació dels habitatges i els perjudicis personals i psicològics que ha provocat la situació. «Per molts diners que traiem, la sensació de por no te la treu ningú», afirma l’advocada, que adverteix que les conseqüències emocionals poden perdurar en el temps.

També assegura que alguns negocis afectats ja han decidit que no tornaran a obrir. Segons explica, els establiments han perdut clients durant els mesos de tancament i temen que l’activitat no es recuperi encara que puguin reprendre el servei.

La pizzeria Verona continua pendent

Un dels comerciants afectats és Domingo Finez, responsable de la pizzeria Verona, que explica que encara li queda molt per poder recuperar l’activitat. A les dificultats derivades de l’estat del local s’hi afegeixen els problemes econòmics. Finez assegura que l’Institut Català de Finances (ICF) no li ha concedit el darrer crèdit que ha sol·licitat i que vol reunir-se amb responsables de la Generalitat perquè li expliquin la situació.

El restaurador confia que la situació es pugui resoldre, però adverteix que, sense el finançament necessari, les dificultats econòmiques s’agreugen. Mentrestant, explica que els afectats acumulen cansament després de mesos d’incertesa. «Estem tots una mica molt cansats», resumeix.

L’advocada també explica que han demanat que no es reprenguin els treballs amb la tuneladora al desembre, davant la previsió que es torni a posar en marxa durant aquell mes. Argumenta que això podria perjudicar novament els negocis durant la campanya de Nadal, després d’haver perdut bona part de l’activitat de l’estiu. Alhora, les famílies volen passar Nadal tan tranquil·les com sigui possible.

Segons Pérez-Pozo, la previsió és que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, faci públic l’informe tècnic al Parlament el 28, una informació que confia que ajudi a desencallar la situació. Tot i que manifesta que hi ha voluntat d’arribar a un acord abans de final d’any, considera que les negociacions es podrien allargar fins al febrer o març.