Càritas Barcelona alerta que tres de cada quatre llars ateses viuen en condicions precàries d’habitatge i constata que l’exclusió residencial es cronifica. Les dades, presentades aquest dijous, corresponen a la memòria de l’entitat del 2025. Aquestes mostren que el 48% viu de relloguer, sovint en habitacions o acollides de forma precària; un 13% es troba sense habitatge (5 punts percentuals més que l’any 2024), un 9% depèn de projectes d’entitats socials, un 3% amb un lloguer sense contracte i un 2% en situacions diverses.

Davant d’aquesta situació, Càritas reclama mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge “digne i assequible”. De fet, la memòria posa sobre la taula la necessitat d’avançar en mesures estructurals, com l’aprovació d’una llei contra el sensellarisme a Catalunya.

D’altra banda, segons la fotografia social que dibuixa la memòria, quatre de cada deu llars ateses tenen fills a càrrec, i gairebé dues de cada deu estan encapçalades per mares soles. Alhora, vuit de cada deu persones es troben a l’atur o en l’economia submergida, que se suma a una realitat administrativa complexa: el 55% es troben en situació irregular.

Acció de Càritas

D’acord amb la memòria d’activitat del 2025, l’entitat ha acompanyat durant aquest període 27.843 llars, on viuen 63.525 persones, a través de la xarxa formada per 167 Càritas parroquials, 44 comunitats pastorals i 563 projectes.

L’acció social de Càritas ha permès que 10.872 persones hagin rebut ajudes per cobrir despeses bàsiques, mentre que s’ha evitat que gairebé 3.300 persones quedessin en situació de sense llar.

En l’àmbit laboral, 1.550 persones han trobat feina, mentre que prop de 2.500 persones han rebut suport jurídic en qüestions clau com la migració o l’accés a prestacions. Al mateix temps, més de 10.500 persones han ampliat la seva xarxa social gràcies als projectes comunitaris i als espais relacionals, un aspecte que l’entitat considera essencial per combatre l’exclusió.

En paral·lel, Càritas Barcelona ha desplegat una xarxa de 9 punts d’assessorament jurídic i d’acompanyament per al procés de regularització extraordinària de migrants. La xarxa està integrada per un equip de 105 persones voluntàries i contractades i, fins a l’1 de juny, el dispositiu ha acompanyat més de 3.000 persones. L’entitat destaca que el 30% dels casos presenten una elevada complexitat jurídica o situacions d’extrema vulnerabilitat. Tot i les dificultats administratives, s’ha pogut formalitzar la sol·licitud de regularització en 1.600 casos.

L’organització constata dificultats d’accés als tràmits, problemes per obtenir documentació als països d’origen i el risc que moltes famílies s’hagin d’endeutar per regularitzar la seva situació. També ha advertit de la invisibilitat dels infants en aquests processos, un dels elements que més preocupen l’entitat.