El projecte del 22@ es va concebre a inicis del segle XXI amb la intenció de crear un districte tecnològic que coexistís, encara que de manera desigual, amb usos residencials. Tal com va afirmar l’alcalde Joan Clos el desembre de 1999, “el nucli del pla no és l’urbanisme, sinó la decisió política de reservar espais a la ciutat per a activitats econòmiques innovadores”. El desenvolupament, però, ha avançat molt més lentament del previst.
Amb el pas del temps, i especialment el 2022 —quan encara quedava molt per planificar, sobretot a l’entorn del parc del Centre del Poblenou dissenyat per Jean Nouvel—, es va modificar l’estratègia per incrementar el nombre d’habitatges. Ara, quatre anys després, el PP considera insuficients els 3.300 pisos previstos i planteja augmentar-los fins a uns 5.800, incrementant la densitat en les zones pendents de transformació.
El grup liderat per Daniel Sirera defensa que el 22@ presenta un desequilibri poc habitual a Barcelona, que no aporta beneficis socials. Segons les seves dades, concentra el 28% dels espais d’oficines de la ciutat però només el 6% de la població. Això es tradueix en uns 15 m² d’oficina per habitant, molt per sobre dels 2 m² de la resta de Barcelona. Aquesta situació, apunten, genera una dinàmica similar a la de les ciutats dormitori, però a la inversa: cada dia hi arriben milers de treballadors, fet que incrementa la mobilitat, la contaminació i debilita el teixit veïnal.
Davant d’això, el PP vol proposar en el ple municipal de març ampliar la capacitat edificable del districte per arribar a una població potencial de 21.300 habitants, gairebé triplicant els 8.200 previstos actualment. El creixement d’habitatges es concentraria principalment a la zona per sobre de la Diagonal, amb 5.383 nous pisos (dels quals 2.029 ja es contemplaven en la revisió del 2022). A l’àrea propera a Glòries s’hi sumarien 960 habitatges (374 en el pla actual), mentre que a la resta del Poblenou s’arribaria als 2.237 (actualment 901).
Aquest escenari és el que el PP veu més viable, ja que implicaria revertir la densitat urbanística acumulada en les darreres dècades.
Pel que fa a les transformacions iniciades el 2022, existeix una segona proposta més ambiciosa que preveu actuar en els 60 sectors definits en el pla original de l’any 2000. En aquest cas, l’increment d’habitatges podria arribar fins als 15.300.
Sirera defensa aquestes mesures per la situació “crítica” del mercat de l’habitatge a Barcelona, destacant que la construcció va disminuir un 40% l’any passat. També critica la normativa que obliga a destinar un 30% dels nous projectes a habitatge protegit. “Cal facilitar la inversió i eliminar obstacles perquè els promotors puguin construir”, conclou.
