L’advocat i exdiputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas ha assegurat aquest dimecres que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont li va oferir ser candidat a l’alcaldia de Barcelona l’any 2018.

«Fa vuit anys, el president Puigdemont em va oferir ser alcaldable de Barcelona», ha detallat en una entrevista a RTVE, en la qual ha concretat que va rebutjar l’oferta per la seva situació «professional i personal» en aquell moment.

La candidatura de Junts a Barcelona en les municipals de 2019 la va encapçalar l’exconseller Joaquim Forn, en aquell moment a la presó per l’1-O, amb l’exconsellera Elsa Artadi com a número 2.

En aquella època, ha dit Cuevillas, ell no es podia «permetre» ser candidat, però ara segueix «disponible» per encapçalar la llista el 2027, tal com va traslladar a Puigdemont l’octubre del 2025.

«Ara estaria disponible i amb il·lusió», ha sostingut Cuevillas, que s’ha definit com un «puigdemontista de primera hora», encara que ha reconegut que en algun moment se li va posar també l’etiqueta de «borrasista», en referència a l’expresidenta Laura Borràs.

Segons que ha dit, hi ha tres noms «públics» sobre la taula per liderar la candidatura de Junts a Barcelona per al 2027: «Josep Rius, Jordi Martí i jo mateix».

Per Cuevillas, Martí «és el candidat» de Trias perquè era el seu número 2 a l’ajuntament: «A mi no em dona suport ningú. No formo part de cap grup o grupuscle del partit».

Cuevillas no ha parlat d’aquesta qüestió amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, que va avançar que la formació prendria una decisió sobre el candidat per a la capital catalana abans de l’estiu.

«No estic en una cursa per intentar ser el candidat», ha dit el lletrat, i ha afegit que, sigui qui sigui el batlle, ell li donarà el seu suport.

Querella per Sixena

Sobre les obres de Sixena al MNAC, Cuevillas ha avançat que recorrerà la inadmissió de la querella que va presentar en representació de cinc exconsellers de Cultura per presumpta prevaricació contra la jutgessa que ha ordenat el trasllat a l’Aragó.

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va rebutjar tramitar la querella en no veure «cap indici» de delicte en la decisió de la jutgessa de fer complir la sentència sobre la devolució. EFE