Francisco de Zurbarán, un dels grans pintors del segle XVII, viatja aquest any per Londres, París i Chicago en una exposició itinerant per a la qual museus, institucions -com el MNAC- i col·leccions privades d’Espanya han prestat algunes de les seves principals obres, entre elles diverses santes de sumptuosos vestits, monjos amb pesats hàbits i algun delicat bodegó.

L’exposició ‘Zurbarán’, organitzada per la National Gallery, el Louvre i l’Art Institute de Chicago i que s’inaugura el proper 2 de maig a Londres, reuneix 50 obres de l’artista extremeny, format a Sevilla, on va aconseguir la seva plenitud artística.

Quinze d’elles, han estat prestades pel Museu del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el de Belles Arts de Bilbao. També viatgen quadres des de Valladolid, Sevilla i de col·leccions privades, com la Col·lecció Abelló, segons dades recollides per EFE.

En la fase de localització d’obres, els comissaris de la mostra van visitar Sevilla o Cadis buscant les ubicacions originals de destacades peces, a més de reunir-ne d’altres de museus d’Amèrica i Europa, de Lyon al Metropolitan.

Ara, tots aquests quadres meravellosos dispersos pel món es reuneixen a Londres durant uns mesos abans de seguir el seu periple per París i Chicago, fins al 2027.

Francisco de Zurbarán

Aquest gran mestre del barroc espanyol va firmar una amplíssima obra marcada per encàrrecs a Espanya i Amèrica, molts d’ells religiosos per a convents i esglésies.

Segles de desamortitzacions, vendes, espolis i moviments del mercat han provocat una gran dispersió del seu catàleg, cosa que fa especialment interessants les exposicions temporals.

Si bé en la seva època va ser conegut com ‘el pintor dels frares’, Zurbarán ha estat més recentment qualificat per experts contemporanis com ‘el pintor del que és indescriptible’ per la seva forma de captar el silenci de les coses quotidianes, els contrastos de llum, la forta intensitat mística dels seus llenços i l’ús de vibrants colors en els riquíssims vestuaris de les seves santes.

El trencaclosques dels préstecs

Entre les peces clau de l’exposició figuren un bon nombre de quadres que Zurbarán va pintar per al retaule major de la Cartoixa de Nostra Senyora de la Defensió, de Jeréz de la Fontera (Cadis), que va ser desmembrat després de la desamortització de Mendizábal, el 1836, i les pintures disseminades pel món.

Així, quatre grans obres del retaule es troben avui al Museu de Grenoble (França), que en presta dos. El Metropolitan de Nova York en presta una altra d’aquest conjunt, entre les seves aportacions a la mostra itinerant.

La meravellosa i etèria ‘Verge del Rosari amb dos cartoixos’ viatja des del Museu Nacional de Poznan (Polònia), un centre que presumeix de la col·lecció de pintura espanyola més gran de Polònia amb obres de Ribera, Alonso Sánchez Coello o Carreño de Miranda.

A més, els organitzadors de l’exposició han escollit per a la mostra obres pertanyents al Museu de Belles Arts de Lió, el Palau d’Auckland, del Regne Unit, o el Wadsworth Atheneum, de Connecticut.

De fet, han aconseguit préstecs d’institucions i col·leccions privades des de Califòrnia fins a Budapest, passant per Ohio i París, inclosa l’espanyola Colección Abelló, que dona ‘La família de la Verge’, una escena domèstica de la verge nena al costat de sant Joaquim i santa Anna.

Del Museu Thyssen-Bornemisza viatja ‘Santa Catalina’, una bellíssima obra de la sèrie de santes abillades amb sumptuosos vestits; mentre que la madrilenya Real Academia de Bellas Artes de San Fernando presta la ‘Visió del Beat Alonso Rodríguez’.

La catedral de Sevilla presta un ‘Crist crucificat’ dels cinc que té, mentre que el Bellas Artes de Bilbao envia dues santes: ‘Santa Caterina d’Alexandria’ i ‘Santa Isabel de Turingia’.

Del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) viatgen a Londres la ‘Immaculada concepció amb dos nens resant’ i un meravellós ‘Bodegó amb estris’; des del Museu d’Escultura de Valladolid viatja ‘La Santa Faç’, que la National Gallery identifica com ‘El vel de Verònica’.

Però no tots els quadres viatjaran a les tres seus de l’exposició, ja que suposaria prestar obra fins a finals de juny del 2027, quan tanca la mostra a Chicago.

Així, el Prado presta dos quadres a les tres seus l’Aparició de sant Pere a sant Pere Nolasc’ i el ‘Crist crucificat, amb un pintor’. Quatre més de la pinacoteca espanyola es presten només a Londres i París, entre elles l’Agnus Dei’ o ‘Hèrcules i el toro de Creta’.

Els comissaris van visitar Espanya

En la fase de localització de quadres per a l’exposició, els comissaris de la mostra van arribar a visitar el Museu de Cadis, on es conserva el gruix de les obres que Zurbarán va pintar per a la cartoixa de Jerez de Nostra Senyora de la Defensa, però finalment no es van emportar cap quadre.

«Van ser aquí els experts de la National Gallery, però les obres que sol·licitaven no es podien traslladar per l’estat de conservació pel que no en viatja cap”, explica la directora Laura Esparragosa a EFE.

Inicialment, el museu londinenc també confiava a poder incloure obres de la Catedral de Sevilla, fins al punt que diversos experts van visitar la capital hispalense i van gravar imatges dels ‘zurbarans’, que finalment no formen part de la llista oficial de quadres publicada recentment per la National Gallery.

Les obres seleccionades i que s’han inclòs a l’exposició, comencen en breu el seu viatge per mig món. EFE