L’escriptor francès Éric Vuillard (Lió, 1968), premi Goncourt el 2017, considera que el president dels Estats Units, Donald Trump, és «un producte contradictori» del mite americà. Ho explica en una entrevista amb motiu de la publicació en català de ‘Els desesperats’ (Edicions 62), on resegueix els orígens del poder nord-americà a través de Billy el Nen. Segons Vuillard, el mite del ‘self-made man’ el van encarnar pistolers pobres com Billy, però en van treure profit els hereus rics. Trump, nascut ric però presentat com un home fet a si mateix, n’és l’exemple actual. «Billy no arriba a res, només arriba a morir», contraposa. L’autor també relaciona la violència de l’ICE amb els orígens de la policia nord-americana.
‘Els desesperats’ narra la vida de Billy el Nen, nascut a Nova York el 1859 en una família pobra d’emigrants irlandesos i mort als 21 anys. A través del seu recorregut, el llibre retrata la gran apropiació de terres als Estats Units a finals del segle XIX, quan els terratinents van contractar bandits per expulsar indis i grangers.
Segons Vuillard, l’Oest i el western van fabricar els valors del ‘self-made man’: l’audàcia, la violència o la determinació d’anar fins al final. Però qui en va treure profit va ser Thomas Benton Catron, el gran terratinent rival de Billy, que va reivindicar aquests valors al Senat tot i haver nascut en una família d’hereus. «Els mites sempre són composicions contradictòries», diu.
Una democràcia per als terratinents
Un dels descobriments que més van sorprendre l’autor és que Pat Garrett, el xèrif que va matar Billy, va ser escollit en unes eleccions. Esperava un procés «trucat», com a les pel·lícules de John Ford, i es va trobar uns comicis normals en què els notables de Lincoln van triar el fill d’uns terratinents del Sud arruïnats per la guerra civil.
Per a Vuillard, el vot va arribar al final de la guerra del comtat de Lincoln, quan les propietats ja estaven repartides. «És com si la democràcia hi fos per fixar una nova forma de feudalisme», sosté. Ho compara amb ‘El Gatopard’, de Lampedusa: si volem que tot continuï igual, caldrà que tot canviï. Segons l’autor, els Catron encara dominen avui Nou Mèxic.
L’escriptor considera que aquesta lògica continua vigent. «Un vot és un vot, i tothom en té només un. Però als Estats Units, només amb el finançament de les campanyes electorals, ja no és un dòlar contra un dòlar», afirma. Posa com a exemple que Trump és propietari d’un gratacel a tocar de Wall Street, i parla d’un «habitus desigualitari».
L’autor també hi veu un eco en la policia actual. Alguns companys de Billy i els homes de Catron van acabar formant les primeres forces de l’ordre de Nou Mèxic. Vuillard ho relaciona amb els episodis violents protagonitzats per l’ICE, l’agència d’immigració nord-americana: «És del tot fidel a l’origen mateix de les forces de l’ordre als Estats Units».
De la fotografia al títol
Tot va començar amb una fotografia, la que ara il·lustra la portada del llibre, en què un company de Billy i una noia miren la càmera amb insolència. Quan es va posar a investigar, Vuillard va descobrir que de Billy no se’n sap gairebé res. «Darrere el mite hi havia molt poca cosa. I, de fet, molt poca cosa és molt», diu.
Segons confessa, el títol català i castellà del llibre el va triar el mateix Vuillard. L’original francès és ‘Les orphelins’ (‘Els orfes’), però l’autor recorda que la paraula ‘desperado’ ve del castellà ‘desesperado’. «Era una reverberació més forta», explica.
Vuillard té ara diversos llibres en marxa, entre els quals un sobre el gravador italià del segle XVIII Giovanni Battista Piranesi i un altre sobre la Revolució Francesa i el canvi de consciències que va provocar a Europa. En canvi, no preveu cap pel·lícula sobre Billy i es resisteix a cedir els drets dels seus llibres.
