A l’espera que la investigació en marxa doni evidències més sòlides, la imputació per homicidi contra Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, se sustenta en múltiples indicis, però sense cap testimoni ni proves directes: un tribunal popular haurà de decidir, en cas de judici, si són suficients per condemnar.

En la interlocutòria que va fixar a Andic una fiança d’un milió d’euros per evitar la presó, la jutgessa enumera el «muntanyes d’indicis» que al seu parer abonament la hipòtesi dels Mossos que va planejar l’homicidi del seu pare, Isak Andic, l’home més ric de Catalunya, qui va morir el 14 de desembre de 2024 en caure des de 150 metres d’altura en una excursió de muntanya a Collbató (Baix Llobregat), que feia a soles amb el seu fill.

Els indicis que esgrimeixen els Mossos, tots ells perifèrics en una mort sense cap altre testimoni que el propi investigat, sense càmeres ni arma homicida, són tot i això insuficients per a la defensa, que prepara una ofensiva per desactivar les conjectures de la policia amb l’argument que es basen en elements sense contextualitzar, raonaments esbiaixats i missatges telefònics de fins i tot fa anys.

Rancor i obsessió pels diners

A partir dels informes de la policia, que va interrogar l’entorn dels Andic i va analitzar els missatges telefònics que pare i fill intercanviaren, la jutgessa instructora apunta com a mòbil del suposat homicidi la seva mala relació i l'»obsessió» de Jonathan pels diners.

Els investigadors creuen que el primogènit va poder actuar mogut pel rancor cap al seu pare, un empresari que va muntar un imperi tèxtil del no-res però que no va veure el seu fill capaç de succeir-lo al capdavant de la companyia. La relació entre tots dos era complicada, segons la jutgessa: Jonathan exercia «manipulació emocional» sobre el seu pare, especialment per la seva «obsessió pels diners».

D’aquesta manera va aconseguir que li cedís una herència en vida, però van tenir una última topada per la intenció d’Isak Andic de deixar part del seu patrimoni a una fundació amb finalitats socials. Jonathan, segons la jutgessa, va organitzar l’excursió per Collbató per suavitzar les asprós en una conversa a soles.

La defensa, per contra, manté que la relació entre pare i fill era bona i apunta que les suposades disputes es basen en missatges telefònics descontextualitzats, alguns de fa anys. També asseguren que els fills d’Andic, inclòs el propi Jonathan, tenen la intenció de seguir endavant amb la fundació filantròpica, cosa que desmentiria el mòbil econòmic.

Tres visites prèvies

Un altre dels principals indicis que la jutgessa esgrimeix contra Andic són les tres visites que va fer els dies previs a l’excursió amb el seu pare -7, 8 i 10 de desembre-, acreditades a través de la placa de baixes emissions d’entrada i sortida a Barcelona i els sistemes de vigilància de trànsit a Collbató (Baix Llobregat).

En la seva declaració davant dels Mossos, Andic va assegurar que havia anat a la zona de l’excursió quinze dies abans, en el que la jutgessa aprecia una contradicció que constitueix un indici de criminalitat.

El cotxe d’Andic va ser «caçat» a Collbató en aquestes tres visites prèvies, però falta per acreditar que recorregués la ruta de muntanya per on va caure el seu pare, una excursió sense dificultat alguna que, subratlla l’acte, només compta amb un replanell on és perillós estimbar-se; just per on es va precipitar l’empresari.

Una empremta «deliberada»

En el punt de la caiguda, els Mossos van fotografiar una empremta al terra per un «possible relliscada». La Unitat de Muntanya va dur a terme deu simulacres els dies posteriors, fet que els va permetre comprovar que cal fer quatre vegades l’acció de fregament -dos cap endavant i dos cap enrere- per aconseguir una trepitjada similar.

Per aquest motiu, els Mossos van determinar que la petjada va ser fruit d’una acció «deliberada», exercint pressió a terra, en una versió que fa seva la jutgessa: «Realitzant un sol fregament cap endavant simulant un relliscada, no es pot generar una petjada com la localitzada el dia dels fets».

L’esborrat i l'»estranya» desaparició del mòbil

Segons els Mossos, el 25 de març de 2025, tres mesos després de la mort del seu pare, Jonathan Andic va canviar el seu Iphone 14 per un model superior, l’Iphone 16 PRO, «esborrant el contingut de l’antic telèfon».

Tant els Mossos com la jutgessa veuen com un indici la «desaparició, en estranyes circumstàncies» del mòbil antic del primogènit, que va manifestar a la seva secretària que l’hi havien robat a Quito (Equador), en un «viatge llampec» del 25 al 26 de març.

Segons remarca la jutgessa, les dates de la «desaparició» de l’antic terminal «coincideixen» amb la publicació de diverses informacions sobre la reobertura de la causa per la mort de l’empresari -es va arxivar provisionalment el 20 de desembre de 2024 i es va reobrir el 30 de gener-.

Les gestions de Mossos per comprovar la pèrdua o sostracció del mòbil inicial d’Andic no han donat resultat.

Caiguda en «tobogan»

Segons l’informe forense, Isak Andic va caure pel precipici com si rellisqués per un «tobogan», amb els peus per davant, cosa que explica que totes les lesions fossin al costat dret, sense cap a les mans, per la qual cosa descarta el relliscada.

La defensa, tot i això, prepara una bateria de proves pericials, basades en anàlisis tècnics, per apuntalar la hipòtesi que l’empresari va poder caure en perdre peu i descartar que fos empès, cas en que la trajectòria de la caiguda hauria estat altra.

Les «contradiccions»

El mateix dia dels fets, Jonathan Andic va declarar als Mossos que quan anaven pel sender es va avançar uns quatre o cinc metres, que el seu pare es va aturar a fer unes fotos amb el seu mòbil, que no el tenia a la vista i que, mentre caminava, va sentir un soroll de pedres caient. Es va girar, va veure un cos rodant entre els matolls i va escoltar llavors un fort cop i un gemec de dolor.

Quinze dies després, el 31 de desembre, el primogènit va comparèixer de nou davant dels Mossos i va mantenir que el seu pare va utilitzar el mòbil al principi i ja no el va tornar a utilitzar. El bolcat del telèfon confirma aquesta versió, per la qual cosa la jutgessa creu que es va contradir respecte a les seves explicacions inicials.

En la seva primera trucada a emergències, a les 12:36 hores, el primogènit d’Andic va assegurar que creia que el seu pare s’havia caigut per un barranc. A les 13:13 hores, quan el va trucar una infermera del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), va manifestar que ell anava avançat i que de sobte va sentir un soroll de pedres i en girar-se va veure l’empresari «cridar i caure», en el que la jutgessa aprecia una versió «modificada».

Segons els Mossos, si la distància entre pare i fill era d’uns 3 o 4 metres, i tenint en compte que la visibilitat aquell dia era bona, «va poder veure sense cap mena de dubtes la caiguda», ja que per no apreciar-la devien haver estat a uns 8 o 9 metres l’un de l’altre. EFE