Descobreixen un dels possibles mecanismes que regulen la tolerància als al·lèrgens

Un estudi liderat per l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB) revela la potencial implicació de les immunoglobulines D, anticossos del sistema immunitari fins ara poc estudiats, en el mecanisme que desencadena les al·lèrgies. Els investigadors han certificat que són les cèl·lules de memòria B (un tipus de limfòcits B que es generen davant una primera exposició a un patogen amb l’objectiu de recordar-lo), específicament les cèl·lules memòria IgD, les que es diferencien per a convertir-se en cèl·lules plasmàtiques, que són les que produeixen la immunoglobulina D. A més, han determinat la seva ubicació a les amígdales. Fins ara, s’havia detectat la seva presència en sang, però no s’havia estudiat on s’originaven.

La seva funció és secretar la IgD, juntament amb altres immunoglobulines, que es localitzen a la mucosa nasofaringe per a reconèixer antígens comensals, alimentaris i ambientals, contribuint d’aquesta manera a l’equilibri, l’homeòstasi, de la mucosa.

Els investigadors han apuntat que aquesta ubicació és important, ja que suposa el primer contacte del cos amb els antígens, per via aèria o aliments. Destaquen també la seva importància en el desenvolupament de la tolerància davant els antígens ambientals, entre ells, els al·lèrgens. El coordinador del Grup de Recerca en Biologia de les Cèl·lules B de l’HMRIB i investigador d’ICREA Andrea Cerutti afegeix que creuen que el paper de la IgD és rellevant per al desenvolupament d’aquesta tolerància i, si falla, poden aparèixer les al·lèrgies. A més, els seus nivells acostumen a ser més alts en els primers anys de vida, quan es genera aquesta tolerància. Per tant, es tracta d’una peça bàsica en el procés que pot conduir a l’aparició d’al·lèrgies.

L’estudi també confirma complexos mecanismes reguladors de la IgD, analitzant a pacients amb diversos tipus d’immunodeficiències primàries. En ells, quan fallen senyals clau de regulació de les cèl·lules (BCR, CD40, TACI, TLRs), la IgD desapareix. D’altra banda, quan s’alteren vies reguladores, s’acumula en excés.

Els recercadors plantegen que si es demostra que la immunoglobulina D genera una resposta antiinflamatòria i contra els efectes de la reacció al·lèrgica, seria el primer pas per desenvolupar fàrmacs basats en ella, com una eina que podria iniciar una resposta antiinflamatòria i ajudar a dessensibilitzar els pacients al·lèrgics.

En aquest sentit, l’equip de l’HMRIB prepara nous estudis per analitzar aquesta via de tractament, que també té potencial en altres patologies. S’analitzarà en models en viu la possibilitat de fer servir la IgD com a tractament o vacuna per a la reactivitat al·lergènica en ratolins.

Els resultats de l’estudi, que ha implicat a investigadors de centres de recerca d’Alemanya, Àustria, Espanya, els Estats Units, Itàlia, Noruega i el Regne Unit, així com de les àrees de Malalties Respiratòries i de Malalties Infeccioses del CIBER (CIBERES i CIBERINFEC), els ha publicat la revista ‘Journal of Experimental Medicine’.