Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l’expresident de la Generalitat, ha assegurat aquest dilluns a l’Audiència Nacional que el seu pare no va donar mai detalls de l’origen dels fons a Andorra del seu avi Florenci.

Així, ell es va fer càrrec dels fons familiars des del 1990, que inicialment consistien en 110 milions de pessetes en dòlars i uns 390 milions de pessetes en deute públic de diversos estats i grans multinacionals.

A l’inici de l’interrogatori del fiscal, el primogènit ha dit que gairebé no hi havia documentació d’aquesta famosa ‘deixa’, sinó simplement una carta que el seu avi va dirigir a la seva mare, Marta Ferrusola, a la qual li faltaven pàgines.

Després de mesos de judici gairebé centrats totalment en els seus negocis diversificats i en diversos països, la seva declaració era la més esperada per la fiscalia. Fernando Bermejo ha començat cronològicament i després ha volgut indagar concretament sobre certs negocis i operacions.

Pujol Ferrusola ha sostingut que el seu avi Florenci era un home «actiu» i que desconfiava «del país» i les activitats econòmiques i polítiques del seu fill, que acabaria sent president de la Generalitat. Per això, a finals dels anys 70 ja va dir als seus nets i a la seva nora, que no els «faltaria de res». L’avi va morir el 1980, pocs mesos abans que el seu fill fos el primer president de la Generalitat electe des de la República. El pare va reunir la família i els va ensenyar una carta de l’avi a la seva nora, Marta Ferrusola, on parlava dels diners, però sense concretar-ne l’origen ni les quantitats. Segons el fill, el seu pare mai els va dir l’origen dels diners dipositats a Andorra i que no constaven en l’herència oficial a l’Estat espanyol ni com havien arribat al principat pirinenc. Ho ha justificat dient que «els diners fiscalment opacs mai deixen rastre».

Pujol Ferrusola ha declarat que el seu avi dubtava de l’estabilitat política de l’Estat espanyol, i per això va guardar diners a l’estranger per a la família. Fins i tot, ensenyava als seus nets, igual que feia l’avi matern, camins per fugir a França en cas d’un possible exili, partint de Darnius (Alt Empordà) i Queralbs (Ripollès).

Fins aleshores aquells diners els havia gestionat un amic del seu avi, Delfí Mateu, i a partir d’aleshores ho va passar a fer un familiar, Joaquim Pujol, des del 1980 al 1990, quan va ser nomenat per a un càrrec a la Generalitat i va traspassar la gestió al fill gran. De fet, el primogènit ha dit que el fet que ell mateix gestionés la fortuna familiar no va ser un «acord», sinó una «ordre» de Joaquim Pujol en una reunió familiar en la qual hi havia tots els germans i la seva mare, però no pas el pare. Joaquim Pujol li va dir que el trucarien de la Banca Reig d’Andorra i li passarien «instruccions».

Es va reunir amb Julià Reig, propietari del banc, que li va donar el nom de dos homes que l’aconsellarien en les inversions. Però no hi havia més documentació sobre l’origen dels fons més enllà d’una carta de l’avi Florenci a Marta Ferrusola, que no concretava l’origen dels diners ni les quantitats, carta en la qual faltaven pàgines.

Ha explicat que no va tenir gaires reunions amb els seus germans per parlar d’aquells fons, perquè cap d’ells els va necessitar mai. Així, ha assegurat que els fons estaven invertits en productes financers a llarg termini, i que cada germà ha tingut «vides econòmiques independents». Per això, mai li preguntaven detalls.

Sobre la confessió del seu pare el juliol del 2014 per fer públics els fons a Andorra, ha dit que no sap el motiu, ni va ser acordat amb la família, però ha negat que fos fruit de la denúncia interposada el 2012 per part de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. De fet, ha dit que la denúncia d’Álvarez, que va iniciar el procediment, és totalment «falsa», ja que mai va dur diners en metàl·lic de Catalunya a Andorra. En concret, ha negat que tingués diners en metàl·lic en una caixa forta al seu despatx del carrer Ganduxer de Barcelona.

Així mateix, ha assegurat que les seves empreses, compartides amb la seva exesposa, Imisa i PMC, sempre han tingut els comptes legalitzats a l’Estat espanyol, i que els diners que empreses seves cobraven a Mèxic o Suïssa els va declarar sempre a la hisenda espanyola. «Mai he tingut cap compte opac a Mèxic o Suïssa, així ho diuen les comissions rogatòries», ha assegurat. «Tots els meus comptes i negocis a l’estranger han estat transparents fiscalment a Espanya» ha conclòs.

Paper en negocis i operacions

Pujol Ferrusola ha explicat que la seva funció en la majoria d’operacions i negocis pels quals se li ha preguntat era la de «passar informació privilegiada». També ha declarat que sempre treballava «a risc» i que es pagava els bitllets d’avió i els hotels per preparar les operacions. Si el negoci no funcionava, ha aclarit, ell no cobrava res. «Mai demanava cap entrada de diners. No sempre guanyava, però sempre anava a risc», ha insistit.

Preguntat pel seu paper en una operació en la qual va posar en contacte un venedor i un comprador, el fill de l’expresident s’ha negat a aportar els noms d’aquestes dues persones. «No li diré per què això és una trituradora. Cada cop que dic alguna cosa, es destrossa a tothom. Portem quinze anys de trituradora», ha lamentat Jordi Pujol Ferrusola.