Sense el concurs del seu màxim rival, Tadej Pogacar, el danès Jonas Vingegaard (Visma / Lease a Bike) va desplegar la seva jerarquia en la 105 edició de la Volta Ciclista a Catalunya que va conquerir aquest diumenge a Barcelona, on l’australià Brady Gilmore, del NSN d’Andrés Iniesta, es va adjudicar l’etapa final en el circuit per la muntanya de Montjuïc.

El bicampió del Tour de França va cimentar el seu triomf en la general amb dues victòries incontestables a la cinquena i la sisena etapa, amb final als ports pirinencs del Coll de Pal i Queralt.

El líder del Visma, que en l’última etapa va controlar els Red Bull i va creuar la meta amb el mateix temps que el guanyador (2h:06:44), es va quedar amb el mallot de franges verdes de líder amb un còmode avantatge d’1:22 i 1:30 sobre el francès Lenny Martínez (Bahrain Victorious) i Florian Lipowitz (Red Bull-Bora-Hansgrohe), respectivament, que van completar el podi.

Altres galls del pilot com el belga Remco Evenepoel (Red Bull-Bora-Hansgrohe), cinquè; l’austríac Felix Gall (Decathlon), sisè; el belga Cian Uijtdebroeks (Movistar), vuitè; i l’equatorià Richard Carapaz (EF Education), desè, van copar el ‘top 10’ de la ronda catalana.

Els ciclistes espanyols van completar una Volta discreta. El millor a la general va ser el veterà Mikel Landa (Soudal Quick-Step), quinzè. Juanpe López (Movistar) va aconseguir un vintè lloc, mentre que José Felix Parra, del Caja Rural, va acabar vint-i-tresè per davant del mallorquí del Movistar Enric Mas (24è), que en la sisena etapa va creuar la meta a gairebé onze minuts del guanyador.

A les carreteres catalanes, ningú va poder contrarestar la superioritat de Vingegaard, debutant a la Volta, que es va postular com el màxim favorit per guanyar el Giro d’Itàlia, que començarà el proper 8 de maig a Bulgària.

El corredor nòrdic ha resolt amb solvència les dues rondes d’una setmana que ha disputat en el primer tram de la temporada -París-Niça i Volta- amb quatre triomfs d’etapa, tots ells en jornades de muntanya.

A Catalunya, Vingegaard no es va reservar. Divendres, al port de categoria especial del Coll de Pal, va llançar un atac en solitari a menys de sis quilòmetres del final, creuant la meta amb un avantatge de 51 segons sobre Felix Gall, segon.

El dissabte, en el segon i últim final en alt, tampoc va fallar en l’ascensió a Queralt. Tot i que els Red Bull, amb Evenepoel treballant per a Lipowitz, van intentar moure el vesper abans de l’ascens final, el líder del Visma va arrencar a uns 2 quilòmetres del cim per besar per segona vegada el manillar de la seva bici, on té un adhesiu amb una foto de la seva dona i els seus fills, i encarrilar el triomf en la general abans de l’última etapa, de 95,1 quilòmetres.

Barcelona, on d’aquí a tres mesos acollirà la ‘Grand Depart’ del pròxim Tour, va tornar a ser el punt final de la ronda catalana amb set ascensions al castell de Montjuïc abans de baixar a la línia d’arribada.

La fuga del dia va estar protagonitzada per cinc ciclistes, entre els quals destacaven el nord-americà Brandon McNulty (UAE Team Visma) i el colombià Einer Rubio (Movistar).

Enrere, els Visma marcaven el ritme a l’espera que els seus rivals moguessin la cursa en les set ascensions al castell de Montjuïc, de segona categoria. Tots els focus estaven posats en els Red Bull, que volien brindar-li un triomf al seu cap de files, que no va tenir cames per acabar la Volta amb un bon sabor de boca.

L’equip alemany va comandar el pilot en les ascensions al castell i va donar caça als escapats a 36 quilòmetres del final, moment en què Evenepoel va llançar la primera de les escaramusses que va intentar sense sort en les últimes cinc ascensions. Vingegaard sempre va estar a roda del belga, pendent de no deixar enrere el seu company, Lipowitz.

Malgrat els múltiples atacs que es van produir, cap no va trencar la cursa, fet que va provocar que l’etapa es decidís a l’esprint. En la baixada a meta Gilmore es va col·locar millor en els últims metres i va sobrepassar a l’esprint Godon, guanyador de la primera i la tercera etapa, que no va poder aprofitar la feina dels seus companys.

L’australià li va regalar una etapa, la segona en aquesta Volta del NSN després de la aconseguida per Ethan Vernon dijous, a Andrés Iniesta, que abans de la sortida va visitar els membres del seu equip. Es tracta del sisè triomf de la temporada per a l’esquadra de la llegenda del futbol espanyol, que trepitja fort en les etapes decidides a l’esprint.

A la general, ningú va discutir Vingegaard, que amb la seva victòria incontestable va corroborar que, més enllà de Pogacar, és l’altre gran dominador del World Tour. A més de dues rondes franceses (2023 i 2022) i una Volta a Espanya (2025), el danès suma cinc de les set ‘majors’ -les millors curses d’una setmana- en el seu palmarès: Volta Catalunya i París Niça (2026); Tirreno-Adriàtic (2024); Itzulia (2023) i Delfinat (2023).

En una temporada en la que el Giro i el Tour són els seus dos grans objectius, Vingegaard s’erigeix en el rival a batre en la ronda italiana, l’única cursa de tres setmanes que li falta per guanyar. Al juliol, espera mantenir el nivell mostrat en aquest primer tram de l’any per afrontar amb confiança el duel per cenyir el mallot groc. EFE