El Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la proposta impulsada pel Partit Popular per dotar la Guàrdia Urbana de dispositius conductors d’energia (DCE), coneguts com a pistoles tàser. Després d’anys defensant aquesta mesura, el president del Grup Municipal del PP, Daniel Sirera, valora una decisió que considera clau per millorar la seguretat a la ciutat.

El Ple ha aprovat finalment la dotació de dispositius conductors d’energia per a la Guàrdia Urbana. Quina valoració en fa?

És una molt bona notícia per a Barcelona. Feia temps que defensàvem aquesta mesura perquè estem convençuts que era necessària. La seguretat no pot continuar ajornant decisions importants. Qui es pren Barcelona seriosament, es pren la seguretat seriosament. I qui es pren la seguretat seriosament també es pren seriosament la Guàrdia Urbana. Això significa dotar els nostres agents de les eines necessàries per fer la seva feina amb eficàcia, seguretat i totes les garanties.

Ara bé, el més important és que el Govern municipal converteixi aquest acord en una dotació real i no en un simple gest.

Per què considera que era el moment d’aprovar aquesta mesura?

Realment hi arribem tard pels complexos del PSC i Junts, perquè aquesta iniciativa ja podríem haver-la aprovat fa un any.

Però és cert que els fets recents han demostrat sobradament la necessitat d’aquesta mesura. El passat 18 de juny vam veure al carrer Muntaner com un home armat amb un ganivet de grans dimensions va posar en risc veïns, vianants i agents.

La Guàrdia Urbana va actuar amb una enorme professionalitat, i vull reconèixer expressament la seva feina. Però una cosa és la professionalitat dels agents i una altra de ben diferent són els mitjans de què disposen. No podem exigir-los que afrontin situacions de màxim risc sense totes les eines necessàries.

Partits com ERC o BComú consideren que les tàser no són necessàries. Què els respon?

Els diria que ells són el perill real per a la Guàrdia Urbana amb la seva demagògia.

Entre la defensa extensible i l’arma de foc ha d’existir una eina intermèdia. Quan un agent s’enfronta a una persona armada amb un ganivet, no és raonable que les úniques opcions siguin el contacte físic o esperar que la situació empitjori.

Les tàser ofereixen una resposta proporcionada, eficaç i molt més segura tant per al policia com per a la persona que cal reduir.

Vostè ha insistit que no n’hi ha prou amb disposar d’unes poques tàser.

Exactament. El model d’implantació és tan important com la decisió mateixa.

L’experiència recent demostra que una dotació testimonial no serveix. En l’incident de Muntaner, els Mossos van trigar més de vint minuts a utilitzar una tàser perquè el dispositiu no era en mans de la primera patrulla que hi va arribar.

Si l’eina existeix però no està disponible quan fa falta, la capacitat de resposta continua sent insuficient.

Aleshores, quin model proposa el Partit Popular?

Defensem una dotació suficient, operativa i útil.

No volem una implantació simbòlica per dir que Barcelona ja té tàser. Volem que cada patrulla de la Guàrdia Urbana que surt al carrer disposi d’aquest instrument. Perquè les emergències no avisen i els primers minuts són determinants.

Si ens prenem seriosament Barcelona i ens prenem seriosament la Guàrdia Urbana, hem de deixar de fer política d’aparador i començar a donar als agents les eines que necessiten.

Quines garanties han d’acompanyar la implantació d’aquestes eines?

Totes les necessàries.

Formació específica, protocols clars, traçabilitat, càmeres unipersonals i mecanismes de control.

Ningú planteja incorporar aquesta eina sense garanties. Al contrari: precisament perquè és una eina important, ha d’utilitzar-se amb la màxima transparència i supervisió.

Alguns grups polítics havien rebutjat aquesta proposta en ocasions anteriors. Com valora el canvi de posició?

El que importa no és qui tenia raó fa uns mesos, sinó fer el que convé a Barcelona.

Si Junts ha rectificat, benvinguda sigui la rectificació. Això no va d’orgulls polítics; va d’escoltar els professionals, aprendre dels errors i prendre decisions responsables.

Quin missatge envia a l’alcalde després de l’aprovació de la iniciativa?

Que ara toca complir.

Governar també és prendre decisions en matèria de seguretat. L’Ajuntament ha d’implantar aquesta mesura amb rapidesa, amb ambició i sense quedar-se a mig camí.

Però permeti’m acabar amb una reflexió més personal.

Jo no em resigno. No em resigno a continuar veient com hi ha persones que moren als nostres carrers. No em resigno a veure com cada dia hi ha veïns que pateixen atracaments, robatoris o agressions. No em resigno que la gent gran tingui por de sortir de casa o que els comerciants aixequin la persiana preguntant-se si avui els tornaran a robar.

Barcelona no està condemnada a viure així. I jo no penso acceptar que aquesta sigui la nova normalitat.

Per això vull solucionar-ho. I estic convençut que ho solucionarem. Amb més policia, amb més autoritat, amb més eines per als nostres agents i amb menys complexos ideològics.

Perquè la política serveix per canviar les coses. I jo no he vingut a resignar-me. He vingut a recuperar Barcelona.